Ja fa uns mesos va sortir
en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en
cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per
l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles,
vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els
portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”,
“es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un
treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del
1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el
nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al
Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es
diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes), o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o
tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...
Puc arribar a entendre
que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per
facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual
que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs
preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del
Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun
altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla
del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de
Llobregat (riu), etc.
Però fora de l’ús
administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és
aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha
d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret,
quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un
mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de
recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb
diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic
Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal
Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...
[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]