dimecres, 6 de desembre del 2017

Les places de la Constitució

Acabada la jornada de l’1 d’octubre passat, s’esdevingueren a diversos punts de Catalunya tota una sèrie d’accions espontànies relacionades amb la toponímia urbana. Ho explicàvem en apunt d'aquest blog: Aiguaviva, Tortosa, Sant Julià de Ramis, Balsareny... Dèiem que a Vilafranca es va tapar, de manera artesanal, la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de “la República”. Casualment, el fet recorda, en sentit contrari, l’episodi protagonitzat pel general Romagosa i el seu seguici de carlins, que arrencaren la placa un una de les seves incursions a la vila. Així ho explica Esclasans (1902), que ho devia treure dels Apuntes: "Una volta dins, [el general Romagosa i seguidors] derribaren la làpida de la Constitució que hi havia col·locada a la plaça d'aquest nom".


Deixant de banda la conveniència o no de la proposta del canvi, el fet ens recorda que aquesta plaça és de llarg l’espai urbà que més noms ha tingut al llarg de la història Fixeu-vos (entre parèntesis, el període de temps o data concreta en què es documenta. Font: Massanell, 1985b:50):

  • plaça del Blat (1320-1608) o del Forment (1443), pel fet de vendre-s’hi aquest cereal
  • la Plaça (s. XIV-s. XVI, però també el segle XX: "El Pepitu Esteve fou l'home de la Plaça, com qui diu de la City, el nucli i centre umbilical de la nostra vila. La Plaça, així dita per excel·lència, amb les seves columnates de fòrum romà...", Trens, 1990:159)
  • plaça Pública (1500)
  • plaça del Comú (1504) o Comuna (1526-1542)
  • plaça Major (1504-1834)
  • plaça Gran (1825-1831)
  • plaça del Rei (1834)
  • plaça de Juan Álvarez de Sisternes (1939-1980), propietari, advocat i alcalde.

Tenim documentat un intent de donar una nova denominació a la plaça el 1923: el Centre Nacionalista del Penadès (amb firmes de veïns) va sol·licitar el canvi de nom de la plaça pel de pl. de Catalunya (Ple 15/08/1923). Es va deixar sobre la taula i l'arribada al poder de Primo de Rivera el 13 de setembre degué enterrar la proposta del tot.

També, no fa gaires anys, l’Ajuntament va tenir sobre la taula una proposta del grup municipal de la CUP de canviar el nom, però es va anar descartant amb l’argument que es tracta d’un nom històric adoptat l'any 1820 per recordar la Constitució de 1812, la primera constitució política espanyola, aprovada per les Corts de Cadis. Segons Arnabat (1997:46), aquell any fou obligatori de denominar amb aquest nom la plaça major de tots els pobles i a Vilafranca la placa es va instal·lar el 23 d’abril de 1820, al principi del Trienni Liberal.

El cas és que per les circumstàncies polítiques actuals, és un nom en recessió. Segons un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el 2015 a Catalunya hi havia 101 poblacions que tenien un carrer o plaça amb aquest nom, cosa que el situava en la posició 132 dels noms més posats. És possible que aquesta xifra es redueixi per processos de substitució: s'ha culminat a Celrà; s'ha intentat a Llardecans, les Borges Blanques i Lleida; s'ha plantejat a Girona... Una altra dada significativa és l'acció de l'Ajuntament de Barcelona del 2013: retirada de la placa que encara hi havia a la façana de quan la plaça es deia així.

--------------------
Bibliografia:
  • Massanell Esclassans, Antoni (1985b).  Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins els recinte que cloïa la muralla. Fundació Antoni i Vicenç Mestres Jané.
  • Trens, Manuel (1990). Vilafranca, senyora vila i altres proses. Vilatana.
  • Arnabat Mata, Ramon (1997). Liberals i reialistes. El Trienni Liberal al Penedès (1820-1823). Ajuntament d’Alguaire.

dissabte, 18 de novembre del 2017

Una que faltava: la Platz Vilafranca

A l'últim apunt de la sèrie sobre noms recíprocs llançàvem un SOS per aconseguir una fotografia la placa de dues poblacions que tenen una via urbana dedicada a Vilafranca i així poder completar la nostra peculiar col·lecció. N'acabem de rebre una d'elles, la més difícil i exòtica de totes: la Platz Vilafranca de Bühl. Aquí la teniu:
Només falta la de Canyelles.

