El problema de l'aigua fa 100 anys i noms de lloc

Tots sabem que estem en un moment de grans dificultats en relació a la disponibilitat d’aigua. Vilafranca ha estat una vila que ha patit greus problemes de subministrament. De fet, no ha tingut mai prou aigua dins del terme i sempre n’han hagut de portar de fora.

L’11 d’agost de 1923, ara fa 100 anys i pocs mesos, la revista Acció va publicar el dictamen d’una comissió sobre el problema de l’aigua. Estava liderada per Josep Estalella, seguit per Emili Berger, Joan Ribera, Joan Hill, Ramon Tomàs, Joan Torras Casals, Isidre Campllonch i Santiago Güell. A banda del seu interès històric, el document és molt interessant des del punt de vista hidrogràfic, perquè descriu les zones humides, els cursos fluvials, els pous i les canalitzacions de la vila i el seu voltant, a més de les enormes mancances i les solucions que proposen. I lligat amb això, és doblement interessant des del punt de vista toponímic, atès que s’esmenten una bona colla hidrònims, és a dir, noms de lloc relacionats amb l’aigua.

Per exemple, les Clotes, que antigament era una zona humida, uns aigols (aiguamolls), i que el 1923 estan del tot eixutes. I també s’esmenten les rieres a llevant de la vila, de les quals ja no es veuen aigües superficials: rasa de la Pelegrina, riera de Melió i riera del Molí d’en Rovira, per una banda, i rasa de l’Hostal Nou, per l’altra. La muntanya de Sant Pau surt esmentada en explicar un dels projectes que proposa la comissió, d’edificar-hi un dipòsit de repartiment.

Les Clotes i la muntanya de Sant Pau

 
L’article també esmenta instal·lacions, vestigis d’altres temps en què l’aigua devia córrer amb alegria: els Cinc Ponts (sobre el torrent de Sant Cugat perquè hi passi la carretera de Barcelona), el pont de Santa Digna (sobre la riera del Molí d’en Rovira a la carretera de Vilanova), l’Adoberia (era indispensable tenir aigua per treballar la pell) i els molins d’en Rovira i d’en Coll (“al peu de Montaspre”, aquest ja fora el terme).

Els Cinc Ponts (un està cegat)

I finalment, se citen horts i partides de terra en què l’aigua encara es manifestava superficialment: sínies del Nunci i del Taronja, Melió i l’Hostal Nou (d’on temps després, el 1927, també es trauria aigua per assortir la població).

Però sobretot, les principals obres hidràuliques de la vila que s’esmenten són els pous dels Pujols i de Calandraix, i la mina que des d’aquest portava l’aigua a l’Espirall (la torre que repartia l’aigua), trobant en el seu recorregut l’espirall de Pocarlos. L’altra mina que subministrava aigua era la de la Bleda.

Espirall de Pocarlos, al camí de la Pelegrina, per or s'accedia a la mina de l'aigua de Calandraix i els Pujols

Quants d’aquests indrets i aquests noms són coneguts avui en dia pels vilafranquins?