Bon Nadal

Bon Nadal i molta vida als nostres noms de lloc!

Alguns errors al voltant del carrer de Pontons

En aquest blog ja hem dedicat força apunts a parlar dels noms de carrers vilafranquins referents a poblacions, des del punt de vista de la motivació, de la reciprocitat, etc. Arran de la recent obertura del carrer de Pontons, aquests dies s’han publicat a la premsa local algunes informacions relatives a les vies que porten el nom d’un municipi que s’han de corregir (o, com a mínim, matisar).

Ja hem comentat en un apunt recent que el nom del carrer de Pontons es va aprovar el 1963, en aquell moment per a un carrer en projecte. S’encetava així una tradició que es manté encara avui dia de dedicar carrers a poblacions penedesenques (o limítrofes). En fèiem una relació a l’apunt del carrer de Pontons esmentat. Aquest carrer, doncs, no entra al nomenclàtor per la voluntat de l’actual equip de govern ni té res a veure amb la vegueria, com s’ha dit, perquè ja hi era, tot i que a la reserva (el carrer apareix en alguns plànols editats, en algun llibre i a diversa documentació interna de l’Ajuntament).

Per altra banda, s’ha publicat que només mancaven 3 municipis altpenedesencs per entrar al nomenclàtor de carrers, un dels quals, el d’Olesa de Bonesvalls. Doncs aclarim que aquest sí que té una via urbana dedicada: és un passatge a la Girada que es va batejar així el 1998. Els altres 2 efectivament no tenen carrer dedicat, però se n’hi han d’afegir 4 més i són el de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, el Pla del Penedès, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Quintí de Mediona i Torrelavit. En resum, doncs, 21 municipis dels 27 de la comarca tenen una via dedicada a Vilafranca. Aquí podem apuntar que també hi ha 8 carrers dedicats a pobles, que no són municipi: Guardiola, Castellet, la Gornal, la Múnia, la Ràpita, Moja, Sant Miquel d’Olèrdola i Sant Marçal.

Per acabar, pel que fa a municipis del Garraf, Vilafranca fa gairebé el ple: té carrers dedicats a 5 municipis dels 6 que hi ha. I respecte dels del Baix Penedès, 8 de 14.

Crida a la participació

Ara fa un any vàrem començar a publicar una endevinalla setmanal sobre un nom de lloc vilafranquí als nostres comptes de Twitter i Facebook, marcades amb les etiquetes #endevinaelnomdelloc #toponímia i #vilafranquina. En aquest bloc n’hem publicat algunes, en forma de jeroglífics. Després de 50 endevinalles, la imaginació per crear-ne de noves no decau, sinó que es desboca. Tanmateix, com que una premissa d’aquests comptes i d’aquest blog és compartir coneixements i fomentar la consciència toponímica, per què no convidar-vos a crear-ne vosaltres?

Creeu una endevinalla (entesa com a definició més o menys enginyosa) que amagui un nom de lloc del terme de Vilafranca: carrer, plaça, casa, camí, carretera, partida de terra, pont... La pista ha d’incloure el nombre de lletres.

Envieu les vostres propostes a l’adreça toponimiavilafranca@gmail.com i les anirem publicant als comptes de Twitter i Facebook. Si no dieu el contrari, farem constar l’autor (nom d’usuari). Us hi animeu?

El carrer de Pontons, 50 anys de retard

Darrerament hem pogut veure l’obertura d’un carrer que connecta el carrer del Progrés amb el carrer de Ferran. Fins ara, l’espai era una parcel·la sense edificar, però ja des dels anys seixanta es preveia que s’obrís el pas. De fet, des del 1963 ja tenia nom: és el carrer de Pontons. 

El ple del 17 d’abril de 1963 va aprovar tota una tirallonga de noms per a carrers de diverses zones en expansió del nucli urbà. L’acord diu així, literalment:

