La revalorització dels noms de lloc populars (I)

Correló de la Torre (ACAP)

El ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès del passat 21 de novembre va aprovar una moció del grup municipal Junts Vilafranca relacionat amb toponímia, concretament sobre l’oficialització del genèric correló per als carrerons de la vila i sobre la difusió dels noms populars dels carrers. Centrem-nos ara en la primera qüestió, i sobre l’altra en parlarem en un proper apunt.

La moció demanava que els carrers curts i estrets, i alguns d’ells sense sortida, s’anomenessin oficialment, i així ho reflectissin les plaques de carrer, correlons, que és la forma popular de tot el Penedès per designar aquest tipus de via. La sol·licitud es basava en diverses referències, sobretot literàries, de l’ús estès d’aquest mot recollides per Ramon Marrugat.

És cert que el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans recull el nom escrit corraló i amb el significat de "carrer estret". Tanmateix. Ignasi M. Muntaner, filòleg sitgetà amb grans coneixements de llengua i de toponímia, defensa la grafia "correló" entenent que és el producte de dues dissimilacions successives a partir de "carreró" (carreró > carreló > correló), i no pas un “corral petit”. Nosaltres també apostem per aquesta teoria.

I quins són aquests correlons, ara com ara anomenats carreró o passatge? Vegem-los:

• correló de Cal Ralet: connecta la plaça de la Constitució amb el carrer del Campanar i és oficial des del 2008. Era el nom d'una botiga de roba a una banda del carreró. Probablement, el carrer més estret de Vilafranca. Popularment, també se'n deia de Cal Quel, perquè des de la plaça s'anava a la fonda de Cal Quel (de "Miquel"), fonda del carrer del Campanar.
• correló d’en Coll: passatge tancat situat al carrer del Coll. Al nomenclàtor oficial ara consta com a passatge.
• correló dels Dolors: situat a un lateral de l’església del mateix nom. El nom oficial, però, des del 1851 és dels Serraülls.
• correló dels Escudellers: surt de mig carrer dels Escudellers, d'on ve el nom, i connecta amb el correló de la Torre i el carrer del Campanar. Tots tres són coneguts popularment com els Correlons. Té aquest nom oficialment des del 1851, any en què s'oficialitza aplicat al "pasadizo detrás de las carnicerías viejas".

• 

  Correló dels Serraülls o dels Dolors (ACAP)

  correló dels Gitanos: actualment desaparegut. Segons Mn. Trens era un correló que donava a la plaça del Triangle.
• correló de Jaume I: situat a mitja plaça del mateix nom, aboi davant per davant del de Sant Ramon, sense sortida. És un nom oficial. Antigament també s’anomenava de l’Oli (perquè la plaça rebia aquest nom) o del Castell (en referència al castell que hi havia hagut en època medieval).
• correló de l'Oli: situat a la plaça de l'Oli. Des del novembre del 2013 connecta la plaça amb un aparcament públic. No surt al nomenclàtor de carrers oficial.
• correló de la Palla: anava del carrer del Carme al carrer de la Lluna. Va suprimir-se cap al 1960 arran de la reurbanització de la zona.
• correló de la Palma: correló sense sortida al carrer del mateix nom. Surt al nomenclàtor oficial. També anomenat de la Germanor, pel fet que durant uns anys hi hagué la seu de Germanor, l'entitat mutualista.
• correló de Sant Ramon: situat a la plaça de Jaume I, aboi davant per davant del de Jaume I, sense sortida. Al nomenclàtor oficial consta com a passatge.
• correló dels Serraülls: nom oficialitzat el 1851, aplicat a l'actual correló al costat de la capella dels Dolors. Popularment també rep el nom de correló dels Dolors, en referència a la capella.
• correló de la Torre: va de la plaça de Jaume I fins al carrer del Campanar, vorejant la basílica de Santa Maria. Oficialment, des del 2008 també inclou l'espai porxat fins a la plaça de la Constitució. Popularment també s’ha conegut per correló de cal Fraret, en referència al Palau Baltà, Cal Fraret.

I en general, els Correlons és la forma popular per designar els carrerons de la Torre i dels Escudellers, al voltant de la basílica de Santa Maria. Era un espai de secrets, que feia basarda de travessar.

Al ple, tots els grups van votar a favor de la moció, llevat d’ERC, que es va abstenir per protestar pel “cinisme” [sic] de Junts, atès que el 2014, quan governaven ells, la Comissió del Nomenclàtor ja havia aprovat que s’apliqués el genèric “correló”, però aleshores no ho va aplicar. Val més tard que mai.

