La
setmana passada, concretament el 4 de maig, va fer 200 anys del
naixement de Manuel Milà i Fontanals a Vilafranca del Penedès. A
aquest filòleg i escriptor vilafranquí se li atribueixen molts
mèrits en el camp de la literatura, la gramàtica i la dialectologia
catalanes, però en aquest apunt, aprofitant l’efemèride, en
destacarem la petja en la toponímia de la vila. Aquests són els
noms de lloc relacionats més o menys directament amb Manuel Milà i
Fontanals.
La
placeta que formaven els carrers d'Amàlia i del Bisbe Morgades
("plazuela en construcción que está al estremo de la calle del
Obispo Morgades en el ensanche") va ser batejada exactament vuit
dies després de la mort de Manuel Milà i Fontanals amb el nom de
plaça del Doctor Milà (Ple 24/07/1884). El 1892 es rebatejà amb el
nom d'"Igualtat" i el nom de "Manuel Milà i
Fontanals" des d'aleshores serveix per anomenar oficialment la
plaça de la Font o, més popularment (i encara avui!), dels Porcs.
La
plaça de Manuel Milà i Fontanals està situada al barri del Centre.
El nom s'aprova el 17 de novembre de 1892 per substituir diversos
noms amb què fins aleshores s'anomenava l'espai: "Montserrat"
o "Monserrate" (Ple 21/06/1887), en referència a la casa
del monestir de Montserrat, l'hort de la qual sembla que era part de
la plaça; de la "Font" o del "Raval de la Font"
(Obres 1879). De més antic, del 1450, Bosch (2008:145) troba la
denominació "eres del Sant Esperit" per a aquest espai, en
referència a l'hospital del carrer de la Font. La plaça és
coneguda popularment del "Firal", dels "Porcs" o
dels "Tocinos", pel fet de fer-s'hi durant molts anys el
mercat de bestiar gros ("por ser el sitio destinado al mercado
de cerdos", Ple 21/06/1887). En un lloc principal hi ha hagut
sempre la Font, el principal punt de distribució d'aigua de la vila
des del segle XVI.
El
monument a Milà i Fontanals és un element característic de la
rambla de Sant Francesc. Està edificat sobre un pedestal de planta en forma de T. Hi ha una columna jònica central
coronada amb el "Triomf de la Bellesa". Es tracta d'un grup
escultòric format per un àngel alat, de marbre, portador en una mà
d'una palma i en l'altra d'una Venus de Milo sobre una bola del món,
en bronze. A la part baixa hi ha un bust de Milà i Fontanals, de
marbre, i a ambdós costats al·legories en bronze de la poesia
popular catalana i la poesia èpica castellana. La primera pedra del
monument va ser col·locada el 1908, d'acord amb el projecte d'Enric
Monserdà. Van participar en el treball escultòric Manuel Fuxà i
Eusebi Arnau. La inauguració va tenir lloc l'any 1912 i fou
presidida pel Dr. Torres i Bages
(http://patmapa.gencat.cat/).
La
plaça de Pau Milà i Fontanals és una raconada situada entre les
places de Manuel Milà i Fontanals i de Puigmoltó. Està dedicada
des del 13 de març de 1983 a Pau Milà i Fontanals (Vilafranca 1810
- Barcelona 1883), pintor i teòric de l'art, germà de Manuel Milà
i Fontanals. El bateig es fa en el centenari de la seva mort.
La
font de Melió estava situada a la partida del mateix nom, en un
indret no del tot determinat, documentada com a pou el 1422 i com a
font des del 1632. El 1843 Manuel Milà i Fontanals va compondre un
poema, titulat "La font de Melior", sobre una tràgica
història situada en aquest indret.
El
carrer de Menéndez y Pelayo del barri del Poble Nou té aquest nom
des de 1920, tot i que el nom ja s’havia aprovat el 1910 per a un
carrer futur (Ple 18/08/1920). Està dedicat a Marcelino Menéndez yPelayo (Santander 1856 – 1912), historiador de la cultura deixeble,
a Barcelona, de Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals
(1871-73). Quan aquest va morir, va venir a Vilafranca i va escriure
el text per a la làpida del panteó del cementiri (Martí, 214:123).
El 1908 va tornar a Vilafranca per posar la primera pedra del
monument a Milà i Fontanals, el qual li havia llegat la seva
biblioteca i el seu arxiu.
L’antiquíssima
torre Dela estava situada on ara és Vilafranca, documentada els
segles X i XI, i se la considera l’origen de la vila. Manuel Milà
i Fontanals utilitza aquest nom per a un dels seus poemes més
destacables titulat "La complanta d'En Guillem", en què
es personifica Vilafranca amb el topònim "Camps de Dela"
(Marrugat, 2011:59).
També
hi ha l’Institut d’Ensenyament Secundari Milà i Fontanals,
situat al carrer Torrelles de Foix, al barri de les Clotes, obert el
curs 1993/1994.
A
més, hi ha topònims que es refereixen a personatges que tractaren
Milà: Ramon Freixas, Xavier Llorens i Barba, Albert Moliner, el
bisbe Torres i Bages...
Finalment,
fem menció que a Catalunya hi ha 23 altres poblacions amb una via
dedicada a Milà (Barcelona, Reus, Calafell, Rubí...) i dos altres
instituts d’ensenyament secundari (a Igualada i Barcelona).
___________________________________________________
Bibliografia
citada:
Martí
Soler, Josep (2014). Els
carrers de Vilafranca del Penedès.
Andana.
Marrugat
Cuyàs, Ramon (2011). “El Penedès en l’obra de Milà i
Fontanals”. A: Actes del simposi Manuel Milà i Fontanals.
IEP.