“[S’acorda] Dar los nombres a las calles de esta villa actualmente innominadas siguientes: a) “Ronda de Santas Creus” a la en proyecto inmediatamente paralela a la actual de Eugenio D’Ors; “Torrellas de Foix” a la que ha de unir las de Santa Magdalena y del Progreso; “Pachs”, a la primera inmediatamente paralela a la actual de Poniente; “Pontons” a la segunda paralela a la actual de Poniente; “Martorell” a la inmediatamente paralela a la actual de Gelida; pasaje de “Cañellas” al inmediatamente paralela al actual pasaje de Ramon de Saavedra; pasaje de “Sitges” al perpendicular al nuevo pasaje de Cañellas; “Olèrdola” a la sita entre la nueva calle de Santa Joaquina de Vedruna y la de la Vid; avenida de “Villanueva y la Geltrú” a la zona de la carretera de Villanueva comprendida después del paso a nivel del ferrocarril a continuacion de la calle de Santa Digna; avenida de “Barcelona” a la zona de la carretera a Barcelona comprendida después del puente sobre el ferrocarril, a continuación de la calle Calvo Sotelo; y avenida de “San Martín Sarroca” a la zona de la carretera de San Martín comprendida a continuación de la calle del Progreso, toda vez que, a pesar de la colindancia, proximidad o relacion con las respectivas poblaciones, no tenían las mismas dedicadas via publica alguna en esta villa.”
Com es pot veure, es tracta en tots els casos de noms de poblacions, majoritàriament penedesenques. A més, s’apliquen a carrers que es troben en una zona de Vilafranca encarada a la població en qüestió. Aquest criteri se seguirà aplicant en altres acords de batejos de carrers: 

• 18/03/1964: l’Arboç, Castellví de la Marca, la Llacuna i Santa Margarida i els Monjos
• 21/09/1966: Avinyonet del Penedès, Font-rubí, Santa Fe del Penedès i Vilobí del Penedès
• 25/04/1988: Calafell, Castellet, Cubelles, la Gornal, la Múnia, la Ràpita i el Vendrell
• 07/08/1989: Avinyonet del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues i Subirats
• 27/04/1998: Guardiola, Olesa de Bonesvalls i Olivella

Pel que fa al carrer de Santes Creus, havia de ser un carrer paral·lel al d’Eugeni D’ors, el qual mai s’ha obert, ni mai s’obrirà. 

Com hem vist a l’acord, alguns noms es corresponen a carrers encara no oberts. El més curiós, però, és que el de Pontons hagi trigat més de 50 anys a obrir-se. Té mèrit que s’hagi mantingut el nom a la reserva sense perdre’n el record.

Per cert, a Pontons existeix la carretera de Vilafranca, i per fi, quan la placa del nou carrer estigui instal·lada, es culminarà la reciprocitat toponímica.

Noms curiosos de carrers (4)

Continuem amb el recull de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya (i voltants). Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques de carrers de l'Espluga de Francolí, Llinars del Vallès, Andorra la Vella, Ripoll, Mont-roig del Camp i el Perelló.

Masies veïnes

Al voltant de Vilafranca, fora el terme, hi ha tot un seguit de masies que, per la seva singularitat, l’extensió de la seva finca i que estan situades a frec de la línia de terme, han donat nom a tota una altra sèrie de llocs que sí que es troben administrativament dins de Vilafranca. Vegem-les.

Porroig. Aquesta casa monumental està situada a l’extrem del terme d’Olèrdola. La seva majestuositat justifica que sigui punt de referència i que doni nom a un camí, una riera i una partida de terra vilafranquins. El nom sembla una deformació de l’original «Puig Roig» i és antiquíssim, com a mínim del 1160: "illam pecie terre que est ante Pugrog in termino de Ferran». La masia és de tipus basilical amb galeries amb arcades a banda i banda i fou construïda el segle XVIII i reformada el XIX (Pérez, 2009:56).

L’Hostal Nou. Molt a prop de l’anterior, integrada dins del polígon industrial de Sant Pere Molanta, aquesta masia té gravada la data de 1722 a la porta. Era un lloc de postes al costat del camí de Barcelona que, després d'un llarg parèntesi de fer de casa de pagès, actualment es torna a dedicar a l'hostaleria com a restaurant. Cap als anys vint, la finca es converteix en una plantació de pins i xiprers i s'hi fan pous, d'on s'extreu aigua per al consum de la vila. Ha donat nom a la partida de terra del voltant, al camí que hi porta, a la riera que passa pels Cinc Ponts i a una mina d'aigua.

Mas Rabassa. Masia extraordinària, situada també al terme d’Olèrdola. La línia divisòria del terme coincideix amb el límit de les vinyes del voltant, amb giragonses capricioses que sembla com si les haguessin esqueixat del terme de Vilafranca. Les terres del voltant, ja en terme vilafranquí, reben el nom de partida de Mas Rabassa i el camí que hi porta, des de Vilafranca mateix, també s’anomena amb aquest nom. Aquest camí actualment surt de l'extrem del carrer del Bisbe Estalella (el qual ressegueix l'antic traçat del camí) i ha estat, sens dubte, un dels importants del terme. Està abastament documentat des del segle XVI fins a l'actualitat. Fa de divisió administrativa entre els barris rurals de Cal Pere Pau i Molí d'en Rovira. Pronunciat "Marrabassa". L'origen del nom pot explicar-se amb aquesta cita del 1386: "quadra vocata de Simó" que afronta amb els "honore Iacobi Rabaça, et ex alia parte cum quadram pecia terre capelle Beate maria de Ortis" (Coll, 1999:112).

