Els colors han donat sempre joc a l'hora d'especificar noms de lloc i distingir-los dels altres. Al terme de Vilafranca n'hi ha uns quants. Vegem avui els del color vermell (o roig).
Si preneu un dels camins que es dirigeixen cap a la Bleda passareu per davant d'una casa: Cal Roig. És, naturalment, un cognom, però el seu significat no deixa lloc a dubte. Molt sovint surt esmentada com a "Cal Roig de Ratera" (Ple 17/09/1909), "casa nova de Ratera" (Mp. 1900; Mp. 1902) i "casa Ratera". Això es deu al fet que els habitants del mas (de cognom "Sans", com consta al padró de 1890. D'on surt, doncs, el nom "Roig"?) eren fills de Castellví de la Marca i segurament del barri de Ratera: ells devien portar el nom.
 |
| Cal Roig |
El mateix cognom el trobem en un carrer actual: el de Montserrat Roig. És al barri de Sant Julià, dedicat el 1997 a Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona 1946 – 1991), escriptora, autora de novel·les, contes, reportatges i articles.
I el pou de Mossèn Roig el documenta una vegada Antoni Massanell (1992b) el 1657, situat darrere l'antiga casa de Montserrat (o sia, l'actual plaça de Manuel Milà i Fontanals).
La partida de la Pallissa Roja era una antiga partida de terra situada a l’actual barri del Moli d’en Rovira, també documentada més antigament amb els noms de "Bordell Vell", "Trull (o Hort) d’en Batlle" i "Cassarà". En trobem referències abundants des del 1632 (capbreu). A partir dels anys setanta del segle XIX els diferents propietaris endeguen projectes d’urbanització en aquesta partida i les dels voltants que generen el barri actual.
 |
| Porroig (Wikipedia Commons) |
Porroig és una casa monumental situada en terme d'Olèrdola, però tocant al de Vilafranca, que ha donat a nom a tota la partida del voltant, un parell de camins i la riera que hi passa a prop. La forma “Porroig” és la més documentada des del segle XIX ençà (evolució natural de "Puig Roig"), però l’hem trobada escrita amb moltíssimes variants. La més antiga, del 1160: "illam pecie terre que est ante Pugrog in termino de Ferran" (Altisent, 1993). I també, “Puyg Royg” i “Podio Royg”, del segle XV: "In quadra vocata de Puyg Royg... et afrontatur cum camino del Maresme voccato per quod tenditur versus Ferran, et ex alia parte cum camino Barchinone eundo versus Puigciuro" i “per illum viaronem recedendo a Podio Royg” (Fort, 1972:176). Altres: “Podio Rubeo” (del 1123), “Puigroig” (1500, capbreu), “Pourroch” (Mp. 1862; Mp. 1926), "Po-Roig" (Amll. 1862).
I per acabar, el carrer de Font-rubí, al barri de les Clotes, batejat el 1966, que fa referència al poble i municipi penedesenc i que ve del llatí fonte rubeu, "font roja".
Per cert, cap topònim amb l'adjectiu "vermell", un color semblant, però no igual, al roig.