dimarts, 26 d’octubre del 2021

Activisme ciutadà i toponímia (i II)

Dèiem a l’apunt anterior que els veïns sovint han intervingut en l’establiment de la toponímia urbana oficial. Ho vam demostrar exposant força casos de canvis en el nomenclàtor atenent diverses recollides de firmes, ja des del segle XIX.

Però també les entitats han liderat propostes de canvis o de batejos de carrers. Repassem els que hem recollit fins ara, començant per alguns dels que esmentàvem l’altre dia, en què no només ho demanaven veïns sinó també entitats. L’Associació dels Cors de Clavé i l'Associació Musical de Vilafranca, juntament amb veïns, proposen els noms Jaume Ferrer Cabra i Pep Ventura per als carrers actuals de Pines i la Paloma, el 1934 i el 1936, respectivament. I dèiem també que el nom actual de plaça de la Constitució qui va proposar de restituir-lo va ser el grup municipal del PSC el 1980, per treure el de Juan Álvarez.

L'Associació Musical de Vilafranca també va liderar la proposta de dedicar el carrer de Sant Bernat a Pau Casals el 1936, el qual va assistir a la descoberta de la placa per les Fires de Maig.

Per altra banda, Òmnium Cultural van prendre la iniciativa per demanar el canvi dels noms franquistes el 1977 i van acompanyar la sol·licitud amb un informe-proposta realitzat per Antoni Massanell, Antoni Sabaté Mill, Josep M. Santacana i Manuel Benach. L’informe defensava recuperar els noms tradicionals (o, en el seu defecte, incloure noms rellevants de la comarca o de Catalunya).
 
Tothom, 27/08/1977 (article sencer, pàg. 17-18)


Fotografia: ACAP; Tothom, 24/09/1977


El 1983 es va escaure el centenari de la mort de Karl Marx i un grup de 33 vilafranquins van presentar a l’alcalde la proposta de dedicar-li un carrer o una plaça. La sol·licitud es va publicar al Tothom, que també s'hi va afegir a través del seu editorial (Tothom 26/03/1933).

El maig de 1986, dotze entitats van demanar el canvi de nom de la plaça de l'Exèrcit pel de la Pau, però el nom que es va aprovar l'1 de juliol va ser l'actual, aquesta vegada fent poc cas de la sol·licitud popular. 
El 3 de Vuit, 9/05/1986

I darrerament, diversos partits polítics han suggerit noms, que només alguns d’ells han acabat aprovant-se: plaça de Lluís M. Xirinacs i plaça de les Brigades Internacionals (CUP) i Francesc Candel (ICV). 

Actualment, n’hi ha molts que estan a l’espera de passar pel sedàs de l’Ajuntament i de trobar-los un espai.

dissabte, 16 d’octubre del 2021

Activisme ciutadà i toponímia (I)

El 12 d’octubre passat, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita va organitzar una consulta popular per canviar o no el nom del municipi, de l’actual Sant Carles de la Ràpita a la Ràpita. No entrarem amb els motius ni amb el resultat, que dona per molt. Del que volem parlar en aquest apunt és de les iniciatives populars vilafranquines per canviar noms de carrers.

No he trobat cap consulta com la de poble ebrenc, però sí moltes sol·licituds de particulars, grups de veïns, entitats i partits polítics. Algunes d’elles acaben amb èxit i entren al nomenclàtor; d’altres (en podem donar fe) queden a l’espera de trobar un espai adient; i algunes són una reacció d’unes altres. Vegem avui les peticions de veïns i un altre dia repassarem les de les entitats i partits.

La recollida de firmes entre veïns per canviar un nom de carrer és més antic del que sembla. (Com devien ser aquests reculls de firmes?)

El 1863, els veïns del carrer del Marquès d’Alfarràs, molestos amb el nom popular que tenia des de ben bé el segle XVI, que era «carrer dels Jueus», van suggerir dedicar el carrer al marquès, "por ocupar la propiedad del Sr. Marquès de este nombre mucha parte de ella [carrer]".

Tampoc agradava el nom de carrer de les Mosques, perquè els veïns van adreçar dues sol·licituds a l'Ajuntament per canviar-lo: el 1890 (quan demanen un nom "más propio y adecuado") i el 1891. Finalment, el canvi es produeix el 1893 (passa a dir-se Consellers), encara que l'antiga denominació ha perviscut fins a l'actualitat. (Veg. l'apunt "Noms que no agraden" d'aquest blog.)
Extracte del ple del 14 de juliol de 1891
 
El 1902, trobem la «Instancia de varios vecinos de la Rambla de Nuestra Señora exponiendo que al objeto de perpetuar la memoria del malogrado Sr. Dr. Bartolomé Robert, piden al Ayuntamiento acuerde sea substituida por su nombre”. L’Ajuntament satisfà aquest desig en part, ja que el nom l’aplica a la plaça de l’Estació.

