Pobre Rodríguez!

Aquesta fotografia sortia divendres (15/05/2015) a la secció "La foto del lector" de La Vanguardia. L'autor, que no especifica la població de la troballa però que pensem que és Barcelona, es pregunta amb ironia a qui devia estar dedicat el carrer. Tot un enigma, tenint en compte que no es dóna cap altra dada del personatge i que "Rodríguez" és el cinquè cognom més comú a Catalunya.

Ramon Arnabat i Joan Solé Bordes, als seus respectius pròlegs al llibre El metge Fèlix Janer Bertran i la Catalunya del segle XIX (de Jaume Baltà i Moner), atesten que la majoria de la gent desconeix qui hi ha darrere dels noms de personatge dels carrers, però s'ha d'admetre que les plaques o el mateix acord de l'Ajuntament, com veiem a l'exemple il·lustratiu que ens ocupa, no hi ajuden gaire.

A Vilafranca hi ha diversos exemples de noms poc diàfans, alguns d'històrics: el segle XIX hi havia els carrers de Folquet, de Fontanals, de Font-rodona, de Miret i de Rollan, tots ells noms de propietaris (o de polític, el segon). De la mateixa època daten dos carrers actuals sobre els quals hi ha hagut molta confusió en relació a l'autèntic homenatjat: el carrer de Vidal (dedicat a Antoni Vidal i Verdaguer, confós sovint amb els seus fills) i el de Valls (confós amb la capital de l'Alt Camp). En d'altres no hi ha hagut històricament tanta confusió, però no perquè la denominació faciliti la identificació: carrers de Verdaguer, Cortina, Magarola, Sarriera... I d'altres no sabem si mai acabarem d'esbrinar a qui en concret està dedicat: Abat Copons, Ferran, Galzeran, potser Pines (?)... En tots aquests casos i d'altres de semblants, si la placa de carrer (o l'acord de l'Ajuntament) fos més explícita se'ns esvairia el dilema sobre l'origen del "carrer de Rodríguez" barceloní o del carrer de Moret vilafranquí (si és que realment és el cognom d'algú, com s'ha dit (Martí, 2015)).

Aquestes males pràctiques s'han anat solucionant de manera molt poc sistemàtica. En alguns casos s'ha afegit l'ofici o el càrrec, per exemple "carrer del Mestre Josep Recasens" i tots els "doctors", "bisbes" i "generals". Tot i així, també hi pot haver possibilitat de confusió, com en el carrer de la "Vídua Almirall": aquest carrer s'ha atribuït equivocadament a Maria Torres Olivé, però en realitat està dedicat a Francesca Carbó Huguet, tia de Miquel Torres Carbó (per què no van escollir el seu nom real per homenatjar-la?). Com més va avançar el segle XX, el criteri d'afegir el nom de pila o el segon cognom, o ambdues coses, es va anar imposant. Però hi ha poblacions que fins i tot s'ha acordat encertadament que a la placa s'hi afegeixi algunes dades bàsiques del personatge (anys de naixement i mort, i ofici, càrrec o atribut pel qual se'l recorda).

Sigui com sigui, convé evitar arribar a l'extrem de retolar un carrer com el de la fotografia. Qui era aquest pobre "Rodríguez"? Aquí en teniu la resposta.