dilluns, 20 de desembre de 2021

Curiositats de carrer (IV): el MEU carrer

El passatge d'Alcover, a l'esquerra de la imatge, per sota del que era casa seva

Ja fa ben bé cinc anys que vam dedicar tres apunts a parlar dels carrers vilafranquins dedicats a alguna persona morta feia molt poc temps (dies, fins i tot) o inclús quan aquesta encara estava viva, cosa que desaconsellen tot de normes escrites i no escrites, començant per la resolució 2 de la Vuitena Conferència de les Nacions Unides sobre Normalització de Noms Geogràfics (pàg. 49).

Detallàvem totes les persones que van veure, gairebé literalment, com el seu nom passava a presidir un carrer vilafranquí. La majoria, del segle XIX: el general Cortijo, Amàlia Soler, el bisbe Morgades i (Filomena) Oriol, encara actuals. I aquests altres, ja desapareguts, del XIX i el XX: (Manuel Vidal) Rollán, Francesc Macià, Àngel Guimerà, President Azaña, Alcalá Zamora, el Generalísmo Franco, Joaquim Maurín, Alfons XIII, Albert Moliner i Pau Casals (aquests darrers casos, referits no al passatge ni a la plaça actuals).

Però el cas de Joan Alcover Milà (Vilafranca 1854-1923) és extraordinari. El ple de l’Ajuntament del 2 de juny de 1876 va acordar que el pas que reivindicaven de fa temps els veïns de l’actual carrer del Casal per arribar a la rambla i al centre de la vila i que s’obriria en terrenys d’Alcover es diria passatge d’Alcover, en agraïment per la cessió del terreny. Doncs resulta que no només ell era viu quan es va batejar el carrer i que ell era tinent d’alcalde quan es va prendre l’acord, circumstàncies ja prou singulars, sinó que a més ell vivia en aquest carrer: al padró de 1900 Joan Alcover consta inscrit a la casa número 1 del passatge d’Alcover, juntament amb l’esposa i dos fills.

Ben bé es pot dir que era el seu carrer...

Detall de la part superior del pasatge

 
Fe d’errades

Aprofitem per esmenar dues dades que apareixen al nostre llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès:
  • L’acord de denominació del passatge d’Alcover es va prendre el 2 de juny de 1876, juntament amb altres detalls sobre l’obertura del pas, no el 26 de maig, com escrivim al llibre.
  • Aquest passatge no ha canviat mai de nom, com dèiem al llibre. El nom General Riego es va aplicar només a l’actual carrer del Casal, que en aquell moment no tenia nom (era conegut per prolongación San Juan (Ple 1/08/1893).

dilluns, 13 de desembre de 2021

El primer treball sobre els noms de carrers de Vilafranca


Fa dos anys, vam publicar dos apunts en aquest blog enumerant totes les iniciatives que hi havia hagut prèvies al nostre llibre per explicar el nom dels carrers i places de Vilafranca del Penedès (veg. Uns carrers ben explicats (I) (i II)). Aquests estudis, irregulars quant a metodologia i exhaustivitat, ens van ajudar en el nostre treball sobre la toponímia del terme: els autors eren Pere Regull Pagès, Manuel Trens, Pere Mas i Perera, Manuel Benach Torrents, Antoni Massanell, Jaume Bricullé i Josep Soler.

El cas és que abans del primer treball, un conjunt d'articles que Pere Regull va publicar a la Gaseta de Vilafranca els anys 1928 i 1929, el mateix autor ja havia fet un avanç del tema el 1926 a l'almanac L’abella d’or a Vilafranca, amb el nom diàfan de «Els carrers de Vilafranca». 

