diumenge, 8 de desembre del 2024

Aquí hi havia hagut... (I)

En una publicació anterior parlàvem de l’era Enrajolada i de la plaça que actualment porta el seu nom. Ja s’ha explicat moltes vegades que la forma més natural de referir-se a un lloc és fent servir algun element que el singularitza, ja sigui per la seva forma o el seu color, per qui hi viu o a qui pertany, per la direcció que pren o d’allà on ve, etc. Naturalment, el recurs d’al·ludir a un equipament present a l’indret és també absolutament tradicional. La plaça de l’Era Enrajolada n’és un exemple perfecte. Repassem altres noms de carrers de Vilafranca actuals que ens parlen d’un temps desaparegut.

L'escorxador (Fons ACAP)
El carrer de l’Escorxador es troba al barri de les Clotes. Hi ha l’edifici del mateix nom que haviaservit per escorxar bestiar, obra de l’arquitecte Santiago Güell, que es va inaugurar l’octubre de 1902 i va donar servei fins al 1993. El 1997 s’inaugura la remodelació de l’edifici com a equipament cultural i associatiu, mantenint el nom original. Ja fa temps que els requisits sanitaris exigeixen concentrar l’escorxament de bèsties en llocs ben preparats.

La torre de l'Espirall (Fons ACAP)
El carrer, la plaça i el barri de l’Espirall deuen el seu nom a la torre i el dipòsit que repartia l’aigua de la mina de Calandraix i els Pujols fins a la Font i altres fonts de la vila. Estava situat al carrer que porta el seu nom, prop de la cantonada amb el carrer de la Granada. Ara l’aigua ve canalitzada des del dipòsit de la muntanya de Sant Pau. 


No cal dir que la muralla també ha generat noms allà on passava i que encara es mantenen avui, amb els carrers de la Muralla dels Vallets i de la Muralla de Sant Magí. El primer és un tram on hem de suposar que els valls devien ser poc profunds o estrets, uns vallets; el segon pren el nom del tram de la muralla que tocava a la capella de Sant Magí.

El carrer de la Font porta a la que durant molt temps fou l'única de la vila i per això se la denominava de manera genèrica. Era a l’actual plaça de Manuel Milà i Fontanals, la qual també s’havia anomenat de la Font fins al 1892.

Finalment, el carrer del Pati del Gall s’anomena així pel nom de la casa que hi havia a la cantonada d’aquest carrer amb el carrer del Nord (on ara hi ha un bloc alt), en la qual hi havia un penell amb forma de gall. (Vegeu la publicació On era el gall del carrer del Pati del Gall?) Cal dir que el recurs d’anomenar carrers amb masies que havien existit s’ha anat mantenint fins a l’actualitat, en eixamples que precisament se les van cruspir: carrers del Molí de Morató, de Cal Cintet, de Cal Sabeta...

En continuarem parlant.

dissabte, 2 de novembre del 2024

Curiositats de carrer (VII): el carrer invisible

Al nomenclàtor oficial de carrers vilafranquí hi ha un passatge que molt difícilment trobareu, perquè està totalment amagat, tant per als vianants com per als que consultin els plànols urbans. Es tracta del passatge del Coll. Consta a les llistes de carrers tot i que no surt dibuixat en els plànols (en algun surt només esmentat). Dona al carrer del mateix nom, però és difícil endevinar-ne la situació, atès que s’ha tancat i actualment és l’entrada per a vehicles del Palau Macià, la fabulosa casa del carrer de la Cort, al costat de la casa de la vila. Realment, hi ha altres passatges a la vila que són privats i l’accés està tancat. La curiositat d’aquest carrer és que tingui nom oficial i sigui realment invisible i tancat als vianants. Potser és per això que no entrés a la llista de passatges als quals el 2 de juliol del 2024 se’n va canviar oficialment el genèric, de passatge o carreró a correló. També és curiós que el correló passi per sota de la Casa Guardiet-Berrozque, fent ús d'algun dret de pas.