[Gràcies a l'Agnès i l'Àlex!]

dimarts, 14 de novembre del 2017

Una entrevista a Ràdio Vilafranca

Dilluns, 13 de novembre, vaig participar al programa Penedès Gamma Extra, de Ràdio Vilafranca, que presenta Sílvia Delgado. Concretament, la meva intervenció fou a la secció que condueix Daniel García Peris per difondre els blogs penedesencs i els seus autors, que conformen la Penedesfera, una comunitat de més de 1.300 bloguers. Durant els 20 minuts de la conversa, vam parlar del contingut i la gestió del blog i de la toponímia vilafranquina. Aquí teniu el podcast.


dimecres, 1 de novembre del 2017

Noms de lloc repetits (i 2)

A l'apunt passat, parlàvem de l'existència inevitable de noms de lloc repetits i, malgrat tot, dels esforços de l'administració per forçar la distinció, afegint-hi, com a mal menor, algun especificador. I dèiem que, per nosaltres, aquesta distinció no s'havia de forçar. L’existència d’unes arrels i realitats geogràfiques, històriques, culturals i lingüístiques comunes (o molt semblants) faciliten el naixement d’un mateix nom, el que se’n diupoligènesi. Hi ha altres causes, no tan naturals, que expliquen l’existència de noms repetits: per calc (realitats geogràfiques semblants), per recreació (batejos d’indrets amb noms ja existents) i per transport (topònim > antropònim > topònim) (vegeu l’article “Toponímia transportada: el cas valencià”, de Xavier Terrado). 


Sense sortir de Vilafranca, hi ha dos camins de la Bleda i de Sant Pau, dues masies amb el nom Cal Ferret, dos camins Fondo, dos camins de la Pedrera, dos llocs dits els Quatre Camins... 

I aquests altres noms es repeteixen al Penedès i a tot Catalunya: cal Frare (és nom de més masies), la Serreta (nom de cinc nuclis diferents), les Clotes (com a nom de masies, paratges i urbanitzacions), els Cinc Ponts (paratges i barris), la Barceloneta (barris i pobles), el Poble Nou (barris), Vallmoll (poble), Sant Pau (muntanya), etc. Vegeu-ho en aquest mapa (feu clic al botó a l'esquerra del títol per conèixer els detalls):



diumenge, 29 d’octubre del 2017

Noms de lloc repetits (1)


Ja fa uns mesos va sortir en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles, vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”, “es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del 1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes),  o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...

Puc arribar a entendre que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de Llobregat (riu), etc.

Però fora de l’ús administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret, quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...

Al proper apunt presentarem noms de lloc vilafranquins que es repeteixen per tot Catalunya.

[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]

divendres, 20 d’octubre del 2017

Noms curiosos de carrers (1)

Oferim un primer lliurament de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.
Plaques recollides a Terrassa, Barcelona, Elna, Castelldefels, Tarragona, Sant Joan Despí, les Cabanyes, Gavà i Sant Boi de Llobregat.

dijous, 12 d’octubre del 2017

El referèndum de l'1-O i la toponímia

Ja s'ha dit i s'ha comprovat infinitat de vegades la influència dels avatars polítics en la toponímia urbana. A més de les evidents tres grans onades de canvis de noms de carrers (durant la república, a l'inici del franquisme i a l'inici de la democràcia), una multitud de petits i grans fets polítics han generat substitucions i batejos arreu.

El referèndum del passat 1 d'octubre a Catalunya ja ha provocat alguns canvis, oficials i no oficials, de signes diversos. Com ja va passar amb el 9-N (quan el petit poble de Montoliu de Lleida va dedicar un carrer a la data de la consulta), el poble de Montoliu de Segarra (quines coincidències, oi?) va ser el primer a batejar una plaça amb la data de l'1 d'octubre.
Montoliu de Segarra
Darrerament també hem vist que altres poblacions, com Tortosa i Sant Julià de Ramis, fortament castigades per les actuacions terroristes policials, han seguit l'exemple de donar el nom d'aquesta efemèride a un espai públic. També Aiguaviva. I a Balsareny es va fer un acte simbòlic, durant l'aturada del 3 d'octubre, de substituir una placa d'una plaça amb aquest nom.