És necessari, doncs, afegir aquest treball a la llista d'estudis sobre el nomenclàtor de carrers de la vila, i que en quedi constància aquí.

divendres, 3 de desembre de 2021

Noms curiosos de carrers (7)

Setena entrega de la sèrie #nomscuriosos de carrers caçats voltant per Catalunya. Aquests són de Camarles, l'Ampolla, Montferrer, Escaladei, el Prat de Llobregat i Albinyana. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques de carrer de Camarles, l'Ampolla, Montferrer, Escaladei, el Prat de Llobregat i Albinyana


Dites geogràfiques

El 29 d’octubre, al programa "La tarda" de Catalunya Ràdio es va fer una crida a aportar dites en què apareguessin noms de pobles, dites que de vegades s’anomenen dites tòpiques o geogràfiques, refranys geogràfics... I en van sortir un fotimer, gràcies a trucades en directe i aportacions en aquest fil de Twitter.

Les dites geogràfiques sorgeixen per alguna anècdota que acaba sent motiu de burla o de record; o producte de la rivalitat entre pobles veïns. De vegades no tenen sentit, simplement fer una rima; d’altres, per ridiculitzar el poble veí.

El programa em va recordar la Paremiologia catalana comparada digital de Víctor Pàmies, un repositori gegantí de dites o parèmies, que es poden cercar gràcies a una senzilla però molt útil eina. Cada dita està documentada i en recull les moltíssimes variants, en alguns casos.

Vaig aprofitar per buscar què en sortia que contingués el nom Vilafranca. I el resultat el teniu a continuació. Al costat de cada dita, hi indico la font més antiga on apareix cadascuna, que posteriorment molts altres després han anat introduint als seus catàlegs.* Dues surten al Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades (1951), dues als Retalls de folklore penedesenc, de Pere Sadurní Vallès (Museu de Vilafranca, 1982), i una al llibre Notes Sobre'l Moviment Intelectual i Artístic de Vilafranca del Penadés Durant el Sigle xix, de Claudi Mas i Jornet (1902). Sobre el significat, consulteu la Paremiologia esmentada. Som-hi.
Personalment, no les he sentit mai, però, com podeu veure, estan documentades. Encara hi podríem afegir aquestes:
  • "A Vilafranca, els mercats a grapats i les fires a piles". Documentada al recull de textos De prop i de lluny, del vilafranquí Antoni Sabaté Mill (1994:pàg. 54)
  • "Vilafranca del Penedès, que molts l’anomenen (o molts en parlen) i ningú sap on és / i no saben on és". L’única de totes que he sentit i que, en realitat, es pot aplicar a qualsevol població que rimi amb «és».
  • "De Vilafranca no tinguis por; ni pluja, ni soldats". (Arasa,* blog personal)
  • "Per gent franca a Vilafranca, per molt luxe a Vilobí, per molt drapaires a Sant Pere i per misèria a Sant Quintí". (Arasa*)
I també aquesta frase feta: "Ésser una cosa de Vilafranca" (no costar res). Documentat al Cançoner d’Amades (pàg. 1221).

Finalment, heus aquí unes quantes frases fetes amb noms de lloc de Vilafranca:
  • "Pujar com els arbres de la Rambla", de significat evident (Pere Grases, Hores de joventut i maduresa, 1975, pàg. 314)
  • "Ves a cobrar a Cal Not", referit, en aquest cas, a una casa  (Sabaté, De prop i de lluny, vol. I, pàg. 204.) Armand Beneyto i Joan Solé Bordes ("Algunes locucions i frases fetes del Penedès" in La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, IEP, 2019, p 246) expliquen que "s'aplica a un deute impossible de cobrar, de donar-ho tot per perdut. Sembla que un membre de Cal Not va ser un dels administradors d'una festa major, que va acabar amb problemes econòmics.

---
*Vegeu:
  • Millà i Reig, Lluís. Cinc mil refranys catalans (1965). Editorial Millà
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (1999)
  • Viquidites [Consulta: 21 de novembre de 2021]
  • Arasa i Ferrer, Josep. «Paremiologia Tópica Penedesenca». Blog El Barrinaire. 2012. [Consulta: 21 de novembre de 2021].
  • i altres.