diumenge, 7 de juny del 2026

Notes toponímiques d’Antoni Gaudí i de papes


En ple devessall d’informació sobre l’obra de Gaudí i la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, comentem si hi ha alguna traça toponímica a la vila relacionada. 

Aquest 10 de juny s’escau el centenari de la mort d’Antoni Gaudí Cornet (Reus o Riudoms, 25/06/1852 - Barcelona, 10/06/1926), l’arquitecte català més conegut universalment, i per aquest motiu s’ha declarat l’Any Gaudí. A Catalunya hi ha 246 (22 dels quals del Penedès) municipis que li tenen dedicada una via, amb el nom sencer, només amb el cognom o amb l’apel·latiu “arquitecte” davant del nom i cognom. El nom de l’arquitecte ocupa el lloc 6 en el rànquing de personatges, darrere de Pau Casals, Jacint Verdaguer, Lluis Companys, Pompeu Fabra i Joan Maragall. De tots aquests, a Vilafranca només hi ha espais dedicats a Pau Casals (una plaça de l’Espirall) i a Lluís Companys (el carrer de la Girada). Antoni Gaudí no té cap presència pública a la vila (per bé que aquest article de l’Espurna hi troba alguna feble relació).

Respecte de les referències papals, dos carrers han tingut nom de papa: actualment existeix el carrer de Joan XXII, al barri de Sant Julià. El nom s'acorda el 18 de març de 1964 en un ple en què s'aproven els noms de carrers recentment oberts, majoritàriament referits a pobles de la comarca. Està dedicat a Joan XXIII, nascut Angelo Giuseppe Roncalli (Sotto il Monte, Bèrgam 1881 - Roma 1963), papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. El bateig del carrer es produeix nou mesos després del seu decés. 

Per altra banda, la plaça de Santa Maria es digué plaça de Pius XII, nom que va adoptar Eugenio Pacelli en ser escollit papa (1939-58). El 15 d'octubre de 1958 el ple de l'Ajuntament acorda demanar autorització per al canvi de nom, que esdevé oficial fins al 19 d'octubre de 1977. El canvi de nom es va fer tan sols sis dies després de la mort del pontífex, que s'havia significat pel seu suport al general Franco i al retorn de les antigues tradicions cristianes, un cop acabada la Guerra. Prou que se'n queixa mossèn Trens el 1963: "I aprofito l'ocasió per lamentar l'infortunat acudit de canviar-li el nom pel nom del Papa Pius XII, el qual sense cap dubte mai hauria permès que el seu nom gloriós substituís el de la Mare de Déu. Crec que cal tornar enrere i respectar el nom de plaça de Santa Maria, que tan espontàniament i tan justificadament li donaren els nostres avantpassats" (Trens, 1990:215).

Per acabar, el cas curiós del barri del Vaticà, nom popular que rebé durant els anys seixanta i primers dels setanta part del barri de Sant Julià, pels volts dels carrers de Jaume Balmes i de Sant Antoni M. Claret. Apareix en algun mapa (Mp. 1982) i també l'esmenten diverses publicacions (Tothom 2/02/1974; 16/10/1976) i diversos autors com Manuel Benach (1978:205), Antoni Sabaté Mill (1993:43) i Manel Güell (1983). Aquest darrer suggereix que el nom ve de la religiositat d'un grup de veïns que hi residien.