Notes toponímiques d’Antoni Gaudí i de papes

En ple devessall d’informació sobre l’obra de Gaudí i la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, comentem si hi ha alguna traça toponímica a la vila relacionada. 

Aquest 10 de juny s’escau el centenari de la mort d’Antoni Gaudí Cornet (Reus o Riudoms, 25/06/1852 - Barcelona, 10/06/1926), l’arquitecte català més conegut universalment, i per aquest motiu s’ha declarat l’Any Gaudí. A Catalunya hi ha 246 (22 dels quals del Penedès) municipis que li tenen dedicada una via, amb el nom sencer, només amb el cognom o amb l’apel·latiu “arquitecte” davant del nom i cognom. El nom de l’arquitecte ocupa el lloc 6 en el rànquing de personatges, darrere de Pau Casals, Jacint Verdaguer, Lluis Companys, Pompeu Fabra i Joan Maragall. De tots aquests, a Vilafranca només hi ha espais dedicats a Pau Casals (una plaça de l’Espirall) i a Lluís Companys (el carrer de la Girada). Antoni Gaudí no té cap presència pública a la vila (per bé que aquest article de l’Espurna hi troba alguna feble relació).

Respecte de les referències papals, dos carrers han tingut nom de papa: actualment existeix el carrer de Joan XXII, al barri de Sant Julià. El nom s'acorda el 18 de març de 1964 en un ple en què s'aproven els noms de carrers recentment oberts, majoritàriament referits a pobles de la comarca. Està dedicat a Joan XXIII, nascut Angelo Giuseppe Roncalli (Sotto il Monte, Bèrgam 1881 - Roma 1963), papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. El bateig del carrer es produeix nou mesos després del seu decés. 

Per altra banda, la plaça de Santa Maria es digué plaça de Pius XII, nom que va adoptar Eugenio Pacelli en ser escollit papa (1939-58). El 15 d'octubre de 1958 el ple de l'Ajuntament acorda demanar autorització per al canvi de nom, que esdevé oficial fins al 19 d'octubre de 1977. El canvi de nom es va fer tan sols sis dies després de la mort del pontífex, que s'havia significat pel seu suport al general Franco i al retorn de les antigues tradicions cristianes, un cop acabada la Guerra. Prou que se'n queixa mossèn Trens el 1963: "I aprofito l'ocasió per lamentar l'infortunat acudit de canviar-li el nom pel nom del Papa Pius XII, el qual sense cap dubte mai hauria permès que el seu nom gloriós substituís el de la Mare de Déu. Crec que cal tornar enrere i respectar el nom de plaça de Santa Maria, que tan espontàniament i tan justificadament li donaren els nostres avantpassats" (Trens, 1990:215).

Per acabar, el cas curiós del barri del Vaticà, nom popular que rebé durant els anys seixanta i primers dels setanta part del barri de Sant Julià, pels volts dels carrers de Jaume Balmes i de Sant Antoni M. Claret. Apareix en algun mapa (Mp. 1982) i també l'esmenten diverses publicacions (Tothom 2/02/1974; 16/10/1976) i diversos autors com Manuel Benach (1978:205), Antoni Sabaté Mill (1993:43) i Manel Güell (1983). Aquest darrer suggereix que el nom ve de la religiositat d'un grup de veïns que hi residien.

Notes toponímiques en l’any Pau Boada

Aquest  dissabte se celebra un dels actes més importants de l’Any Pau Boada, dedicat a aquest artista vilafranquí traspassat ara fa 50 anys. I recordem aquí la petja que ha deixat en la toponímia vilafranquina.

Per una banda, hi ha plaça de Pau Boada es troba al barri de l'Espirall, batejada el 2003.

Davant mateix de la plaça hi ha l’escola Pau Boada, al carrer de l’Espirall, que es va inaugurar el 23 d’abril de 1979. Entre l’enderrocament de la capella de la Mare de Déu de Montserrat del carrer Espirall (2005) i la inauguració de la nova església (2007), el menjador de l’escola va acollir algunes misses.