Sobre l’origen del nom del carrer (i el del correló) hi ha algunes teories, però la més plausible indica que vingui d’una nissaga que hi tingués casa. A Barcelona també existeix el passatge del Coll i el carrer del Coll, però no hi ha cap relació entre ells, ja que el primer és al barri de Sant Martí i el segon, al de la Sagrera.

L'entrada del passatge és la porta de fusta de color marró

Fragment d'un plànol del 2015

dissabte, 24 d’agost del 2024

Breu viatge per la toponímia bretona

Uns quants comentaris sobre un #ViatgeToponímic per la Bretanya. El bretó i el galó són les llengües autòctones de la regió: la primera treu el cap tímidament en el paisatge; la segona inexistent. Les matrícules dels cotxes inclouen la forma francesa (l’exònim: Bretagne) i la bretona (Breizh).

Des del 1985, està permesa la senyalització bilingüe a les carreteres. Algunes plaques d’alguns pobles també són bilingües, de forma més o menys equilibrada. 


Algunes plaques de carrer inclouen elegantment i exemplarment no només la forma bretona del topònim, sinó també l’origen o el nom antic.

 

A Vannes (en bretó, Gwened), hi ha una plaça dedicada a València, per haver-hi nascut sant Vicent Ferrer (no Ferrier) que morí mentre predicava per la regió. 


I per acabar, una classe de topònim que al qual no estem acostumats a veure gaire o gens per Catalunya: les rotondes tenen nom. 




dissabte, 10 d’agost del 2024

Quatre noms nous per al nomenclàtor de carrers vilafranquí

Aquestes setmanes hem dedicat dues publicacions per explicar el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal vilafranquina. Hem comentat l'oficialització del genèric correló (vegeu la publicació "A Vilafranca hi ha correlons") i la visibilització de noms populars de carrers i espais urbans. ("Noms populars de carrers i espais de Vilafranca"). Ens falta deixar testimoni de l'aprovació de quatre noms nous per a espais que no en tenien: 

  • Passatge dels Pins d’en Moy a l’espai que dona al pati de l’escola Montagut/c. Moja. La denominació permet preservar un topònim de l’indret (els Pins o el bosc del Moy) alhora que fa referència a la família propietària dels terrenys i que va facilitar els inicis de l’escola Montagut. La família Moy tenia moltes propietats a Vilafranca, segurament a causa del matrimoni entre Carlos de Moy Colins (Madrid 1775 - Barcelona 1850) i la vilafranquina Ramona Janer. El seu fill Carlos de Moy Janer (1816-1898) fou "Caballero de la Real y distinguida orden de Carlos Tercero y de los Militares de San Fernando y San Hermenegildo" i tinent coronel d'Infanteria. El fill d'aquest, Carles de Moy Sauri (Barcelona 1847 – 1915), fou enginyer industrial i diputat al Congrés pel districte de Vilafranca l'any 1899. Posteriorment han portat el títol Carles de Moy Calvet (? – 1942 Barcelona), Carles de Moy Prat (Barcelona 1925 – 2007)i, actualment, Carles de Moy Borrull (Barcelona, 1959).
Passatge dels Pins d'en Moy (Google Street View)
  • Parc de la Tria, a la zona verda existent al sector Pla del Diable-Ciutat Jardí Sant Julià. Es preserva així un topònim, corresponent a una partida de terra situada entre l'antiga partida de l'Adoberia d'en Jané i la rasa dels Vinots (actualment, entre la Zona Esportiva i mig parc Sant Julià). La travessava la rasa del mateix nom (que és nom oficial des del 2008) i el camí de la Bleda. Està documentada del 1408 fins a l'actualitat. Segons el DCVB, una "tria" (forma dialectal de "trilla") és un "Tancat fet de fullam i brancatge de plantes enfiladisses sostingut per pals ficats en terra" o bé un "Tros de terra prop de poblat, clos i amb casa, generalment regadiu i plantat principalment d'arbres fruiters".
  • Placeta de Guillem Agulló a l’espai públic existent a la cantonada dels carrer del General Cortijo amb el passeig de Rafael Soler. Guillem Agulló va ser un jove valencià de dinou anys, militant en moviments independentistes d’esquerres, que el 1993 va ser assassinat per un grup de militants d’extrema dreta feixista. 
Placeta de Guillem Agulló
  • Plaça del Clot de Ferran a l’espai públic previst al PAU 20 (barri de Cal Pere Pau). El nom ve del d'una partida de terra a llevant de la vila, a tocar de Sant Pere Molanta. L'esmenten diversos documents dels segles XVIII i XIX. Naturalment, el nom li ve del grup de cases de nom Ferran, prop del nucli de Sant Pere Molanta.
Finalment, es va acordar que s'anomenessin carrer de Josep Tarradellas i avinguda de Lluís Companys a les prolongacions d’aquestes vies públiques per damunt del cobriment de les vies fins a connectar amb el passeig de Rafael Soler.