Mas Pujó. Mas de Santa Margarida i els Monjos a tocar mateix de la línia de terme. Dona nom a la partida de terra situada cavall dels dos termes. Documentada des del segle XVIII. "Pujó" és el cognom de la família que consta com a propietària de la hisenda com a mínim des de principi del segle XVIII.

La Riba. Un altre gran mas, que pertany al terme de Santa Margarida i els Monjos. El camí que hi porta surt de Cal Frare. El Llibre Verd ja documenta aquesta via: "anant tot camí fins a unas quinsa passas de la cassa de Hiasinti Mascaró de la Riba" (I:314). Durant el segle XV, aquest nom es documenta diverses vegades, però desconeixem si es tractava concretament d'aquest camí: “camí que va del Viver a la Riba”, “camí que va de la Riba al Pas de na Calsada”, “camí que va del camí general a la font del Viver i cases de la Riba” (Bosch, 2009b:18). La Riba és una casa i una hisenda que va pertànyer a la nissaga dels Gual des del segle XIV.

Els Pegats. Està situada en un punt estratègic, al coll que formen les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume. Les seves terres inclouen bona part de la muntanya de Sant Pau, inclosa l’ermita. Pertany al terme de Pacs del Penedès. Dona nom al camí que connecta la vila amb Pacs. La casa té gravada la data de 1788, data en què la construïren Teresa Freixedas i son fill Joan Casanoves, provinents de la casa de Porroig (per aquest motiu, al principi fou anomenada també "casa de Porroig"; el nom "Pegats" vingué posteriorment, i fou degut a l'habilitat de la mestressa a fer cures amb pegats d'herbes) (Sadurní, 2005:77; 2010:13). Així ho reconeix Gaietà Vidal i Valenciano en la narració que fa de la romeria a l'ermita de Sant Pau: "...pues si bién la casa dels Pagats está cerca, contra los pasmos que pueden pillarse [de cansament per la pujada], no valen emplastos ni ungüentos" (El Eco del Panadés, 28/01/1866).

------------------

• Bosch, Josep (2009b). Evolució patrimonial d’un llinatge terratinent al Penedès al segle XV: els Gual. IEP.
• Coll Font, M. Carme (1999). El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona: Fundació Noguera.
• Pérez Arriaga, Josep Anton (2009). “El patrimoni cultural”. Olèrdola. Bressol del Penedès.
• Sadurní Vallès, Pere (2005). Can Sadurní de Sant Pere Molanta. Una casa pairal penedesenca. [Inèdit]

Nissagues d'èxit

Sempre s’ha entès el fet que un indret sigui denominat amb un nom de persona com un honor per a aquesta persona, pels mèrits obtinguts al llarg de la vida o per algun fet que l’ha marcat. Però si una mateixa família té no només un, sinó més membres que denominen un lloc ja és un privilegi poc usual.

O no. A Vilafranca n’hi ha uns quants. No fa gaire, a la sèrie #endevinalelnomdelloc de Twitter i Facebook preguntàvem per una nissaga que servia per denominar un carrer, un palau i una escola. Es tractava del cognom «Baltà»: carrer de Baltà [Rodríguez] de Cela, l’escola [Josep] Baltà Elies (pare i fill) i el palau Baltà (referit a tots ells). Vegem-ne més. 

Una primera sèrie de pares i fills. L’un a continuació de l’altre hi ha el carrer de Claudi Mas i Jornet i el de Pere Mas i Perera, pare i fill respectivament, al barri de l’Espirall. Aquest darrer, a més, té una escola dedicada, situada precisament al carrer homònim. També tenim el passatge de Román de Saavedra (batejat 12 dies després de la seva mort, el 1959) i el carrer d’Anna M. De Saavedra, la seva filla, batejat el 2001. Finalment, el propietari i polític Rafael Soler, amb el nom del qual es coneix oficialment el popular passeig de la Via, era el pare d’Amàlia Soler, que dona nom a un dels carrers més llargs de Vilafranca. Per cert, tots dos carrers paral·lels entre si.

Uns germans: Pau i Manuel Milà i Fontanals tenen els seus espais a la vila, una plaça per a cadascú, respectivament. Però compte, el Manuel també té un monument i un institut.

I finalment, un lligam de tres generacions: el filòsof Francesc Xavier Llorens i Barba, amb plaça al Centre amb el seu nom, era nét de Manuel Barba i Roca, que té un carrer dedicat a la Barceloneta.

Nissagues d’èxit...

