dilluns, 19 de setembre del 2016

Sobre noms de persona als carrers (II)


A l’últim apunt explicàvem que la pràctica habitual de diversos ajuntaments era esperar un temps prudencial de cinc anys després de la mort d’una persona abans de donar el seu nom a una via pública. Aquest costum coincidia amb la resolució 2 de la Vuitena Conferència de les Nacions Unides sobre Normalització de Noms Geogràfics, la qual, encara que no fixava un termini, sí que constatava que donar noms de persona pot ser motiu de controvèrsia, i per això convé deixar refredar i valorar bé la decisió.

Tot això venia a tomb de la recent iniciativa de l’Ajuntament de Vallfogona de Riucorb de batejar un carrer amb el nom de Johan Cruyff (i hi podríem afegir altres casos recents, com el nom de Muriel Casals a un carrer de Prats de Molló) tan sols 2 mesos després de la seva mort. I ens preguntàvem sobre l’aplicació del criteri explicat a l’inici a Vilafranca. Vegem-ho.

Actualment a Vila hi ha 105 vies urbanes amb noms de personatges (sants exclosos) i n’hi ha hagut al llarg de la història 68 més que ja no existeixen. Òbviament, els noms de figures històriques compleixen amb escreix el criteri dels cinc anys (és el cas de noms com Cid, Jaume I, Manuel Barba i Roca, Jaume Balmes...), però tot i així els resultats són sorprenents: 30 noms de carrers actuals (i 23 noms ja substituïts), o sigui, una tercera part, porten (portaven) noms de persona traspassada menys de cinc anys abans de l’acord de bateig. Podríem pensar que devia ser un costum antic, de quan no hi havia tanta correcció política, però el cas és que d’aquests 30, 19 són del 1976 ençà.

Aquest és el rànquing de precocitat denominativa:
  • carrer de Román de Saavedra: batejat 12 dies després de la seva mort (mort: 2/12/1959; acord de l’Ajuntament: 14/12/1959)
  • carrer d’Hermenegild Clascar: 15 dies després (mort: 9/04/1888; acord: 24/04/1888)
  • plaça de Marià Manent: 27 dies després  (mort: 24/11/1988; acord: 21/12/1988)
  • passatge d’Antoni Sabaté Mill: 1 mes després (mort: 11/12/2002; acord: 13/01/2003)
  • carrer de Pere Grases: 3 mesos després  (mort: 15/08/2004; acord: 15/11/2004)
  • plaça d’Antoni Massanell i Esclassans: 4 mesos i mig després (mort: 29/11/1993; acord 11/04/1994)
  • carrer de la Viuda Almirall: 7 mesos després, aprox. (març 1955; acord: 6/11/1955.
I altres carrers: Maria Mercè Marçal, Joan XXIII, Francesc Candel, Glòria Lasso, Lluís M. Xirinacs, Ignasi Iglésias, Pere Bohigas, Antoni Mestres Jané i 15 noms més.

I en el cas de noms de carrers ja desapareguts:
  • carrer de (Buenaventura) Durruti: 5 dies després (mort: 20/11/1936; acord: 25/11/1936)
  • carrer de (Gaietà) Font-rodona (Almirall): 5 dies després (mort: 24/02/1914; acord: 1/03/1914)
  • plaça de Papa Pius XII: 6 dies després (mort: 9/10/1958; acord: 15/10/1958)
  • placeta del Doctor Milà (i Fontanals): 8 dies després (mort: 24/07/1884; acord: 16/07/1884)
  • carrer de (Enric) Prat de la Riba: 12 dies després (mort: 1/08/1917; acord: 13/08/1917)
  • plaça del Doctor Robert: 19 dies després (mort: 10/04/1902; acord: 29/04/1902)
  • carrer de (Teresa) Folquet: 3 mesos després (mort: 18/11/1878; acord: 10/02/1879)
  • carrer de Francesc Ascaso: 4 mesos després (mort: 19/07/1936; acord: 30/11/1936)
I aquests altres: Jaume Carner, Luis Bello, Lluís de Sirval, Jaume Compte, Juan Álvarez, José Antonio Primo de Rivera i 7 noms més.

dimecres, 14 de setembre del 2016

Sobre noms de persona als carrers (I)



El passat 9 de setembre es va inaugurar a Vallfogona de Riucorb un carrer dedicat a Johan Cruyff (guaita!: el dia 9 del mes 9, com el dorsal que portava al Barça). Feia aproximadament 5 mesos i mig des del traspàs del futbolista i entrenador, tot i que l’acord de l’Ajuntament ja s’havia pres el mes de maig (2 mesos després). El ressò mediàtic va ser absolutament colossal, amb notes de premsa aparegudes a tota mena de mitjans catalans i espanyols, i a molts d’Holanda, Itàlia, Hongria, etc.

Podríem opinar sobre la conveniència o no de la tria del nom en un poble sense cap altra relació amb el personatge que l’admiració, públicament reconeguda, que li professa l’alcalde i, segons diu, tants i tants veïns. El sorprenent del cas és la rapidesa: l’acord de bateig es pren només dos mesos després del decés.

A recer de les Nacions Unides existeix el Grup d’Experts en Noms Geogràfics, creat amb la funció d’assessorar els governs en els problemes tècnics per a la normalització dels topònims. Les resolucions sorgides de les conferències internacionals que organitzen cada cinc anys, en principi destinades als estats membres, són molt interessants.

El cas és que la resolució 2 de la Vuitena conferència (de l’any 2002) estableix el procediment recomanat en el cas d’assignar noms de persona a llocs. Es reconeix que és una pràctica generalitzada, però constata que sovint és controvertida i inestable, propícia a canvis posteriors. Per tot això, es recomana explícitament no batejar cap indret amb el nom d’una persona viva (pràctica que s’ha fet molt i, en certa mesura, encara es fa ara) i recomana, en el cas d’una persona traspassada, que a cada país s'acordi el temps que s’hagi d’esperar abans de donar el seu nom a un lloc. Aquest temps no el concreta, però hi ha una tendència a considerar un termini de cinc anys com a prudencial. Així apareix explícitament a les ordenances o normatives de diversos ajuntaments catalans (Barcelona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sitges...), i també a organismes internacionals (govern de la província d’Alberta, Canadà).

En el cas que ens ocupa avui, evidentment el termini de cinc anys no es compleix. Tot i que no és una obligació, ja s’ha dit que és recomanable. Es tracta d’adoptar un capteniment fred i objectiu i amb suficient perspectiva històrica per valorar la decisió.

I a Vilafranca, s’ha complert aquest termini en el bateig oficial dels 103 carrers amb noms de persona actuals (i els 33 pretèrits)? Ho veurem al pròxim apunt.