Finalment, la sala Pau Boada és un espai dedicat normalment a sala de reunions i de rodes de premsa de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Té aquest nom per les pintures murals que embelleixen l’espai, obra de Pau Boada per encàrrec de l’ajuntament el 1956.

Noms de ponts, passos a nivell i altres elements relacionats amb el tren (i III)

La plaça de l'Estació (ACAP)

A més de ponts i passos a nivell, l’altre element important originat per l’arribada del tren és l’estació. L’espai del davant que es va anar conformant com a plaça es va batejar oficialment com a plaça de l’Estació el 1977, però ha tingut altres noms: "República" (1892-1902), "Doctor Robert" (1902-1906), "República" (1906-1927), "Alfons XIII" (1927-1930), "República" (1930-1939) i "Sagrado Corazón de Jesús" (1939-1977). Malgrat aquests noms, sempre se l'ha coneguda popularment pel nom actual (Las Cuatre Barras 17/10/1892), i fins i tot apareix en alguns documents oficials dels anys setanta del segle XIX. L'actual edifici de l’estació data del 1909, i substituïa el que s'havia construït per a l'arribada del tren a la vila el 1865. 

El carrer de l’Estació era un antic nom del carrer de Misser Rufet (i encara ara, de manera popular), concretament entre el 1878 i el 1884, que es deu al fet que des del centre la vila menava a l'estació de trens. Oficialment, el nom exacte fou “calle de la Estación del Ferro-carril" (Ple 11/04/1878). El 1884 es va recuperar el nom de Misser Rufet, que havia acordat el ple el 1867, però misteriosament ignorat en la denominació del 1878 (Ple 25/05/1867; 14/10/1884). 

El passeig de la Via (ACAP, Fons Jordi Valls, 1981

El nom “via” també ha deixat empremta al nomenclàtor de carrers. El passeig de la Via és el nom popular del passeig de Rafael Soler, perquè transcorria pel costat de la via del tren, des de la creu de Santa Digna fins al pont de Moja. Des de la construcció de la via d'alta velocitat (2002) i el seu cobriment, l'espai s'ha transformat completament, però el nom encara es fa servir. És un lloc de passeig tradicional des dels anys vint. I el camp de la Via va ser el segon camp de futbol que hi va haver a la vila, situat al carrer del Bisbe Morgades, als terrenys de les antigues dependències del Sindicat. El primer partit es va fer el 10 de desembre de 1911 i va estar en actiu fins al 1917 (Josep M. Batet. F.C. Vilafranca 1904-2004. Crònica de cent anys de futbol. Futbol Club Vilafranca, 2004. Pàg. 25). 

I acabem amb dos noms moderns, però relacionats amb el ferrocarril. En primer lloc, la Llosa, nom popular amb què des del 2003 es coneix la plataforma que cobreix les vies del tren a Vilafranca, des de l'alçada del carrer de Tossa de Mar fins a la plaça de Torras i Bages. S’ha de veure si el nom es consolidarà o desapareixerà a mesura que es vagi urbanitzant. I en segon lloc, el polígon industrial Estació de Mercaderies – les Fonts, situat a l'antiga partida de ca l'Alaio, en el triangle que formen l'autopista AP-7, l'antiga carretera N-340 i el límit del terme. El nom es deu a la voluntat inicial que inclogués una terminal ferroviària de càrrega i descàrrega de mercaderies.

I amb aquest apunt acabem la trilogia que hem dedicat a noms de lloc vilafranquins relacionats amb el ferrocarril. 

Noms de ponts, passos a nivell i altres elements relacionats amb el tren (II)

Reprenem la llista de noms de lloc relacionats amb el ferrocarril al seu pas per Vilafranca. Fins a la construcció dels ponts, els camins i les carreteres travessaven la via a nivell, és a dir, pels passos a nivell. La presència de guardabarreres en alguns d’ells feia que s’anomenessin amb el nom de l’encarregat. Per això ens apareix a la documentació antiga el pas del Bertran, el pas del Guerrero, el pas de la Maria i el pas del Baldomero (a més del pas de la Creu de Santa Digna, en aquest cas amb una altra motivació). En alguns d’ells hi havia una caseta on, fins i tot, hi vivia tota la família (si més no, el padró del 1936 en registra dues amb residents: les casetes del Bertran i del Baldomero).