--------------------
Notes:

Sobre els Baltà: vegeu Jaume Baltà Moner "El Dr. Josep Baltà de Cela (1866-1937). Un pedagog prou desconegut a la seva vila" a Del Penedès (2011, pàg. 52). I també «Els Baltà del segle XVIII i el Palau (no reial) de Vilafranca» del blog Històries de Vilafranca i del Penedès, de Pep Bosch

Sobre els Soler: Daniel Sancho París, Amàlia Soler de Tord (1837 – 1918). La família, la seva història i el llegat.

Noms de lloc amagats!

Recollim 4 jeroglífics de la sèrie #endevinaelnomdelloc que hem anat oferint a través dels nostres comptes de les xarxes de Facebook i Twitter. Sabeu quins són els topònims vilafranquins amagats?

Una rasa molt esportiva (6 lletres)

Nom de carrer (10 lletres)

Una carretera que surt de Vilafranca (8 lletres)

Un barri vilafranquí (8 lletres)

Seixanta anys del doctor Zamenhof a Vilafranca

El 17 de maig de 1959 (avui fa seixanta anys i trenta dies) es va descobrir la placa del carrer de Zamenhof, un carrer que ressegueix el camí del Bertran, dit així pel pas a nivell amb aquest nom, i que és un tram de l’antiquíssim camí de Barcelona. No hem trobat cap document municipal (acta de ple o de comissió de govern) que certifiqui el bateig, però hem de creure que en algun moment alguna autoritat devia prendre la decisió, atès el que s'anuncia al setmanari Acción dins de la programació de les Fires de Maig:

Acción, 9/05/1959

I una setmana més tard (23/05/1959), el mateix setmanari explicava:

Esperanto Ligua

El domingo se concentraron en nuestra villa más de 500 esperantistas de toda la provincia. Precedidos de banderas y pancartas, se dirigieron hacia la carretera de Igualada para descubrir la placa que da el nombre del Doctor Zamenhof a una calle sita al final de la misma, en honor del autor de la lengua internacional, y coincidiendo con el centenrario de su nacimiento.

L’acte formava part de la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la província de Barcelona, a la qual assistiren, com hem vist, unes 500 persones.* El creador de l’esperanto va ser Ludwik Lejzer Zamenhof (Białystok, actualment Polònia 1859 - Varsòvia 1917), oftalmòleg jueu. Aquell 1959 se celebrava el centenari del seu naixement i per això, com havia fet Manresa i farien més endavant Terrassa, Sabadell i Moià, entre d’altres, se li dedicarien espais públics en la seva memòria. Però per què a Vilafranca?

La presència d’aquesta llengua a la vila es remunta a la primera dècada del segle XX. Amadeu Martorell, que vivia entre el Vendrell i Vilafranca, i treballava al forn de Sant Magí, va aprendre l’esperanto i va col·laborar a crear el grup Vilafranka Esperantistaro l’abril de 1908, el primer president del qual va ser Aureli Robreño i Güell. El grup va tenir poca activitat, a diferència dels companys del Vendrell. Posteriorment, la figura clau de l’esperantisme vilafranquí va ser Ricard Sans Compte, que regentava un taller de reparació de bicicletes. El 1909, tres mesos després de conèixer la llengua, segons declaracions seves, va assistir al V Congrés Universal d’Esperanto celebrat a Barcelona i va arribar a estrènyer la mà del mateix doctor Zamenhof!

Al voltant de Sans s’hi aplegaren altres entusiastes de la llengua de cognom Sogas, Torner, Domingo, Plans, Sans, Segui Müller, Giralt, Canet...** Tots ells, sota l’aixopluc de la Societat La Principal, el Casal, crearen el 1959 la Secció d’Esperanto (el «Vilafranka Esperanto-grupo»), que s’encarregà d’organitzar, pràcticament simultàniament a la seva fundació com a grup, la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la Província de Barcelona a Vilafranca de què hem parlat abans. Ho reconeix el mateix Ricard Sans al Diario de las Ferias de Mayo (núm. 5, 17/05/1959).

Els anys següents, aprofitant l’embranzida, es dedicarien a difondre la llengua amb actes diversos (una exposició al vestíbul del Casal, cursos...) o a través del butlletí del Casal. Encara tindrien temps d’organitzar un altre acte prou sonat el 1961, com la cloenda del III Congrés d’Esperantistes Ferroviaris de Barcelona, també coincidint amb les Fires de Maig. Els 500 congressistes feren una visita a Tarragona i de tornada a Barcelona feren una parada a Vilafranca, on van visitar el Museu del Vi i «altres llocs destacats» i es va celebrar l’acte de clausura del congrés, amenitzat per «una actuación folklórica por grupos vilafranqueses» (La Vanguardia 11/05/1961). 