Balsareny
Aiguaviva
A altres llocs, els canvis són d'altra mena, però lligats al referèndum. Cervera canviarà el nom d'un carrer, dedicat al Duque de Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, per un nom encara per decidir (per cert, un carrer on hi havia un col·legi electoral que havia estat la caserna de la "benemèrita"). I de signe contrari, Valladolid retirarà el nom d'un carrer dedicat a Rigoberta Menchú per haver criticat aquesta la repressió policial a Catalunya.

I encara hi ha una fotografia que circula per les xarxes, divertida (potser un mem?):

Que sapiguem, a Vilafranca no hi ha hagut cap moviment oficial en la línia dels casos exposats, però sí que hi va haver una acció espontània, de substituir artesanalment i simbòlica la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de "plaça de la República" (per cert, un nom aquest que ja ha sigut oficial a la vila en tres períodes diferents (1892-1902; 1906-1927; i 1930-1939), aplicat a la plaça de l'Estació).
Vilafranca del Penedès

divendres, 10 de març del 2017

Calamitats toponímiques

Una de les coses que fan posar més nerviós no només a la gent que ens apassiona l’estudi dels noms de lloc, sinó també a tothom amb un mínim de sensibilitat lingüística és trobar-se un nom de lloc mal escrit en algun llibre, document oficial, cartell, mapa, etc. I a Vilafranca hi ha hagut casos, com a tot arreu, per posar-se les mans al cap, alguns que han acabat desplaçant l’original i després ha costat déu i ajuda d’esmenar (per exemple, Cal Salines).

Jo diria que el rècord de calamitats toponímiques el té el mapa (en realitat una minuta, un esborrany) “Término de Villafranca del Panadés” (Instituto Geográfico Nacional, 1:25 000), del 1914. Noms traduïts, desfigurats, desplaçats... Fixeu-vos: camino del Mallo, camino del Sort del Toro, Espiraiu, Santarina, Calcaña, el Vivet, la Sima del Sabeta...


Un altre focus clàssic d’errors han estat els populars mapes de l’Exèrcit, que malgrat tot tant havíem fet servir en les nostres excursions. Al full corresponent a la vila (ed. 1983, per exemple) apareixen dos turons amb el nom de san Pau [sic], que un dels quals ha de ser, naturalment, el de Sant Jaume. També hi surten els noms el Sallet i la riera de la Doveria (nom aquest també repetit posteriorment a diversos llocs).

Però no sempre el problema recau en el desconeixement de la llengua dels autors dels mapes, origen, creiem, dels errors esmentats fins ara. A l’edició del 1994 del mapa comarcal de l’Alt Penedès escala 1:50 000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya apareixia la capella de Santa Maria dels Morts (!!). I fins fa ben poc, en mapes i moltíssima documentació de l’Ajuntament encara esmentaven el barri de les Salines.

I no cal dir que de vegades, l’error no només és en l’ortografia del nom, sinó també, en el cas dels mapes, en la situació. Per exemple, la creu de la Pelegrina al mapa de l’Exèrcit susdit, situada al camí de Sant Pau.


I no tot són mapes: què me'n dieu d'aquest cartell a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès?


Com dèiem al principi, però, sempre hi ha algú amatent per denunciar els errors. Josep Estalella se’n queixa amargament ja el 1927, en un article dit “Mapes d’aquests encontorns” (que vaig consultar fa temps i ara no trobo: algú em pot ajudar?). I un article signat per “Uns vilafranquins” a les pàgines del Tothom (17/07/1982) denuncia sense pietat nombrosos errors, sobretot de contingut, però també de toponímics al capítol dedicat a Vilafranca de la Geografia Comarcal del Catalunya (1982): Molí [i riera] de la Rovira, palau del Fraret, plaça del Sagrat Cor i plaça de la Verdura, entre altres.

La llista de casos podria ser llarguíssima, però cansa. Oi?