El 1920, l’Ajuntament aprova el nom d'Àngel Guimerà per al carrer de la Parellada com a resposta a un escrit de 43 veïns. Immediatament uns altres veïns presentaren aleshores un recurs al governador civil en contra del bateig, però aquest el rebutjà.

La plaça de la Constitució ha estat en diverses ocasions en el punt de mira dels activistes toponímics. El 1923 ho intenten el Centre Nacionalista del Penadès i veïns (proposen que es denomini plaça de Catalunya), però no s’aconsegueix. I als nostres dies, hi ha hagut sol·licituds formals i accions informals de rebatejar-la amb el nom de plaça de la República. De moment, sense èxit. Per cert que el nom actual el va proposar el grup municipal del PSC, per fer fora el de Juan Álvarez.


El 1931, els veïns del carrer de Santa Magdalena demanen rebatejar-lo amb el nom d’Isidre Rius, cosa que es concedeix; i els del carrer de Sant Pere proposen el nom de 14 d’abril, i també s’aprova.

El 1932, també s’aprova el nom del carrer de Salvador Seguí per al carrer de la Cera, "con motivo de la celebración de la Diada del Trabajo que tendrá lugar el primero de mayo", sol·licitud també presentada pel veïnat. En aquest carrer hi havia la seu del Sindicat Únic de Treballadors.

Dos casos musicals: el 1934, els veïns i l’Associació dels Cors de Clavé demanen que el carrer de Pines es dediqui a Jaume Ferrer Cabra, cosa que s’aprova. I el 1936, els veïns i l'Associació Musical de Vilafranca sol·liciten canviar el nom del carrer de la Paloma pel de Pep Ventura, i també s’aprova.

L'Associació de Veïns de les Clotes, una de les més actives de la vila els anys setanta, el 1977 va demanar per carta a l'Ajuntament que els veïns poguessin decidir el nom de la plaça. I efectivament, el 1978 es complí la seva voluntat: el veïnat va decidir el nom de plaça de les Clotes en una assemblea, es va traslladar a l’Ajuntament i aquest el va aprovar.

Sense moure’ns de les Clotes, Antoni Massanell i Esclassans té una plaça dedicada al barri gràcies a la iniciativa d'un grup de veïns d'aquell barri el 1994, que ho van demanar. En aquest barri és on tenia el taller familiar.
Document extret del bloc "Bibliografia vilafranquina"
 
La plaça del Penedès s'anomenava del Ejército Español fins que el 1986 una comissió de 12 entitats i el suport de centenars de firmes demanaren el canvi de nom coincidint amb el Congrés de la Llengua Catalana. Aquests, però, proposaven el nom de plaça de la Pau. L'Ajuntament, finalment, va imposar el nom actual.

 Finalment, també sabem que la plaça d’Arroyomolinos del barri de l'Espirall s’anomena així des del 2011 perquè així li ho van demanar directament a l’alcalde nombrosos vilafranquins, originaris d’aquest poble extremeny.

Aquests són els casos que hem pogut documentar, tot i que segur que n’hi ha d’altres. Al pròxim apunt parlarem dels casos sol·licitats per entitats. De moment, s’admeten aportacions, esmenes o ampliacions.

diumenge, 10 d’octubre del 2021

Curiositats de carrer (III): el carrer del Casal

El 24 de juliol de 1921 es va inaugurar el saló de la Societat La Principal, una entitat d'esbarjo que fins aleshores no tenia un local propi i havia desenvolupat les seves activitats a altres sales de la vila, com el Tívoli, el Casino i el Centre Agrícola. Popularment ha estat coneguda pel "Casal". Aquest va ser el nom que es va escollir el 19 d'octubre de 1977 per rebatejar el carrer que durant la dictadura es digué "21 de Enero" (acord que substituïa tots els noms de carrer franquistes pels noms tradicionals o d'altres més adequats a l'etapa que s'encetava). El curiós és que en aquest carrer no hi dona cap de les dependències de l'entitat, que donen al carrer del Migdia, al passatge d'Alcover i a la rambla de Nostra Senyora. És ben a prop, això sí.

Teatre Casal (fotografia: www.vilafranca.cat)