divendres, 17 de maig del 2019

Carrers batejats durant les Fires de Maig


A les portes d’una altra edició de les Fires de Maig, deixem constància de quatre actes de bateigs públics de carrers inclosos en els programes de les Fires durant el segle XX. 

Des que el 1893 es documenta per primera vegada el nom del carrer de Pines fins a l’actualitat, el carrer ha tingut altres dos noms: del 1934 al 1939, es digué “carrer de Jaume Ferrer Cabra”; i entre 1939 i 1977, “calle del 18 de Julio”. La descoberta de la placa amb el primer nom es va produir per les Fires de Maig de 1934, concretament el 13 de maig. El nom s’havia aprovat oficialment dies abans arran d’una instància de l’Associació dels Cors de Clavé (moviment en el qual Ferrer Cabra havia participat i que fins i tot havia representat a la comarca) i dels veïns del carrer. El setmanari Fructidor (19/05/1934) relata els actes de manera detallada. Explica que s'hi aplegaren representants de nombrosos cors de tot Catalunya, cadascun amb el seu estendard, la corporació en ple, representants de l’Ateneu, que ell havia fundat, i “una gentada enorme”, tots acompanyats per una banda militar. També hi assistí Martí Barrera, conseller de Treball de la Generalitat i pare d'Heribert Barrera. Jaume Ferrer Cabra (Santa Fe del Penedès 1864 - Vilafranca 1933), conegut popularment com “el Cabra”, fou un polític republicà. Dirigí al Penedès, juntament amb Isidre Rius Font, el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que al Penedès el 1894 obtingué un gran suport popular. Més endavant, dirigí el Centre Republicà Federal Radical, proper a organitzacions obreres i rabassaires. Va morir essent de jutge de pau. Han parlat d’ell Josep Pla, Francesc Cambó i Rodolf Llorens.

[Ressenya del personatge en aquest web de la Comissió de la memòria]



El carrer de Sant Bernat també ha tingut altres noms. El 22 d'abril de 1936, responent una instància de l'Associació Musical de Vilafranca, es rebateja amb el nom de “carrer de Pau Casals”. A l'acord s’estableix que es descobreixi la placa per les Fires de Maig, cosa que efectivament es produeix el dia 24 de maig, tal com estava anunciat al programa (Acció 23/05/1936). Casals hi va assistir, invitat per l’Ajuntament (acta de la Comissió de Govern, del 14 de maig), gest que el Mestre va agrair a través del setmanari Fructidor, el 30 de maig de 1936. Casals va tenir una gran admiració pels castells i per la festa major de Vilafranca, a la qual va assistir diverses vegades des del 1927. Degué ser per aquest motiu que es va escollir el carrer de Sant Bernat (on hi havia la taverna de Cal Noi-noi, epicentre d'activitat castellera durant els anys vint) per incloure el seu nom al nomenclàtor. El 1934 va presenciar la diada de Sant Fèlix al balcó de l'Ajuntament al costat el president de la Generalitat, Lluís Companys, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé (Arroyo,1998:30-32). El carrer recupera el nom anterior el 1939.


Acció 23/05/1936
Per altra banda, el carrer de “Pep Ventura” va ser el nom que es va aprovar el 29 d'abril de 1936 per substituir el del carrer de la Paloma. La decisió va venir arran d'una sol·licitud de veïns del carrer. A l’acord s’especifica també que la placa es descobreixi durant les Fires de Maig, igual que el carrer de Pau Casals. El 9 de febrer de 1939 la Comissió Gestora el va canviar pel de "General Sanjurjo", que va durar fins al 1977. Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Andalusia 1817 - Figueres 1875), músic i compositor, conegut popularment amb el nom de "Pep Ventura". Va transformar l'antiga cobla de tres quartans en la formació actual.
Acció 23/05/1936
Finalment, el 1959 es va celebrar la III concentració provincial d’esperantistes de Barcelona i es va aprofitar per descobrir la placa del carrer del Doctor Zamenhof, dedicat a l’inventor d’aquest idioma. El setmanari Acción del 9/05/1959 incloïa l’acte dins del programa de les Fires, així:

Domingo dia 17
-A las 10 h. III Concentración Provincial de Esperantistas
-A las 11.30 h. Descubrimiento de la placa que da el nombre de “Doctor Zamenhof”, autor del Esperanto, a una calle de esta Villa sita al final de la Carretera de Igualada. Asistirán las Autoridades.


I una setmana més tard (23/05/1959), explicava:

Esperanto Ligua
El domingo [17/05/1959] se concentraron en nuestra villa más de 500 esperantistas de toda la provincia. Precedidos de banderas y pancartas, se dirigieron hacia la carretera de Igualada para descubrir la placa que da el nombre del Doctor Zamenhof a una calle sita al final de la misma, en honor del autor de la lengua internacional, y coincidiendo con el centenario de su nacimiento.


Avui ha fet, doncs, exactament, 60 anys d’aquest acte.

dimecres, 8 de maig del 2019

Noms curiosos de carrers (3)

Continuem amb el recull de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya (i voltants). Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.
Plaques recollides a Escaldes, Vilanova i la Geltrú, Sant Vicenç dels Horts, Granollers, Valls, Cunit, Vilanova del Camí, Canyelles i Cornellà de Llobregat.