Pel taller de bicicletes del Sans hi passava el farmacèutic Lluís Hernández Yzal, al qual cap al 1962 va convèncer perquè s’interessés pel moviment esperantista, i ho va fer tant que el 1968 va inaugurar a Sant Pau d’Ordal, on vivia i treballava, el Museu de l’Esperanto, encara avui existent. Sans i Hernández van voltar plegats, des d’aleshores, per tots els congressos internacionals.

Si bé no ho podem certificar, per totes les dades que hem recollit hem de creure, doncs, que en Sans, com a far del moviment esperantista vilatà, i la seva colla de la Secció d’Esperanto del Casal devien intercedir perquè Vilafranca tingués un carrer dedicat al doctor Zamenhof precisament en el centenari del seu naixement, el 1959.

-------------
*Boletín de la Federación Esperantista Española, núm. 116, 1959
**Hejs, butlletí de la secció juvenil de la Federació Hispana d'Esperanto, núm 53, 1967.
-------------

• Joan Inglada Roig. "De Subirats al món, amb bicicleta, l'ona curta i l'esperanto", Del Penedès, 2010. 
• Aleida Bertran Salceda. "L’esperanto com a llengua internacional. L’esperanto al Penedès". Treball de recerca de 2n de Batxillerat, 17/10/2010. [inèdit] 
• Pedro M. Martín Burutxaga. “Història del moviment esperantista del Vendrell”, dins Història de l’esperanto als Països Catalans. Recull d’articles, de Francesc Poblet i Feijoo, coord.
• Joan Solé Bordes. Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports, La Principal: llibre del centenari. Societat "La Principal", 2004.

Carrers batejats durant les Fires de Maig

A les portes d’una altra edició de les Fires de Maig, deixem constància de quatre actes de bateigs públics de carrers inclosos en els programes de les Fires durant el segle XX. 

Des que el 1893 es documenta per primera vegada el nom del carrer de Pines fins a l’actualitat, el carrer ha tingut altres dos noms: del 1934 al 1939, es digué “carrer de Jaume Ferrer Cabra”; i entre 1939 i 1977, “calle del 18 de Julio”. La descoberta de la placa amb el primer nom es va produir per les Fires de Maig de 1934, concretament el 13 de maig. El nom s’havia aprovat oficialment dies abans arran d’una instància de l’Associació dels Cors de Clavé (moviment en el qual Ferrer Cabra havia participat i que fins i tot havia representat a la comarca) i dels veïns del carrer. El setmanari Fructidor (19/05/1934) relata els actes de manera detallada. Explica que s'hi aplegaren representants de nombrosos cors de tot Catalunya, cadascun amb el seu estendard, la corporació en ple, representants de l’Ateneu, que ell havia fundat, i “una gentada enorme”, tots acompanyats per una banda militar. També hi assistí Martí Barrera, conseller de Treball de la Generalitat i pare d'Heribert Barrera. Jaume Ferrer Cabra (Santa Fe del Penedès 1864 - Vilafranca 1933), conegut popularment com “el Cabra”, fou un polític republicà. Dirigí al Penedès, juntament amb Isidre Rius Font, el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que al Penedès el 1894 obtingué un gran suport popular. Més endavant, dirigí el Centre Republicà Federal Radical, proper a organitzacions obreres i rabassaires. Va morir essent de jutge de pau. Han parlat d’ell Josep Pla, Francesc Cambó i Rodolf Llorens.

[Ressenya del personatge en aquest web de la Comissió de la memòria]

El carrer de Sant Bernat també ha tingut altres noms. El 22 d'abril de 1936, responent una instància de l'Associació Musical de Vilafranca, es rebateja amb el nom de “carrer de Pau Casals”. A l'acord s’estableix que es descobreixi la placa per les Fires de Maig, cosa que efectivament es produeix el dia 24 de maig, tal com estava anunciat al programa (Acció 23/05/1936). Casals hi va assistir, invitat per l’Ajuntament (acta de la Comissió de Govern, del 14 de maig), gest que el Mestre va agrair a través del setmanari Fructidor, el 30 de maig de 1936. Casals va tenir una gran admiració pels castells i per la festa major de Vilafranca, a la qual va assistir diverses vegades des del 1927. Degué ser per aquest motiu que es va escollir el carrer de Sant Bernat (on hi havia la taverna de Cal Noi-noi, epicentre d'activitat castellera durant els anys vint) per incloure el seu nom al nomenclàtor. El 1934 va presenciar la diada de Sant Fèlix al balcó de l'Ajuntament al costat el president de la Generalitat, Lluís Companys, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé (Arroyo,1998:30-32). El carrer recupera el nom anterior el 1939.