Correló de Sant Ramon, a la plaça de Jaume I

Carrer de Canyelles

---

ADDENDA (3/12/2023)

Un lector informa en forma de comentari que caldria afegir el "correló de Sant Joan" a la llista, que és el passatge que hi ha a mig carrer del mateix nom, al costat de l'oficina de la Caixa. I té raó, ens hem adonat que sí que el teníem documentat com a mínim una vegada com a correló. Mossèn Trens, Antoni Massanell (Petites denominacions...) i Joan Bosch (Aquella plaça vilafranquina) documenten un nom antic d'aquest carrer: carreró del Gall Mort.

A Vilafranca hi ha correlons

Correló dels Escudellers (ACAP)

El passat 2 de juliol, la Junta de Govern Local va aprovar la proposta de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor sobre diverses denominacions de vies públiques de la vila, que a la vegada complia una moció aprovada ple presentada pel grup municipal de Junts. Probablement, la decisió més destacada és la identificació amb el genèric correló de diversos carrers del centre que fins ara constaven com a carreró. Aquesta és una decisió atrevida, ja que la paraula no consta al diccionari oficial, però en canvi és absolutament d'ús corrent a bona part del Penedès. En realitat, al diccionari sí que apareix el terme corraló, amb el significat de carrer estret, però la comissió va valorar els treballs d'investigadors com Ignasi M. Muntaner, que defensen l'ortografia amb E, producte d'una doble metàtesi: carreró > *carreló > correló. A més, tot i que no surt a l'acord de la Junta de Govern, en el marc de la Comissió del Nomenclàtor es va decidir que l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Penedesencs demanarien oficialment a l'Institut d'Estudis Catalans la inclusió del mot correló a la propera actualització del diccionari oficial que es dugui a terme.

I quins són aquests correlons?:

• correló de la Torre: va de la plaça de Jaume I fins al carrer del Campanar, vorejant la basílica de Santa Maria. Oficialment, des del 2008 també inclou l'espai porxat fins a la plaça de la Constitució. Popularment també s’ha conegut per correló de cal Fraret, en referència al Palau Baltà, Cal Fraret.
• correló del Campanar, entre la plaça del Campanar i el correló de la Torre. Fins ara aquest tram formava part del carrer del Campanar.
• correló dels Escudellers: surt de mig carrer dels Escudellers, d'on ve el nom, i connecta amb el correló de la Torre i el carrer del Campanar. Té aquest nom oficialment des del 1851.

Aquests tres són els que tradicionalment s'han anomenat els correlons. Però també hi ha aquests altres:

• correló de Cal Ralet, entre la plaça de la Constitució i el carrer del Campanar, segurament el carrer més estret de la vila. El nom és oficial des del 2008 i fa referència a una botiga de roba d'una banda del carreró. Popularment, també se'n deia de Cal Quel, perquè des de la plaça s'anava a la fonda de Cal Quel (de "Miquel"), fonda del carrer del Campanar.
• correló de la Palma, correló sense sortida al carrer del mateix nom. També anomenat de la Germanor, pel fet que durant uns anys hi hagué la seu de Germanor, l'entitat mutualista.
• correló dels Serraülls; nom oficialitzat el 1851, aplicat a l'actual correló al costat de la capella dels Dolors. Popularment també rep el nom de correló dels Dolors, en referència a la capella.
• correló de l’Oli, situat a la plaça de l'Oli. Des del novembre del 2013 connecta la plaça amb un aparcament públic.
• correló de Jaume I, situat a mitja plaça del mateix nom, aboi davant per davant del de Sant Ramon, sense sortida. És un nom oficial. Antigament també s’anomenava de l’Oli (perquè la plaça rebia aquest nom) o del Castell (en referència al castell que hi havia hagut en època medieval).
• correló de Sant Ramon, situat a la plaça de Jaume I, quasi davant per davant del de Jaume I, sense sortida.

Els únics correlons que s'han quedat igual són el passatge de Sant Joan i el carreró d'en Coll, a causa de la seva singularitat urbanística. Trobareu més informació de cada correló i d'altres que hi ha hagut però que s'han fet desaparèixer en l'apunt que vam dedicar l'1/12/2023.

