Al nomenclàtor de carrers oficial de
Vilafranca hi ha 61 carrers dedicats a una població (incloem Olèrdola,
Avinyonet del Penedès i Subirats, noms de municipis). Quins són els motius per
dedicar un carrer a una població? A Vilafranca n’hi ha tres:
- l’agermanament: hi ha voluntat política d’establiment llaços d’amistat, d’agraïment o d’intercanvi cultural. Dins d’aquesta categoria hi ha els agermanaments clàssics: Vilafranca està agermanada amb Puerto Cabezas (des del 1990), Melzo (1994), Novo Mesto (1994) i Bühl (2002), i d'aquí neixen els carrers amb aquests noms. També hi ha els agermanaments implícits, per alguna causa: Tossa de Mar (per l’auxili prestat per aquesta població en un accident que hi tingué l’autocar de l’expedició del FC Vilafranca el 1931), l’Alguer (a causa d’un viatge que hi feren els Castellers de Vilafranca) i Arroyomolinos (població de Cáceres d’on provenen molts vilafranquins), tots aquests noms de carrers de la vila.
- la direcció del carrer: la via en qüestió ressegueix el camí o carretera que porta a una determinada població. De vegades el bateig es fa de forma natural i d’altres de forma planificada. Es tracta de les vies següents:
- av. de Barcelona
- c. de Guardiola
- c. d’Igualada
- c. i ctra. de Moja
- ctra. de Sant Jaume dels Domenys
- av. de Sant Martí Sarroca
- av. de Tarragona
- av. de Vilanova
- l’orientació de la zona on es troba el carrer: la via és en una zona de la vila orientada a la població (moltes vegades de forma aproximada). Aquest sistema es va començar a aplicar el 1963 i encara ara es té en compte. Són la majoria dels casos:
- zona nord-oest de la vila: carrers de Font-rubí, la Llacuna, Pacs del Penedès, Pontons, Torrelles de Foix.
- zona nord-est: carrers d'Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, la Granada,Gelida, Lavern, Martorell, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Subirats, Vilobí del Penedès.
- zona sud-est: Canyelles, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sitges, Vilanova la Geltrú (plaça).
- zona sud-oest: carrers de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, la Bisbal del Penedès, Calafell, Castellet, Castellví de la Marca, Creixell, Cubelles, la Gornal, Llorenç del Penedès, la Múnia, la Ràpita, Sant Marçal, Santa Margarida i els Monjos, el Vendrell.
No encaixen del tot
en aquesta classificació els carrers de les Cabanyes, Montblanc i Sant Miquel
d’Olèrdola.
Hi ha tres casos especials: l’un és una
avinguda dedicada a la mateixa Vilafranca del Penedès. Aquest fet singular és
degut que es tracta d’un tram d’una avinguda que pertany, en la seva major
part, al terme d’Olèrdola i que ja portava aquest nom. El 1990 aquest (i dos
més) es manté per conservar la continuïtat. El segon és el carrer dedicat a
Oviedo, un nom aprovat el 1939, dedicat a aquesta ciutat (segons Martí,
2014:142, per la vinculació que hi tenia el secretari de l’Ajuntament). I
finalment, el carrer de Sant Joan Despí, aprovat el 1974 potser com a
contrapartida perquè aquesta vila havia batejat un carrer seu amb el nom de
Vilafranca.
I amb totes aquestes poblacions, hi ha
reciprocitat? Això ho veurem al pròxim apunt.