Acció 23/05/1936

Per altra banda, el carrer de “Pep Ventura” va ser el nom que es va aprovar el 29 d'abril de 1936 per substituir el del carrer de la Paloma. La decisió va venir arran d'una sol·licitud de veïns del carrer. A l’acord s’especifica també que la placa es descobreixi durant les Fires de Maig, igual que el carrer de Pau Casals. El 9 de febrer de 1939 la Comissió Gestora el va canviar pel de "General Sanjurjo", que va durar fins al 1977. Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Andalusia 1817 - Figueres 1875), músic i compositor, conegut popularment amb el nom de "Pep Ventura". Va transformar l'antiga cobla de tres quartans en la formació actual.

Acció 23/05/1936

Finalment, el 1959 es va celebrar la III concentració provincial d’esperantistes de Barcelona i es va aprofitar per descobrir la placa del carrer del Doctor Zamenhof, dedicat a l’inventor d’aquest idioma. El setmanari Acción del 9/05/1959 incloïa l’acte dins del programa de les Fires, així:

Domingo dia 17
-A las 10 h. III Concentración Provincial de Esperantistas
-A las 11.30 h. Descubrimiento de la placa que da el nombre de “Doctor Zamenhof”, autor del Esperanto, a una calle de esta Villa sita al final de la Carretera de Igualada. Asistirán las Autoridades.

I una setmana més tard (23/05/1959), explicava:

Esperanto Ligua
El domingo [17/05/1959] se concentraron en nuestra villa más de 500 esperantistas de toda la provincia. Precedidos de banderas y pancartas, se dirigieron hacia la carretera de Igualada para descubrir la placa que da el nombre del Doctor Zamenhof a una calle sita al final de la misma, en honor del autor de la lengua internacional, y coincidiendo con el centenario de su nacimiento.

Avui ha fet, doncs, exactament, 60 anys d’aquest acte.

Noms curiosos de carrers (3)

Continuem amb el recull de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya (i voltants). Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques recollides a Escaldes, Vilanova i la Geltrú, Sant Vicenç dels Horts, Granollers, Valls, Cunit, Vilanova del Camí, Canyelles i Cornellà de Llobregat.

Noms vilafranquins i republicans

Avui, 14 d’abril, fa 88 anys que es va proclamar la Segona República espanyola i en aquest apunt farem una repassada als noms de lloc de Vilafranca, bàsicament carrers, amb alguna relació amb la república, actuals i pretèrits.

Les traces republicanes en la toponímia local es concentren fonamentalment en els moviments en el nomenclàtor del 1931 al 1938, sempre amb una motivació doble: l’eliminació de l’espai públic de referències religioses i l’entrada de noms significats de la causa republicana o catalanista, o de la vida local. Destaquen dos grans paquets de canvis (entre parèntesis, el nom substituït i/o l’actual):

ple del 22 d’abril de 1931:

• plaça de Fermín Galán (Sant Joan)
• rambla de Francesc Macià (Nostra Senyora)
• carrer de García Hernández (Sant Joan)
• rambla de Pi i Margall (Sant Francesc)

ple del 30 de setembre de 1936:

• carrer d’Alcalá Zamora (Mestre Recasens)
• carrer dels Almogàvers (Muralla de Sant Magí)
• carrer del Dinou de juliol (Bisbe Estalella)
• carrer del Doctor Robert (Mare Ràfols)
• carrer de Jaume Carner (Sant Ramon)
• carrer de Jaume Compte (Sant Pau)
• carrer de Joan Alujas (Trinitaris)
• carrer de Joan Maragall (Santa Digna)
• carrer de Francesc Ascaso (Bisbe Morgades)
• carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia (Duc de la Victòria, actualment Cal Bolet)
• carrer de Francesc Layret (General Cortijo)
• carrer de Luis Bello (Sant Julià)
• carrer de Lluís de Sirval (Sant Sebastià)
• carrer de Manuel Barba (Sant Jaume)
• carrer de Pere Alegret (Sant Antoni)
• carrer del President Azaña (Santa Clara)
• carrer del President Companys (Santa Maria)
• carrer del Primer de Maig (Sant Jocund)
• carrer de Rafael Casanova (Sant Cristòfor)
• carrer de Ramon Llull (Sant Fèlix)
• plaça de la Revolució (Santa Maria)
• carrer de Valentí Almirall (Sant Jordi)

Anunci a Acció, amb la rambla de Francesc Macià

Anunci a Acció, amb el carrer d'Isidre Rius

Anunci a Acció, amb el carrer Prat de la Riba

Altres noms aprovats durant el període republicà en acords de ple esparsos:

• 6 de maig de 1931: carrer del 14 d’abril (Sant Pere)
• 25 de juliol de 1931: carrer d’Isidre Rius (Santa Magdalena)
• 2 d’abril de 1932: carrer de Salvador Seguí (Cera, actualment Oviedo)
• 1934: carrer de Jaume Ferrer Cabra (Pines)
• 22 d’abril de 1936: carrer de Pau Casals (Sant Bernat)
• 29 d’abril de 1936: carrer de Pep Ventura (Paloma)
• 25 de novembre de 1936: carrer de Durruti (Ferrers) i carrer de Joaquim Maurín (Palma)
• 16 de febrer de 1938: carrer d’Antoni Sesé (Font)

Descoberta de la placa del carrer d'Isidre Rius (1932, ACAP))

Tots aquests noms es van eliminar per acord del 9 de febrer de 1939. Només hi ha un cas de carrer batejat durant la República que no es modifica el 1939 i que ha arribat fins a l’actualitat: es tracta del passatge d'Enric Regull, batejat el 20 d'agost de 1935.

Un cas a part és la plaça de l’Estació. Ha tingut oficialment el nom de plaça de la República en tres períodes diferents: del 1892 al 1902 (se substitueix amb el nom de "Doctor Robert"); del 1906 al 1927 (substituït pel nom de "Alfons XIII"; i del 1930 al 1939 (substituït per "Sagrado Corazón"). En tots els casos es refereix en genèric a la forma de govern en què el cap d'estat és elegit pels ciutadans o a la Primera República Espanyola (1873-1874).

La plaça de l'Estació (o de la República) (1942, ICGC)

Per acabar, actualment els noms de referència republicana vigents són els dels presidents de la Generalitat: carrer de Francesc Macià, batejat el 14 de setembre de 1984, i avinguda de Lluís Companys, batejada el 3 de febrer de 1997. I finalment cal afegir la plaça de les Brigades Internacionals (batejada el 14 de juliol de 2008). Hi ha hagut propostes per incloure el nom «república» que de moment no han passat d’aquí.

Vell i nou

Sovint, amb la necessitat de distingir dos llocs o més amb una determinada connexió històrica, funcional o de localització, en toponímia recorre als especificadors, paraules que determinen o especifiquen el nom, idèntic, que aquests llocs tenen. Uns mots d’aquests, molt comuns, són els que situen el lloc en una línia de temps: els adjectius «nou» i «vell».

Tota una variada casuística té lloc al voltant d’aquest recurs de creació toponímica: de vegades coexisteixen en el temps la realitat nova i la vella i, amb elles, llurs noms (com per exemple els vilafranquins pont Nou i pont Vell); molt més habitualment el nom de la realitat vella no adopta l’adjectiu, però sí que ho fa la nova (com Mora d’Ebre i Mora la Nova); en altres casos desapareixen tant el nom com la realitat «vells» (coneixem la Sínia Nova però no la «Sínia Vella»); en d’altres hi tenen molt a veure processos colonitzadors (Nova Orleans) o migratoris (casa Nova de Ratera, habitada per gent que venien del barri de Ratera, de Castellví); moltes vegades allò nou no és, actualment, gens nou (com el pont Neuf de París, que actualment és el més antic que creua el Sena), etc.

Aquest procediment s’ha seguit en moltes llengües i països: ja hem esmentat el pont Neuf; als Estats Units trobem Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans..., en referència a la metròpoli; i més: Novo Mesto, Nova Delhi, Neumünster, Nouvelles-Hébrides, totes les Villanuevas, etc. N’hi ha menys amb l’adjectiu «vell»: el Ponte Vecchio, la Vilavella...

A Vilafranca hem recollit 48 topònims amb algun d’aquests dos adjectius. D’aquests, només n’hi ha 17 d’actuals. Els altres, o bé s’han substituït per un nom actual o bé ja no existeix l’element al qual es referien i, per tant, han caigut en desús.

Els actuals són aquests:

• la Casa Nova, a més del camí i la partida del mateix nom
• partida, camí i riera de l’Hostal Nou (i també hi havia hagut una mina d’aigua amb el mateix nom)
• barri i parc del Poble Nou
• casa del Pont Nou, a més de la partida i la riera del mateix nom
• el pont Vell, a més de la partida, la riera i el camí (també hi havia hagut una casa amb el mateix nom)
• la Sínia Nova (casa)

És significatiu que domini l’adjectiu «nou», entre aquests noms actuals.

