El Josep Gràcia em fa saber que la seva
família anomenava així el carrer del General Cortijo. De seguida em va cridar
l’atenció, primer perquè no l’havia sentit mai ni a Vilafranca ni enlloc més, i
segon perquè el nom és ben curiós. Una cerca a Google em fa descobrir que el
nom no és pas tan extraordinari. Existeix als nomenclàtors de carrers oficials de
Mataró, la Morera de Montsant, Benirredrà (València), Scala Dei, Tavernes de la
Valldigna, Borriana, Valls... I havia existit a (Sant Pere de) Ribes (on se
sent encara com a nom popular), Sant Sadurní d’Anoia, Cornellà,
l’Hospitalet, Carcaixent...
Les explicacions sobre l’origen de tan
singular nom són a tot arreu les mateixes i parteixen d’algunes accepcions que
segons el diccionari té el nom “galta”, totes elles com a metàfora de
“lateral”: en tots els casos corresponia a carrers edificats només en una banda.
Carrer de General Cortijo i tàpia de l'hort de cal Gallina (foto publicada a Retrats Vilafranquins) |
Precisament, el carrer del General Cortijo,
des del carrer d’Amàlia fins al passeig de la Via a una banda hi havia cases i
a l’altra hi havia una tàpia que tancava el conegudíssim hort de Cal Gallina.
Per tant, complia les condicions perquè aquest tram de carrer se’n digués
d’aquesta manera. Tanmateix, el mateix informant reconeix que només ho ha
sentit a casa seva, i nosaltres ho hem preguntat a diversos veïns i altres
persones i no ens l’han sabut identificar. Això vol dir que es deu tractar d’un
nom popular d’abast molt reduït, pràcticament restringit a una família (vegeu
en aquest sentit l’apunt d’aquest blog “El carrer de la tieta”). Tot i això, un
nom tan bonic mereix que aparegui en una llista de noms de carrers. Tal vegada
algú, llegint aquest apunt, farà memòria i ens en sabrà donar alguna notícia?
NOTES:
1. A l’Hospitalet existeix la dita “semblar el
carrer de Mitja Galta”.
2. El grup
Bulma, de Ribes, va fer aquesta cançó amb lletra de Josep M. Sans
dedicat a un pagès i al carrer de la Mitja Galta.