dimarts, 6 de gener del 2026

Noms de ponts, passos a nivell i altres elements relacionats amb el tren (II)

Reprenem la llista de noms de lloc relacionats amb el ferrocarril al seu pas per Vilafranca. Fins a la construcció dels ponts, els camins i les carreteres travessaven la via a nivell, és a dir, pels passos a nivell. La presència de guardabarreres en alguns d’ells feia que s’anomenessin amb el nom de l’encarregat. Per això ens apareix a la documentació antiga el pas del Bertran, el pas del Guerrero, el pas de la Maria i el pas del Baldomero (a més del pas de la Creu de Santa Digna, en aquest cas amb una altra motivació). En alguns d’ells hi havia una caseta on, fins i tot, hi vivia tota la família (si més no, el padró del 1936 en registra dues amb residents: les casetes del Bertran i del Baldomero).

El pas del Guerrero el documentem una sola vegada en la descripció d'una ruta al butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí (juny/juliol 1926), d'aquesta manera: "Es surt de Vilafranca pel camí anomenat "Pas del Guerrero" vers el poble de Moja". Podria ser que aquest pas fos el que hi havia al punt on el 1937 es va començar a construir el pont de Moja. Aquest Guerrero ha de ser José Guerrero, que apareix amb el càrrec de guardabarreres en una relació de treballadors de l’estació de Vilafranca publicada a Fructidor (5/10/1912), tot i que no en sabem res més.

El pas de la Maria era a la confluència amb l'antic camí de la Pedrera, tal vegada amb una guardabarreres de nom Maria. Apareix en la mateixa descripció de la ruta del butlletí esmentat, d'aquesta manera: "De Vilafranca es va a la Pedrera Fonda pel camí que podríem dir neix al Pas de Maria, als defores de la vila i al peu de la via del f.c.". I a les actes de la Comissió Permanent de l'Ajuntament (3/02/1927) s'aprova el projecte d'urbanització de la zona compresa entre els carrers Bisbe Morgades, Ramon Freixas i Rafael Soler. Hi passava el camí de la Pedrera que es diu que travessava la via pel "paso a nivel llamado de la Maria". I encara, en un acord del ple de l'Ajuntament del 1910, s'esmenta el "paso a nivel de la antigua carretera de Villanueva llamado de la María". Tinguem en compte que aquesta "antigua carretera" hauria de correspondre al camí de la Pedrera que serviria per anar a la capital del Garraf: "lo cami o carretera de Moja, per lo qual se va de dita vila a la vila de Vilanova de Cubellas, passant per Coll de Barrals" (Capbreu 1683).

Pas a nivell de la Maria, al camí de la Pedrera (ACAP, Fons Jordi Valls, 1981)

El pas del Bertran era a l'actual carrer del Doctor Zamenhof, que era l’entrada a la vila des d’antic venint de Barcelona. S'esmenta en una acta del ple de l'Ajuntament de l'abril del 1939, quan es proposa anomenar el carrer amb el nom "21 de Enero de 1939": "paso a nivel del ferrocarril de M.Z.A. denominado "Pas del Bertran". Aquest carrer també l'hem documentat el 1911 i el 1922 com a "camí del Bertran" (Ple 29/03/1911; 28/06/1922). Al Fons Vinseum de l’Arxiu Comarcal Alt Penedès hi ha una fotografia del pas amb el guardabarreres (potser el tal Bertran?). La caseta es va enderrocar els anys vuitanta quan es va desdoblar la via, i el pas es va anul·lar ja en aquest segle arran de la construcció de la via d'alta velocitat i els canvis urbanístics i de circulació de la zona.

Pas d'en Bertran (ACAP, Fons Vinseum, Primer terç segle XX)

Pel que fa al pas del Baldomero, s'esmenta en un relat amb sobrenoms i topònims populars vilafranquins realitzat per Alaio i publicat al setmanari Tothom (6/09/1969): "...emprengueren camí, tot xiulant, cap al Pas del Baldomero, i per fer cap al pont del Carril". Al padró de 1890 hem documentat un tal Baldomero Gispert Dalmau, de professió guardavia, que vivia en una "Casilla del Molí de Vent". I al de 1936 apareix a la llista de disseminats la “Caseta Baldomero”, una mica més enllà de la “caseta Bertrán”. Segur que aquest pas havia de ser entre el pas del Bertran i la casa del Molí de Vent, ja arribant a la Granada. 

Finalment, el pas de la Creu de Santa Digna o de la carretera de Vilanova no l’hem vist escrit enlloc, però és un nom que li escau. No hi ha dubte que ha estat el pas a nivell més concorregut dels que han existit a la vila i que va estar en servei fins als anys vuitanta del segle XX.

Pas a nivell de la Creu de Santa Digna (ACAP, Fons Jordi Valls, 1982)

Al proper apunt acabarem aquest repàs de noms de lloc relacionats amb el ferrocarril.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada