Arbres i noms de lloc (i II)

A l’apunt anterior, fèiem una repassada als noms de lloc actuals i dins del nucli urbà que tenien nom d’arbre (pi, palmera, plàtan, til·ler, cirerer i pollancre). Vegem ara els llocs o els noms desapareguts o llocs fora del nucli urbà.

La morera és un arbre típic de passeigs i jardins, per la seva generosa ombra. Per aquest motiu diversos estudiosos (Sabaté, Udina, Vidal...) troben referències a les dues rambles anomenades «de les Moreres». Potser abans dels plàtans actuals hi havia moreres? Ho desconeixem. També hi devia haver moreres en un terreny a la carretera de Tarragona, tocant al carrer de Tossa de Mar, ja que hi havia hagut el camp de futbol de les Moreres, estrenat per la festa major de 1917. Va funcionar com a terreny de joc del Vilafranca fins al 1934, en què els propietaris van reclamar el terreny per edificar-hi.

Fora vila, tenim documentat l’indret i el camí dits de l’Om del Peret. El camí surt del camí de Calandraix fins a la carretera de Sant Sadurní, resseguint la partió del terme fins a la carretera d'Igualada. És un nom modern, del segle XX, però no gaire conegut. Desconeixem on era o on és l’om.

A l’altra punta del terme hi ha l’encreuament del Magraner, confluència dels camins de la Bleda i de Cal Roig, tot i aquest nom només l'hem trobat en un mapa del 1999.

Dos noms antics de carrers: el carrer del Lledoner és un antic nom del carrer de Sant Jocund, vigent entre 1377 i 1634, potser per la presència d'aquest arbre. I el carrer del Llorer és el nom amb què es documenta el carrer de la Muralla de Sant Magí entre 1600 i 1636.

La figuera és un arbre que surt força vegades a la toponímia vilafranquina. Tenim el camp de la Figuera, el camp del Figueral, el Figuerar del Llorens, les Figueretes (tots aquests de situació incerta) i la plana del Figuerot, tot i que, en aquest cas, el nom «Figuerot» és el renom d’una família de cognom «Via».

I hem deixat per al final l’únic arbre monumental que tenim al terme: el Pi de la Serreta, destí d’innombrables excursions dels vilafranquins del segle XX.

Arbres i noms de lloc (I)

A Vilafranca hi ha uns quants llocs coneguts amb noms d’arbres. Pot ser que el nom el duguin perquè aquest arbre hi sigui característic o predominant o pot ser per altres motius. Vegem en aquest apunt els noms actuals i els que són en sòl urbà.

La presència d’un arbre singular o de molts arbres d’una determinada espècie és més que suficient per anomenar un indret de forma absolutament natural. És el cas del carrer dels Plàtans, que ressegueix l’antic camí de Melió, on hi ha aquests arbres monumentals tan característics. El nom és oficial des del 2006.

El camí de Melió, prolongació del carrer dels Plàtans

 
El pati dels Pollancres és una plaça interior situada entre els carrers de Manuel Barba i Roca, Doctor Zamenhof i Pere Alagret, denominada oficialment així des del 1983, perquè hi ha aquests arbres.

El carrer dels Cirerers, entre l'avinguda de la Pelegrina i el tram del carrer Sant Cugat Sesgarrigues que franqueja la riera de l'Adoberia, té aquest nom des del 2006 per considerar que la zona era coneguda d'aquesta manera. Tanmateix, la partida dels Cirerers sempre ha estat davant de la casa del mateix nom, al costat de la rotonda de l’antiga N-340. També existeix amb aquest nom a la mateixa partida o a prop un camí, un polígon industrial a mig fer, un pont sobre la via del tren i una creu.

Els Pins és el nom popular de la pineda que hi havia hagut entre el carrer de Moja i el camí Fariner, les restes de la qual actualment són dins del recinte de l'Escola Montagut i del jardí d'un grup d'edificis. Era propietat del comte de Moy, pel qual fet de vegades es documenta com "els Pins d'en Moy" o el "bosc del Moy", així com "el Bosquet".

L'extensió que ocupaven els Pins (1948)

La plaça de les Palmeres és un espai denominat així oficialment el 2011 situat entre els carrers del Parlament i de la Soledat. El nom s'origina durant la promoció dels edificis circumdants, però no sabem si n’hi havia hagut. Actualment, no n’hi ha ni una.

I finalment, a l'extrem del barri del Poble Nou hi ha el tranquil passatge dels Til·lers. No hi ha cap arbre d’aquesta espècie (si no ho hem mirat malament), amb la qual cosa creiem que la tria del nom té un origen merament comercial.

Continuarà...