dimecres, 31 de juliol del 2024

Noms populars de carrers i d'espais de Vilafranca

El passeig de la Via (ACAP 1982)

A l'apunt anterior explicàvem el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal. En general, s'aprovaven les propostes de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor. La més destacada era la identificació oficial, a partir d`ara, dels carrerons històrics de la vila amb el genèric correló (vegeu la publicació anterior "A Vilafranca hi ha correlons"). Però també hi havia altres decisions importants: per exemple, la revalorització dels noms populars d'alguns indrets dins de la vila. Es partia d'una proposta inicial d'una moció del grup municipal de Junts aprovada pel ple del 24 de novembre de 2024. Al final, els noms populars que s'han determinat n'han estat uns quants més: 

  • Plaça dels Porcs-El Firal (actual plaça de Manuel Milà i Fontanals)
  • Carrer de les Mosques (actual carrer dels Consellers)
  • Carrer de les Senalles (actual carrer dels Escudellers)
  • Carrer de les Banyes (actual carrer de Graupera)
  • Carrer de les Angúnies (actual carrer de Pere Alagret)
  • Carrer de la Cera (actual carrer d’Oviedo)
  • Carrer de l’Estació (actual carrer de Misser Rufet)
  • Plaça de la Verdura (actual plaça de Sant Joan)
  • Plaça del Triangle (actual plaça de Josep Anselm Clavé)
  • Passeig de la Via (actual passeig de Rafael Soler)
  • Carrer de Sant Francesc (actual carrer de Sant Pere)
  • Carretera de Sant Martí (actuals carrers del General Prim, d’Hermenegild Clascar i del Progrés)
  • Els Quatre Cantons (actual cruïlla del carrer de la Parellada amb els carrers de la Indústria i de la Font)
  • Les Voltes (actuals espais porxats de la plaça de la Constitució i del carrer de la Cort)
  • El Vaticà (actual illa de cases de planta baixa del barri de Sant Julià entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret, de Jaume Balmes i de Pau Benach).
  • El Velòdrom (actual espai entre els carrers de Tossa de Mar i de Montblanc)
  • Pujada de Sant Salvador (actual avinguda de Tarragona, entre el carrer d’Eugeni d’Ors i el carrer de Moja-Francesc Macià)
  • Carrer del Cementiri (actual carrer de Santa Magdalena)
  • Carretera de Vilanova (actual carrer de Santa Digna)
  • Els Pins (actual espai delimitat pel carrer de Moja, el carrer d’Amàlia Soler i el carrer del Camí Fariner)
  • Font de la Mandra (actual xamfrà dels carrers d’Amàlia Soler i de la Germanor)
  • Cap de Creus (actual cruïlla dels carrers de la Cort, de la Parellada i dels Ferrers i de la plaça de la Constitució).
Com veieu, són noms populars de carrers que tenen un altre nom oficial, i noms d'espais diversos. I què s'ha de fer ara? El que s'ha aprovat és de preservar el nom i podem avançar que les idees que hi ha sobre la taula són afegir una placa identificativa al carrer o a l'espai, o també posar-hi un codi QR per poder obtenir més informació. Veurem com ho soluciona l'Ajuntament. 
Les Voltes, al carrer de la Cort (ACAP 1945)