L'acord de la Junta de Govern va incloure altres punts molt interessants sobre toponímia urbana, però que desenvoluparem en un altre apunt.

Els noms “correctes”

A l’article “El correló o carreró de Sant Just”, publicat al setmanari La Fura del 4 al 10 d’abril de 2025, Pep Bosch demana que els correlons de Vilafranca siguin anomenats amb “el seu nom correcte i històric”. Tot ve de la recent instal·lació de les noves rajoles amb el nom dels correlons històrics de la vila, complint els acords del ple de l’Ajuntament del 21 de novembre de 2023 i de Junta Local del 27 de juliol de2024. Ara bé, què significa “el seu nom correcte i històric”? Vol dir que “correló de la Palma”, que és l’exemple en què se centra l’article, no és un nom ni correcte ni històric? Anem a pams.

En primer lloc cal dir que és absolutament general en la toponomàstica catalana que un carrer travesser d’un altre de més important (o que hi toca) tingui el mateix nom, amb un genèric diferent. A Vilafranca mateix, tenim les places i els carrers de l’Espirall, de Sant Julià, de Sant Joan, etc. Per tant, té la seva lògica, és correcte.

En segon lloc, suposo que amb l’adjectiu històric es refereix a un nom antic. En aquest cas, certament el nom de la “Palma” aplicat al correló no està documentat de gaire antic, com en canvi hi estan els noms que esmenta a l’article. Vol dir, doncs, que el carrer s’hauria de reanomenar oficialment amb un nom del segle XV com correló d’Ali Safana o de Sant Just? Ho justifica dient que així coneixeríem la història del carrer (cosa amb la qual hi estem d’acord, tot i que hi ha moltes altres maneres de divulgar la història). Doncs pel mateix motiu hauríem de substituir els noms dels carrers/places d’Hermenegild Clascar, Font, Dos de Maig, Misser Rufet o Manuel Milà i Fontanals, per exemple, amb els noms Corders, Sant Esperit, Miret, Fum o Montserrat, respectivament. Tots aquests són noms més antics que els actuals, però també són històrics (tenen més de 100 anys). Però a partir de quan un nom de carrer és històric? Estem totalment a favor de fer visible la història dels carrers, però estem preparats perquè s’hagi de fer amb un trasbals d’aquesta envergadura?

La solució és seguir fent difusió, com fa el Pep Bosch a través dels seus documentats i imprescindibles articles, altres publicacions d’altres autors o els que fem en aquest blog. O estaria també molt bé el que hem vist en poblacions com Perpinyà, Viladecans i altres, on posen el nom actual a la placa i en petit el nom antic.

Placa de carrer de Perpinyà, bilingüe i amb el nom antic sota l'actual

Curiositats de carrer (VII): el carrer invisible

Al nomenclàtor oficial de carrers vilafranquí hi ha un passatge que molt difícilment trobareu, perquè està totalment amagat, tant per als vianants com per als que consultin els plànols urbans. Es tracta del passatge del Coll. Consta a les llistes de carrers tot i que no surt dibuixat en els plànols (en algun surt només esmentat). Dona al carrer del mateix nom, però és difícil endevinar-ne la situació, atès que s’ha tancat i actualment és l’entrada per a vehicles del Palau Macià, la fabulosa casa del carrer de la Cort, al costat de la casa de la vila. Realment, hi ha altres passatges a la vila que són privats i l’accés està tancat. La curiositat d’aquest carrer és que tingui nom oficial i sigui realment invisible i tancat als vianants. Potser és per això que no entrés a la llista de passatges als quals el 2 de juliol del 2024 se’n va canviar oficialment el genèric, de passatge o carreró a correló. També és curiós que el correló passi per sota de la Casa Guardiet-Berrozque, fent ús d'algun dret de pas.

Sobre l’origen del nom del carrer (i el del correló) hi ha algunes teories, però la més plausible indica que vingui d’una nissaga que hi tingués casa. A Barcelona també existeix el passatge del Coll i el carrer del Coll, però no hi ha cap relació entre ells, ja que el primer és al barri de Sant Martí i el segon, al de la Sagrera.