El pas del Guerrero el documentem una sola vegada en la descripció d'una ruta al butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí (juny/juliol 1926), d'aquesta manera: "Es surt de Vilafranca pel camí anomenat "Pas del Guerrero" vers el poble de Moja". Podria ser que aquest pas fos el que hi havia al punt on el 1937 es va començar a construir el pont de Moja. Aquest Guerrero ha de ser José Guerrero, que apareix amb el càrrec de guardabarreres en una relació de treballadors de l’estació de Vilafranca publicada a Fructidor (5/10/1912), tot i que no en sabem res més.

El pas de la Maria era a la confluència amb l'antic camí de la Pedrera, tal vegada amb una guardabarreres de nom Maria. Apareix en la mateixa descripció de la ruta del butlletí esmentat, d'aquesta manera: "De Vilafranca es va a la Pedrera Fonda pel camí que podríem dir neix al Pas de Maria, als defores de la vila i al peu de la via del f.c.". I a les actes de la Comissió Permanent de l'Ajuntament (3/02/1927) s'aprova el projecte d'urbanització de la zona compresa entre els carrers Bisbe Morgades, Ramon Freixas i Rafael Soler. Hi passava el camí de la Pedrera que es diu que travessava la via pel "paso a nivel llamado de la Maria". I encara, en un acord del ple de l'Ajuntament del 1910, s'esmenta el "paso a nivel de la antigua carretera de Villanueva llamado de la María". Tinguem en compte que aquesta "antigua carretera" hauria de correspondre al camí de la Pedrera que serviria per anar a la capital del Garraf: "lo cami o carretera de Moja, per lo qual se va de dita vila a la vila de Vilanova de Cubellas, passant per Coll de Barrals" (Capbreu 1683).

Pas a nivell de la Maria, al camí de la Pedrera (ACAP, Fons Jordi Valls, 1981)

El pas del Bertran era a l'actual carrer del Doctor Zamenhof, que era l’entrada a la vila des d’antic venint de Barcelona. S'esmenta en una acta del ple de l'Ajuntament de l'abril del 1939, quan es proposa anomenar el carrer amb el nom "21 de Enero de 1939": "paso a nivel del ferrocarril de M.Z.A. denominado "Pas del Bertran". Aquest carrer també l'hem documentat el 1911 i el 1922 com a "camí del Bertran" (Ple 29/03/1911; 28/06/1922). Al Fons Vinseum de l’Arxiu Comarcal Alt Penedès hi ha una fotografia del pas amb el guardabarreres (potser el tal Bertran?). La caseta es va enderrocar els anys vuitanta quan es va desdoblar la via, i el pas es va anul·lar ja en aquest segle arran de la construcció de la via d'alta velocitat i els canvis urbanístics i de circulació de la zona.

Pas d'en Bertran (ACAP, Fons Vinseum, Primer terç segle XX)

Pel que fa al pas del Baldomero, s'esmenta en un relat amb sobrenoms i topònims populars vilafranquins realitzat per Alaio i publicat al setmanari Tothom (6/09/1969): "...emprengueren camí, tot xiulant, cap al Pas del Baldomero, i per fer cap al pont del Carril". Al padró de 1890 hem documentat un tal Baldomero Gispert Dalmau, de professió guardavia, que vivia en una "Casilla del Molí de Vent". I al de 1936 apareix a la llista de disseminats la “Caseta Baldomero”, una mica més enllà de la “caseta Bertrán”. Segur que aquest pas havia de ser entre el pas del Bertran i la casa del Molí de Vent, ja arribant a la Granada. 

Finalment, el pas de la Creu de Santa Digna o de la carretera de Vilanova no l’hem vist escrit enlloc, però és un nom que li escau. No hi ha dubte que ha estat el pas a nivell més concorregut dels que han existit a la vila i que va estar en servei fins als anys vuitanta del segle XX.

Pas a nivell de la Creu de Santa Digna (ACAP, Fons Jordi Valls, 1982)

Al proper apunt acabarem aquest repàs de noms de lloc relacionats amb el ferrocarril.