[En el mateix ordre en què han aparegut, ressenyem les formes correctes dels topònims: riera de l’Adoberia, camí de Melió, camí de l’Hort del Tona, l’Espirall, Santa Digna, Cal Cana, el Viver, la sínia del Sabeta, el Celler, riera de l’Adoberia, capella de Santa Maria dels Horts, casa de Font-rodona o Cal Freixedes, Cal Salines, molí i riera d’en Rovira, palau de Cal Fraret, plaça de l’Estació, plaça de Sant Joan.]

divendres, 20 de gener del 2017

Uns quants “hollyweeds” vilafranquins


L’1 de gener d’enguany es va escampar la notícia que un activista havia modificat lleugerament unes famosíssimes lletres gegants d’un turó californià. El paio, coincidint amb l’entrada en vigor d’una llei que legalitzava la venda, el consum i la possessió de marihuana, va canviar dues lletres (les dues O) del conegut cartell “Hollywood” perquè tinguessin l’aspecte de E i, per tant, digués “Hollyweed”, que és com es diu en argot dels Estats Units aquesta herba per fumar.

Ja sabeu que al nostre país (i a tot arreu), ja sia per motius humorístics o per motius reivindicatius, això de pintar rètols i modificar topònims als senyals ha estat un esport bastant practicat.



Per començar l’any, per què no fer una mica el ximple i alterar lleugerament alguns dels noms de lloc vilafranquins? L’objectiu és purament lúdic, no hi busqueu cap mena de connexió amb la realitat (i si en trobeu, no ho dubteu, és interpretació vostra i només vostra). Aplicant diversos jocs i fenòmens com el contrapet, l’anagrama, la metàtesi, l’homofonia, l’assimilació o simples addicions i supressions de lletres han sortit aquests cartells (a imitació del famós “Hollyweed”) que podrien col·locar-se en determinats indrets del terme.* Endevineu a quins? (Solucions, al final de l’apunt**).


En teníem més, però... per què no us hi atreviu també vosaltres? Teniu ganes de fer el brètol? Feu-ho als comentaris. 

-----------------
 *Cal dir que alguns els he sentit tota la vida. 
**Solucions: la rambla, el camp del Cellerot, el Poble Nou, les Clotes, camí de Sant Cugat, el Cementiri, Sant Martí Sarroca, la Casa Nova, l'Era Enrajolada, la riera de Llitrà, la riera dels Vinots i el pati del Gall. 

divendres, 13 de gener del 2017

Colofó dels noms recíprocs

Una mica de vilafranquisme, com a colofó de la toponímia recíproca: totes les plaques de carrers de poblacions de Catalunya i més enllà amb el nom de la nostra vila, on també hi ha un carrer dedicat a elles. Només falten Bühl i Canyelles: s'accepten aportacions per completar la sèrie.
L'Arboç, Barcelona, Sant Jaume dels Domenys, Pontons, Sant Joan Despí, Olèrdola (Can Trabal), Gelida, Igualada, la Llacuna, Vilanova i la Geltrú, Tossa de Mar, Sitges, Melzo, Olèrdola (polígon Sant Pere Molanta), Sant Sadurní, l'Alguer, la Granada, el Vendrell (Coma-ruga) i Puigdàlber.

dimarts, 10 de gener del 2017

Últim i curiós cas de toponímia recíproca: Tossa de Mar

L'últim carrer de Vilafranca dedicat a una població en la qual hi ha un carrer dedicat a la nostra vila (topònims recíprocs), i dels quals ens falta publicar la fotografia de les plaques, és el de Tossa de Mar.*  I l'hem deixat per al final atès que la relació entre aquestes dues poblacions és especial. Primerament, les plaques:
A dalt, la placa del carrer vilafranquí; a sota la del carrer de Tossa de Mar.
Però en realitat, sota la placa del carrer de Tossa n'hi ha una altra que explica el motiu de la dedicatòria:
La placa explica l'accident de l'autobús que portava la plantilla del CF Vilafranca. Aquest tràgic episodi l'explica Antoni Massanell al Tothom del 15/07/1972, que a més reprodueix una crònica prou detallada dels fets publicada a la Gaseta de Vilafranca dies després. Posteriorment, també s'ha explicat al llibre de Josep M. Batet F.C. Vilafranca 1904-2004. Crònica de cent anys de futbol (2004) i al blog "El blog de la prèvia" (amb enllaços als breus publicats per El Mundo Deportivo).

*Només ens faltaria la placa de la plaça de Vilafranca a Bühl, fins ara impossible d'aconseguir.

dimecres, 4 de gener del 2017

I encara més carrers recíprocs


Penúltim apunt amb toponímia recíproca: Sant Joan Despí i Melzo.
A dalt, la placa vilafranquina; a sota, la italiana.

En primer lloc, la placa a Vilafranca; a sota, la de Sant Joan Despí.