D'aquesta manera es dona resposta a altres estudiosos que havien reclamat el mateix, com l'Eloi Miralles des de El 3 de Vuit amb l'article "Per un nomenclàtor popular de carrers vilafranquins" (24/12/2015). O com Ramon Marrugat, que ja va fer anys va fer-me arribar una bona arreplega de noms populars històrics i actuals, de dins i de fora la vila. Per tenir-ne més informació, tots els teniu recopilats al llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès.

dissabte, 27 de juliol del 2024

A Vilafranca hi ha correlons

Correló dels Escudellers (ACAP)
El passat 2 de juliol, la Junta de Govern Local va aprovar la proposta de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor sobre diverses denominacions de vies públiques de la vila, que a la vegada complia una moció aprovada ple presentada pel grup municipal de Junts. Probablement, la decisió més destacada és la identificació amb el genèric correló de diversos carrers del centre que fins ara constaven com a carreró. Aquesta és una decisió atrevida, ja que la paraula no consta al diccionari oficial, però en canvi és absolutament d'ús corrent a bona part del Penedès. En realitat, al diccionari sí que apareix el terme corraló, amb el significat de carrer estret, però la comissió va valorar els treballs d'investigadors com Ignasi M. Muntaner, que defensen l'ortografia amb E, producte d'una doble metàtesi: carreró > *carreló > correló. A més, tot i que no surt a l'acord de la Junta de Govern, en el marc de la Comissió del Nomenclàtor es va decidir que l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Penedesencs demanarien oficialment a l'Institut d'Estudis Catalans la inclusió del mot correló a la propera actualització del diccionari oficial que es dugui a terme.

I quins són aquests correlons?:

  • correló de la Torre: va de la plaça de Jaume I fins al carrer del Campanar, vorejant la basílica de Santa Maria. Oficialment, des del 2008 també inclou l'espai porxat fins a la plaça de la Constitució. Popularment també s’ha conegut per correló de cal Fraret, en referència al Palau Baltà, Cal Fraret.
  • correló del Campanar, entre la plaça del Campanar i el correló de la Torre. Fins ara aquest tram formava part del carrer del Campanar.
  • correló dels Escudellers: surt de mig carrer dels Escudellers, d'on ve el nom, i connecta amb el correló de la Torre i el carrer del Campanar. Té aquest nom oficialment des del 1851.
Aquests tres són els que tradicionalment s'han anomenat els correlons. Però també hi ha aquests altres:
  • correló de Cal Ralet, entre la plaça de la Constitució i el carrer del Campanar, segurament el carrer més estret de la vila. El nom és oficial des del 2008 i fa referència a una botiga de roba d'una banda del carreró. Popularment, també se'n deia de Cal Quel, perquè des de la plaça s'anava a la fonda de Cal Quel (de "Miquel"), fonda del carrer del Campanar.
  • correló de la Palma, correló sense sortida al carrer del mateix nom. També anomenat de la Germanor, pel fet que durant uns anys hi hagué la seu de Germanor, l'entitat mutualista.
  • correló dels Serraülls; nom oficialitzat el 1851, aplicat a l'actual correló al costat de la capella dels Dolors. Popularment també rep el nom de correló dels Dolors, en referència a la capella.
  • correló de l’Oli, situat a la plaça de l'Oli. Des del novembre del 2013 connecta la plaça amb un aparcament públic.
  • correló de Jaume I, situat a mitja plaça del mateix nom, aboi davant per davant del de Sant Ramon, sense sortida. És un nom oficial. Antigament també s’anomenava de l’Oli (perquè la plaça rebia aquest nom) o del Castell (en referència al castell que hi havia hagut en època medieval).
  • correló de Sant Ramon, situat a la plaça de Jaume I, quasi davant per davant del de Jaume I, sense sortida.

Els únics correlons que s'han quedat igual són el passatge de Sant Joan i el carreró d'en Coll, a causa de la seva singularitat urbanística. Trobareu més informació de cada correló i d'altres que hi ha hagut però que s'han fet desaparèixer en l'apunt que vam dedicar l'1/12/2023.