L'entrada del passatge és la porta de fusta de color marró

Fragment d'un plànol del 2015

Ja tenim correlons

Ja s’han instal·lat les plaques noves per identificar els correlons de Vilafranca i, el més important, s’han culminat els acords del ple de l’Ajuntament del 21 de novembre de 2023 i de Junta Local del 27 de juliol de2024, seguint un dictamen de la Comissió de Nomenclàtor, de fer servir la forma correló en comptes de carreró, com fins ara. I es va optar per la decisió valenta de fer servir la grafia amb E, que tot i no ser (encara) normativa, esperem que, amb l’argumentació que existeix, passi a ser-ho aviat gràcies a les gestions que s’estan fent. Aquests 9 correlons s’afegeixen ara als 33 carrers oficials que ja existien a Catalunya amb aquest mot, tot i que escrit amb A.

Potser en el moment que el nom sigui oficial podrem veure les plaques dels carrers de Catalunya que tenen denominació corraló al genèric o a l’específic ho corregiran. No us penseu que en siguin pocs. N’hi ha 33. Concretament 15 casos de carrer (o passatge) del Corraló que, per cert, és un exemple de tautologia (del tipus, carrer de la Carretera): a Canyelles (on la placa està escrita correló), Masquefa (repetit en dos nuclis, a Masquefa i la Beguda Alta), Montcada, els Prats de Rei, Sant Quirze del Vallès, Vallbona d’Anoia, el Cogul, Os de Balaguer, el Vilosell, el Catllar, Prades, Santa Oliva, Vallclara i Vallfogona de Riucorb. I en altres 5 casos, el mot corraló l’acompanya un altre element: carrer del Corraló de la Fassina, carrer del Corraló de l‘Estació i carrer del Corraló de Cal Pluges (aquests tres tots a Masquefa) i carrer del Corraló de l’Espinac (Altafulla). A aquests cal afegir 8 altres carrers en què només el genèric és corraló i l’específic un altre element (a Sitges, el Pla del Penedès i Cornudella de Montsant). I finalment, destaquem un cas especial: a Sant Pere Sacarrera hi ha el carrer del Correló, únic cas, fins ara, en què la grafia del mot és amb E.

Per cert, s’ha dit que el mot, amb el significat de "carrer curt i estret", amb sortida o sense, és especialment estès entre les comarques del sud de Barcelona i les del Camp de Tarragona. I efectivament, veient la llista de poblacions on aquest nom és oficial, les que estan situades en aquest espai són les dominants, però fixeu-vos que d’altres són de més enllà, com Sant Quirze del Vallès, Os de Balaguer, Cornudella de Montsant, el Vilosell, etc. I si entréssim en l’ús col·loquial, fora dels usos oficials, ho podríem confirmar.

Els Miquels de Vilafranca

 

Església de Sant Miquel d'Olèrdola

Com que ahir era sant Miquel, podem repassar la toponímia relacionada amb aquest sant present a la vila.

carrer de Sant Miquel d'Olèrdola. Carrer al polígon industrial Sant Pere Molanta, un extrem del qual és dintre el terme de Vilafranca. Com en el cas dels altres dos carrers vilafranquins d'aquest polígon, l’Ajuntament incorpora els noms al nomenclàtor el 1990.

carrer de Sant Miquel d'Olèrdola a Sant Cugat. Camí actualment asfaltat que uneix els nuclis de Sant Miquel d'Olèrdola (més ben dit, la Plana Rodona) i Sant Pere Molanta. El seu nom oficial és "camí de Rossend Montané", en record de qui fou alcalde del municipi, mort el 31 d'octubre de 1991. Sovint el trobem escrit "camí d'Olèrdola".

Carrer de Miquel Torres Carbó. Carrer del barri del Molí d'en Rovira, dedicat el 27 de desembre de 1993 a Miquel Torres i Carbó (Vilafranca 1909 - 1991), empresari vitícola. President de l'empresa familiar de vins Bodegas Torres, fundada el 1870. Des del 1889 i fins que s'aprova el nom actual, el carrer havia tingut el nom de "Lepant".

Cal Miquelet. Masia situada al costat de Cal Pau Surià, és a dir, al peu del camí de Rossend Montané, just abans d'entrar al nucli de Sant Pere Molanta. Construïda per Pere Julià Ferret, que venia d'una altra casa a la serra de les Gunyoles amb el mateix renom (i que ara ja no existeix).

Correló de cal Quel. Nom popular del carreró o correló de Cal Ralet, perquè des de la plaça s'anava a la fonda de Cal Quel (de Miquel). L'esmenta Eduard Vidal i Valenciano (1893:41): «Fermat en una de les anelles de ferro que hi havia en les parets de l’Hostal del Quel, en la Placeta del Campanar, se veia un matxo...». Aquest era el nom popular de la fonda de Cal Solsona, situada a la cantonada del carrer i de la plaça del Campanar (Trens, 1990:18).

