Dibuix de Pau Boada, publicat a Acció Catòlica (28/06/1935) i al Tothom (03/05/1969) |
En
plena celebració de l’Any Pompeu Fabra, sabeu quina és l’última
paraula del diccionari del 1932 (i de l’actual diccionari de
l’Institut d’Estudis Catalans)? És un nom tan excepcional com
zum-zum, «expressió
que evoca una remor sorda i contínua». D’aquests
noms reduplicatius (o
noms eco) al diccionari n’hi
ha uns quants, la majoria onomatopeies: bup-bup, tic-tac, xim-xim...
No
és tan freqüent que noms tan singulars
arribin
a anomenar
un indret, però Déu n’hi do. A
Oceania
n’hi ha força: Kirakira
(Illes
Salomó), Aka Aka (Nova Zelanda), Bora Bora (Polinèsia Francesa),
Pukapuka
(Illes
Cook)... Però també
a altres parts del món: Baden-Baden
(Alemanya),
Ngoro Ngoro (Tanzània), Walla
Walla (EUA)...
I a Catalunya, també: Can Pere-pere (Gironès),
roca
de Trin-trin (Pallars),
cova
dels Hula-hula (Garraf),
llau
del Bull-i-bull (Pallars
Jussà),
font
de la Got-got (Berguedà),
tub
de Xau-xau (Montsià),
lo Pomó-pomó (Terra
Alta),
devesa
de Bum-bum (Ribera
d’Ebre)... (vegeu-ne
molts més a «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya«,
d’Assumpta Lleonart i Orri).
A Vilafranca tenim
l’honor de tenir-ne un de fabulós: es tracta de Cal Noi-noi,
l’antiga taverna/cafè/fonda situada als baixos de l’edifici a la
cantonada del carrer de Sant Bernat i la plaça Jaume I (l'antic
palau Reial i l’actual Vinseum). Segons Benach (1934) era el renom
del taverner, però els descendents de l’últim encarregat (dels
anys trenta) ens han explicat que el
nom ve del fet que un antic taverner tenia un fill que sempre estava
malalt, i que la gent sempre hi anava i preguntava
«Com està el noi?» (agraeixo
a Pere
Ferrando que
m’hi hagi posat en contacte).
El
nom ja era conegut
com a mínim el 1909: "casa hoy conocida por Noy Noy" (Coy,
1909:581), i va tancar el 1935:
«El bodegó de «Cal Noi Noi» ha tancat les portes» (Acció
Catòlica,
28/06/1935).
Es
reobre per la Festa Major de 1969, integrada al museu, obres
costejades per Caixa Penedès (La Vanguardia, 29/08/1969).
L'any 2000, la Colla
de Castellers Xicots de Vilafranca van obrir un local a la plaça de
Manuel Milà i Fontanals amb el nom de Cal Noi-noi, recordant la
taverna, que fou nucli dinamitzador de la vida castellera a la vila.
Allà hi havien assajat
castellers locals els
anys 1928 i 1929,
la
«Penya
dels Castellers». Aleshores,
el
local
es
deia
«Bar Grop Nou».
(veg.
«Notícies dels Castellers de Vilafranca dels primers anys de la renaixença»,
de Xavier Güell Cendra).
Josep Maria de
Sagarra (a L’aperitiu,
1937:445) li va
dedicar una glossa que comença així: "En la part baixa
d'aquest palau, abans hi havia xivarri de cavalleries i senyors de
barret de plomes; és possible que de tant en tant saltés alguna
ganivetada; ara no hi ha res més que un cafè, mig cafè mig
taverna, que en diuen a cal Noi-Noi [sic]. Aquesta paraula repetida
fa pensar en un llunyà riu asiàtic. El sostre de cal Noi-Noi és
baix, i tot gasta una pintura d'ala de passerell. Encara que sense
gens de truc ni d'intenció, diríeu que és una taverna parada pel
turisme sentimental." (i segueix). I un sonet d'Antoni Massanell
(publicat a l’Antologia
poètica,
1994:45):
Record de Cal
Noi-Noi [sic]
La gent, què en
sap? Mes jo ho recordo encara
perquè, durant
llarg temps, em fou camí
aquell, pel corraló,
anar i venir
de casa a cal
Noi-noi amb el meu pare.
La imatge, si bé
llunya, em pervé clara:
amb l'eina als dits
vèiem, absorts, sorgir
el testimoniatge
d'un ahir,
plenes de pols les
bates i la cara.
Que el nostre goig
fou d'entaular batalla
contra els gruixos
de guix i calç, mortalla
que envilia els
carreus del vell palau.
Avui, l'antic casal,
fita assolida,
què té a envejar?
No així la meva vida
que el retorn al
passat, sovint, l'atrau.
Sobre
l’ortografia del topònim, és
clar
que ha d’anar amb guionet, essent com és un compost reduplicatiu com nyigo-nyigo,
xup-xup, bum-bum, etc. I només porta majúscula el primer component,
com passa a Coma-ruga,
Sud-àfrica,
Bell-lloc,
Puig-aguilar... I atès que és el nom propi d’una casa, el «cal»
en majúsula.