L'acord de la Junta de Govern va incloure altres punts molt interessants sobre toponímia urbana, però que desenvoluparem en un altre apunt.

dimecres, 15 de maig del 2024

L'era Enrajolada

Des de fa poc temps que han instal·lat a la plaça de l’Era Enrajolada de Vilafranca del Penedès un plafó informatiu molt interessant. S’hi explica tot el procés de la batuda del cereal, des que arribava a l’era en garbes fins que el pagès s’emportava els sacs amb els grans nets i a punt per portar al molí fariner. La ubicació del plafó és del tot pertinent, perquè, com indica el nom, en aquest espai hi havia una era que estava enrajolada, per facilitar la recollida del gra. A més de textos explicatius, el plafó reprodueix quatre fotografies: una mostra dos pagesos garbellant i les altres mostren com era l’indret a mitjans dels anys cinquanta. S’hi veuen clarament les rajoles de l’era, el camí que portava a Sant Julià i a la Bleda i les poques edificacions que hi havia encara.

 
A banda de l’era, les fotografies ensenyen altres elements, com per exemple les últimes cases del carrer de Sant Fèlix. Se sap que aquestes cases eren prostíbuls i diuen que els principals clients eren els soldats de la caserna. Aquestes cases es veien des del darrere de l’escola Sant Ramon, fel pel qual el 1942 el superior de l'escola va entrar una instància a l’Ajuntament demanant plantar arbres de fulla perenne al carrer Sant Fèlix, per apartar de la vista les cases de l'esmentat carrer qualificades d'immorals (Llicències d’obres particulars ACAP20-2-T2-82888). El carrer d’Oriol només arribava fins a l’alçada de l’actual carrer de l’Arboç, però acabaria d’allargar-se a mitjans dels anys seixanta amb la parcel·lació d’un solar (que també es veu a la fotografia), amb parcel·les que també donaven al carrer de Sant Fèlix. Originalment, tot el barri havien de ser cases baixes, com les de les fotos, fins que la voràgine urbanística va fer acte de presència i l’Ajuntament va autoritzar la construcció dels blocs de pisos que hi ha actualment.
  
A l’altra banda de l’era hi havia un casalot vell: l’adoberia d’en Jané. Per aquest motiu Gaietà Vidal, en una llista d’eres publicada al Labriego (15/12/1887), aquesta l’anomena “la del Janer, propia del Comte de Moy, que subsisteix encara junt á la adoberia, prop de la carretera de Sant Martí”. Aquest edifici restà dempeus fins als anys vuitanta del segle XX i donava nom als camps d’horta i planter del Torrents i a tota la partida del voltant. Tocava al camí de la Bleda (“Doberia den Janer lindante con el camino de la Bleda” (Ple 17/08/1897)), que devia ser el caminet que baixava pel darrere de les cases del carrer del Progrés i que, urbanitzat, seria més tard el carrer de Moret (per cert, un nom que encara està per determinar l’origen amb seguretat). Antigament devia dir-se d’”Alemany”: “las Fontanillas, prop la Adobaria den Janer y antiguament dita la de Alamany” (Capbreu 1778/97). La trobem documentada també el 1854: “curtidoría den Jané en las afueras del portillo dels cuatre vents...” (Ple 20/01/1854).

En una fotografia aèria del 1948 es veu perfectament l’era, l’adoberia, els camps de planter del Torrents, les tres cases del final del carrer de Sant Fèlix i el camí de la Bleda (actualment, carrer de Moret).
Fotografia del 1948 (ACAP)
 
El nom de plaça de l’Era Enrajolada és oficial des del 17 d’abril de 1963. El 1973 s’arranja com a terminal d’autobusos, tot i que des del principi era considerada provisional i ja es parlava que la ubicació final fos al camp dels Rolls. Una vegada traslladada l’estació d’autobusos el 1994, l’espai es va destinar a petit aparcament. El 2009 es va transformar, ara sí, en una plaça amb arbres i un espai que recrea una era.
Construcció de l'estació d'autobusos (1973, ACAP)


L'estació d'autobusos (1973, ACAP)