Per altra banda, els noms no actuals són els següents:

• carrer de la Ballesteria Vella (carrer del Campanar)
• la Barquera Nova (casa)
• partida i carrer del Bordell Vell
• casa i partida dels Caputxins Vells
• partida de la Casa Nova de Ratera
• era del Correu Vell
• partida de la Creu Nova
• casa dels Estiradors Vells
• les Forques Velles
• carrer de la Fusteria Vella (carrer del Campanar)
• mina de l'Hostal Nou
• molí, corral i pou Nou
• rasa, carrer i creu del Pont Nou
• el Pou Nou i carrer del mateix nom
• teatre Vell
• muralla Vella
• casa del Pont Vell

En aquests noms pretèrits, hi ha el mateix nombre de casos amb els dos adjectius.

Com hem vist, només en un cas trobem la parella completa al nomenclàtor toponímic de Vilafranca: el pont Vell i el pont Nou. Ambdues construccions, separades per poc més de 200 m i segurament molt modificades, servien per passar el torrent de l’Adoberia, el primer mitjançant la carretera vella de Barcelona i el segon per mitjà de la carretera nova. Devien prendre aquest nom després de fer-se el pont Nou i la carretera actual de Barcelona, a finals del segle XVIII.

Usos comercials dels noms de lloc

Durant el procés de denominació d'un producte, un servei, una marca o una empresa (allò que en anglès en diuen naming), sovint es recorre a la toponímia, no sé si per manca de creativitat o per estratègia que els especialistes en brànding o construcció de marca consideren que condueix a l’èxit de la criatura. N’hi ha molts exemples.*

Un cas molt conegut és la casa de mobles i parament de la llar IKEA. Aquesta marca admet tenir un equip de namers, que gestionen els noms dels seus 12.000 productes sempre basats en la cultura escandinava. Així, els mobles d’exterior porten noms d’illes escandinaves; les catifes, noms de ciutats daneses; articles de bany, noms de llacs suecs; sofàs, cadires, taules, bols, espelmes, caixes..., noms de lloc suecs en general; llits i armaris, noms de lloc noruecs.

Un altre cas, La marca de cotxes SEAT ja fa molts anys que bona part dels seus models porten noms de lloc espanyols. L’últim és el Seat Tarraco [, que va sortir després d’un procés participatiu a través de les xarxes. Noms com Arosa, Ibiza (aquests en castellà, això sí), Toledo, Málaga, Marbella, Ronda, etc. s’han gravat als cotxes de la marca catalana. 

I n’hi ha més: Custo Barcelona, L’Oreal Paris, aigua Santes Creus, vins Raimat, oli Castell de Calafell, cava Rovellats, etc.

Probablement també hi ha productes amb noms que són topònims vilafranquins, però jo m’he fixat en establiments que inclouen un nom de lloc, i n’hi ha una pila. No és una llista exhaustiva, sinó recollida aleatòriament, in situ, de memòria i d’algunes llistes de comerços a Internet. Alguns ja no existeixen.**

Alimentació els Pins
Assessoria la Girada
Autoescola la Girada
Bar la Palma
Bar Pont del Carril
Benzineres de Sant Salvador
Braseria la Pelegrina
Centre Veterinari Poble Nou
Electrodomèstics l’Espirall
Ferreteria Espirall
Forn de pa Sant Jordi
Forn de Sant Joan
Fruiteria Sant Pau
Gelateria Tívoli
Granja el Triangle
La Botiga del Parquet
Les Voltes Decoració
Mercadet Sant Pere
Òptica la Girada
Pastisseria Sant Pau
Pizzeria l’Era
Restaurant el Velòdrom
Restaurant Els 4 Cantons
Restaurant Rambla la Girada
Supermercat Espirall

Ja es veu que els noms de barris i carrers són els que dominen, però m’agrada constatar l’ús de noms no oficials, cosa que demostra i consolida la pervivència d’una toponímia popular, al marge de l’oficial.

Finalment, un cas a part també són els noms compostos amb «Vila-» o «-vila».

Tecnovila
Tendals Vilasol
Univila
Vilabors
Vilachuches
Viladomèstics
Vilamòbil
Vilatrasters
Vilatrònic
Vilavapor
Vilavisió

Si en sabeu més, els podeu afegir en un comentari.

----------------
*Encara que no són marques ni productes, els topònims també s’utilitzen sovint per denominar avions, vaixells, regiments de l’exèrcit... Deixem per a una altra ocasió casos extrems d'utilització de noms de lloc amb interès lucratiu, com el de ciutats nord-americanes que acceptaven canviar el nom pel d'una marca (per exemple "Google") durant un temps determinat... per diners.

**No he afegit la gran quantitat d’establiments i empreses que inclouen els noms Vilafranca o Penedès.