El carrer d'Oriol

El carrer d'Oriol de Vilafranca és un carrer amb dos trams molt diferenciats: un primer, estret i antic, i un altre més ample desenvolupat a partir dels anys seixanta, primer amb magatzems i algun habitatge unifamiliar, i progressivament amb blocs d’edificis. Connecta el carrer de Sant Julià amb el d’Eugeni d’Ors, paral·lel a la carretera de Sant Martí.

Aquest carrer es va batejar l'11 de setembre de 1885, o sigui que la setmana passada va fer 130 anys que el ple aprovava el nom. Tot i que no hi ha cap mena d'explicació a l'acta, sabem que es pretenia recordar la figura de Filomena Oriol Fornelio. Aquest personatge era la propietària dels terrenys on, arran del seu projecte d'urbanització, es van obrir els carrers de Sant Fèlix i d’Oriol. Es continuava, així, la tradició vuitcentista de batejar carrers amb el nom del promotor-propietari del terreny, com els carrers de Valls, Amàlia Soler, Rafael Soler, Vidal, Magarola, Sarriera... (actuals); Moliner, Rollán, Folquet... (desapareguts). 

 

Portada del projecte datat el 10/02/1885

Sabem poques coses d’aquesta dona de cognom “Oriol”. Va néixer a Barcelona el 1841 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1930. Estava casada amb Lluís de Sayol Olzinella, propietari i membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Cambra Agrària de Maldà, mort a Barcelona el 1898. El domicili familiar era al carrer de n’Aglà, 6-8, darrere de la plaça Reial, i la parella va morir sense fills. No tenim constància de cap altra relació amb la nostra vila.

 

Esquela de La Vanguardia (8/02/1930)

Hem descobert que el nom Oriol també existeix a altres poblacions catalanes. És a Nou Barris (Barcelona), on sembla que fa referència al cognom d’un propietari (qui sap de la família de la nostra Filomena?). I també hi ha un carrer d’Oriol a Esplugues, però, per més que ho hem preguntat, en aquest cas desconeixem a què o a qui està dedicat. I finalment és a Cànoves, Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del Vallès i urbanització el Papagai de la Bisbal del Penedès. Ara bé, en aquests darrers l’origen del nom és l’ocell (Oriolus oriolus), ja que els carrers circumdants reben noms d’aus. [Per cert, és l'origen que semblen atribuir també al carrer vilafranquí els participants a un tal "sopar d'Oriols", atès que últimament enganxen la fotografia d'un oriol, l'ocell, a la placa del carrer.]

El carrer d'Oriol és un carrer discret i tranquil, de nom curt i pràctic, però que m'estimo perquè hi he crescut i l'he vist créixer.