dissabte, 27 d’agost del 2016

El determinatiu comarcal “del Penedès” d'alguns municipis




En aquest blog ja hem parlat alguna vegada dels 61 carrers vilafranquins que porten noms de pobles o municipis. D’aquests, n’hi ha 46 de penedesencs, amb aquesta distribució comarcal “oficial”:
  • Alt Penedès: 34 (inclosos 11 noms de pobles)
  • Baix Penedès: 8
  • Garraf: 4
Alguns d’ells comparteixen el fet de tenir el determinatiu comarcal:
  • Avinyonet del Penedès
  • Banyeres del Penedès
  • La Bisbal del Penedès
  • Llorenç del Penedès
  • Pacs del Penedès
  • Santa Fe del Penedès
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilobí del Penedès
Des de quan porten aquest additament? No és pas de sempre. Aquest estiu s’ha complert el centenari d’un d’ells. El 27 de juny de 1916, un reial decret del Govern espanyol canviava els noms de 566 (no 573, com es diu al preàmbul) municipis d’Espanya. La norma pretenia evitar la duplicacó de noms de municipi (més de 1.000, segons deien) detectada per l’alma mater de la reforma: Manuel de Foronda, geògraf, escriptor i historiador. Ell mateix explica com va començar la feina el 1906 a recer de la Real Sociedad Geográfica en un article a La Época. Un dels recursos més utilitzats per mirar que es distingissin els municipis entre si (i així, diguem-ho clar, el control de l’estat fos més efectiu a tots els nivells) fou afegir un determinatiu, fent referència a la contrada (les comarques actuals no estaven definides), a una muntanya, un riu, etc. Així, el decret va afectar els noms de dos pobles del Penedès: “Santa Fe” va passar a ser “Santa Fe del Panadés” [sic]; i “Santa Margarita” va passar a “Santa Margarita y Monjos” [sic]. (D’altres canvis del decret que han portat cua foren de “Roda” a “Roda de Bará” i d’”Horta” a “Horta de San Juan”.)
 
Estàtua de Manuel de Foronda
Els determinatius comarcals dels altres noms de pobles es van afegir 17 anys més tard. Concretament, el 13 de novembre de 1933 el Govern de la Generalitat decreta la forma oficial dels noms de municipis catalans en la forma corregida per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (personalitzada en Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta i Joan Coromines). En aquest decret hi apareixen molts noms penedesencs, a la majoria dels quals només se’ls regularitza l’ortografia ("Fontrubí" passa a "Font-rubí", "Puigdalba" a "Puigdàlber", "Arbos" a "l’Arboç", etc.). L’apel·latiu de què parlem en aquest apunt s’afegeix als següents:
  • Avinyonet del Penedès
  • Banyeres del Penedès
  • La Bisbal del Penedès
  • Llorenç del Penedès
  • Vilobí del Penedès
  • (i d’altres sense carrer dedicat a la vila, com Bellvei del Penedès)
Finalment, de la llista del principi d’aquest apunt falten dos noms, dos casos ben diferents. Per una banda, Vilafranca, que porta el determinatiu des d’antic, com a mínim del 1675, si no més enllà (des de quan?).
Méndez, 1675
L’altre cas és el de Pacs del Penedès. En documentació antiga sempre surt el nom tot sol (escrit "Pacs", "Pax", "Pachs"...) i al decret de 1933 tan sols se’n corregeix l’ortografia, i de “Pachs” passa a “Pacs”. I encara apareix així al decret del 23 desembre de 1936 sobre l'assignació dels municipis per comarques (ATENCIÓ!: avui, 27 d’agost, fa 80 anys de la divisió comarcal de Catalunya base de l'actual). I així es devia dir fins al 1980, en què es fa el canvi. El precedeix (per dos dies!) un informe de la Real Academia de la Historia, signat per Miquel Batllori Munné i aprovat el 26 de juny de 1980, que aposta, tot i admetent que no hi ha possibilitat que el nom Pacs es pugui confondre amb cap altre municipi, porti la cua “del Penedès”. I a La Vanguardia (28/06/1980) trobem aquesta nota sobre acords del Consell Executiu de la Generalitat: “También se ha aprobado el cambio de nombres de los municipios de Pach por Pacs del Penedés y Fontcuberta por Fontcoberta.“ Naturalment, a l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans del 6 de novembre de 1980 sobre la revisió dels noms dels municipis del Principat encarregada pel Parlament (que es basa en la llista del 1933) ja surt amb l’additament comarcal.
La Vanguardia, 28/06/1980
Aquests són, doncs, els orígens del determinatiu “del Penedès” als noms de municipis que designen alguns carrers de Vilafranca.

dijous, 11 d’agost del 2016

Carrers de Roma


De visita per Roma, no he deixat d’entretenir-me amb la toponímia tot llegint els noms de les plaques dels carrers (per cert, fins i tot el carrer més petit amb tota una senyora placa). N’hi ha dos de ben curiosos.


La Via Catalana es troba al centre històric de Roma, a tocar del riu Tíber i prop del Teatro Marcello. Voreja l’actual sinagoga major de Roma, també seu dedicada als estudis hebreus, erigida al que havia estat el call romà. Naturalment el carrer no té res a veure amb la concentració multitudinària del 2013. Sembla que l’origen és el nom d’una de les cinc escoles (o cultes) jueves que hi havia hagut en aquesta zona abans de la seva remodelació total el 1870. Segons he pogut llegir, aquestes escoles reunien jueus de diferents procedències: romans nadius, sicilians i castellans. L’Scuola Catalana arrecerava un bon nombre de jueus expulsats de Catalunya (o de tota la corona catalanaragonesa) a partir de 1492 i sembla que des del punt de vista arquitectònic era la més important, construïda el 1628. Per tant, la Via Catalana (nom aprovat el 1954) és un vestigi de la presència de catalans (jueus) a Roma i de la seva escola. Més informació en aquest llibre.


https://www.google.es/maps/place/Via+Villafranca,+00185+Roma,+It%C3%A0lia/@41.9049289,12.5054125,3a,66.8y,283.64h,92.74t/data=!3m4!1e1!3m2!1sKsZIcObTn2SoAsQPkhXI6Q!2e0!4m2!3m1!1s0x132f61a076b0c92d:0x364c007138ed8068


 La Via Villafranca, com és de suposar, no està dedicada a la nostra vila penedesenca, i més tenint en compte que a Itàlia hi ha com a mínim vuit vilafranques diferents. El nom es va aprovar el 1901 i fa referència a l’armistici signat el 1859 a Villafranca di Verona entre Francesc Josep I d’Àustria i Napoleó III i que donava fi a la II Guerra de la Independència. Tots els carrers de la zona tenen noms relacionats amb llocs i episodis bèl·lics de les guerres de la independència italiana del segle XIX. Villafrancha di Verona, a més, va ser seu del quarter general dels piemontesos (1848) i hi tingué lloc una batalla entre austríacs i italians (1866). [Agraeixo aquesta informació al Sr. Enrico Giovanini.] 

Finalment, us sonen aquests noms de carrers?