Noms de ponts, passos a nivell i altres elements relacionats amb el tren (i III)

La plaça de l'Estació (ACAP)

A més de ponts i passos a nivell, l’altre element important originat per l’arribada del tren és l’estació. L’espai del davant que es va anar conformant com a plaça es va batejar oficialment com a plaça de l’Estació el 1977, però ha tingut altres noms: "República" (1892-1902), "Doctor Robert" (1902-1906), "República" (1906-1927), "Alfons XIII" (1927-1930), "República" (1930-1939) i "Sagrado Corazón de Jesús" (1939-1977). Malgrat aquests noms, sempre se l'ha coneguda popularment pel nom actual (Las Cuatre Barras 17/10/1892), i fins i tot apareix en alguns documents oficials dels anys setanta del segle XIX. L'actual edifici de l’estació data del 1909, i substituïa el que s'havia construït per a l'arribada del tren a la vila el 1865. 

El carrer de l’Estació era un antic nom del carrer de Misser Rufet (i encara ara, de manera popular), concretament entre el 1878 i el 1884, que es deu al fet que des del centre la vila menava a l'estació de trens. Oficialment, el nom exacte fou “calle de la Estación del Ferro-carril" (Ple 11/04/1878). El 1884 es va recuperar el nom de Misser Rufet, que havia acordat el ple el 1867, però misteriosament ignorat en la denominació del 1878 (Ple 25/05/1867; 14/10/1884). 

El passeig de la Via (ACAP, Fons Jordi Valls, 1981

El nom “via” també ha deixat empremta al nomenclàtor de carrers. El passeig de la Via és el nom popular del passeig de Rafael Soler, perquè transcorria pel costat de la via del tren, des de la creu de Santa Digna fins al pont de Moja. Des de la construcció de la via d'alta velocitat (2002) i el seu cobriment, l'espai s'ha transformat completament, però el nom encara es fa servir. És un lloc de passeig tradicional des dels anys vint. I el camp de la Via va ser el segon camp de futbol que hi va haver a la vila, situat al carrer del Bisbe Morgades, als terrenys de les antigues dependències del Sindicat. El primer partit es va fer el 10 de desembre de 1911 i va estar en actiu fins al 1917 (Josep M. Batet. F.C. Vilafranca 1904-2004. Crònica de cent anys de futbol. Futbol Club Vilafranca, 2004. Pàg. 25). 

I acabem amb dos noms moderns, però relacionats amb el ferrocarril. En primer lloc, la Llosa, nom popular amb què des del 2003 es coneix la plataforma que cobreix les vies del tren a Vilafranca, des de l'alçada del carrer de Tossa de Mar fins a la plaça de Torras i Bages. S’ha de veure si el nom es consolidarà o desapareixerà a mesura que es vagi urbanitzant. I en segon lloc, el polígon industrial Estació de Mercaderies – les Fonts, situat a l'antiga partida de ca l'Alaio, en el triangle que formen l'autopista AP-7, l'antiga carretera N-340 i el límit del terme. El nom es deu a la voluntat inicial que inclogués una terminal ferroviària de càrrega i descàrrega de mercaderies.

I amb aquest apunt acabem la trilogia que hem dedicat a noms de lloc vilafranquins relacionats amb el ferrocarril.