A banda d'aquests, llegim a Facebook (13/09/2016) un apunt de Josep Bosch, que diu que el 1410 troba una casa situada "dins la muralla prop de la torre de Torragrossa també anomenada [la torre] de sant Miquel". I la vinya del Miquelet és un jaciment arqueològic del Pujolet de Moja. No en tenim més dades.

La revalorització dels noms populars (i II)

L’altre dia parlàvem sobre l’aprovació d’una moció del grup municipal Junts Vilafranca presentada al ple de l’Ajuntament de Vilafranca el 24 de novembre passat. Ja vam comentar que una part anava sobre l’oficialització del genèric correló. L’altre punt de la moció proposava afegir a les plaques dels carrers el nom popular, si en tenien, per preservar així no només el topònim en si mateix, sinó també els motius de la seva denominació i una part de la història de la vila.

Article de Pere Regull del 1926 a L'Abella d'Or, el primer estudi dels noms de carrers vilafranquins, en el qual ja esmenta algunes formes populars

 
La moció posava com a exemple els següents:

• carrer de les Angúnies (Pere Alagret)
• carrer de les Mosques (Consellers)
• carrer de les Senalles (Escudellers)
• carrer de les Banyes (Graupera)
• carrer dels Jueus (Marquès d’Alfarràs)
• carrer de l’Electra (Dos de Maig)
• carrer del Cementiri (Santa Magdalena)
• carrer de l’Estació (Misser Rufet)
• carrer de Sant Francesc (Sant Pere)
• plaça de la Verdura (Sant Joan)
• plaça del Triangle (Anselm Clavé)
• el Firal o plaça dels Porcs (Milà i Fontanals)
• passeig de la Via (Rafael Soler)
• la Barceloneta (Barcelona)
• carretera de Sant Martí (General Prim, Hermenegild Clascar i Progrés)
• rambla Gran (Sant Francesc)
• rambla Petita (Nostra Senyora)

Confessem que els dos darrers no els havíem sentit mai, i creiem que en falten. Segons la moció aprovada, la llista completa l’haurien de determinar “persones i entitats que treballen pel coneixement històric de la vila, amb el vistiplau de la Comissió del Nomenclàtor municipal”. Nosaltres posem sobre la taula tots aquests altres noms populars:

• Carrer de la Cera (Oviedo)
• Carrer de Correus, del Telègraf o de la Mitja Galta (General Cortijo)
• Correló de Cal Fraret (Torre)
• Placeta de la Gallina (Vall del Castell)
• Plaça de les Monges (Carme)
• Plaça dels Tocinos (Milà i Fontanals)
• carrer del Cuartel (Cal Bolet)
• carrer del Casino (rambla)

Mapa urbà del 1889, amb 3 noms de carrers actualment no oficials

I per què no afegir també a la iniciativa la identificació d'aquests altres espais singulars?:

• El Cap de Creus
• La Premsa
• Els Quatre Cantons
• Les Voltes

Aquestes persones especialistes tindran la feina de seleccionar i valorar la idoneïtat de cadascun. I ho hauran de fer amb delicadesa: els noms populars, estiguin justificats o no, no són sempre ben rebuts pels veïns (vegeu la publicació d'aquest blog "Noms que no agraden"). Finalment, deixem constància que hi ha altres noms, però no els trobem adequats perquè no aporten informació substancial o perquè no són políticament correctes i, per tant, els deixarem dins del calaix.

Quatre noms nous per al nomenclàtor de carrers vilafranquí

Aquestes setmanes hem dedicat dues publicacions per explicar el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal vilafranquina. Hem comentat l'oficialització del genèric correló (vegeu la publicació "A Vilafranca hi ha correlons") i la visibilització de noms populars de carrers i espais urbans. ("Noms populars de carrers i espais de Vilafranca"). Ens falta deixar testimoni de l'aprovació de quatre noms nous per a espais que no en tenien: 

• Passatge dels Pins d’en Moy a l’espai que dona al pati de l’escola Montagut/c. Moja. La denominació permet preservar un topònim de l’indret (els Pins o el bosc del Moy) alhora que fa referència a la família propietària dels terrenys i que va facilitar els inicis de l’escola Montagut. La família Moy tenia moltes propietats a Vilafranca, segurament a causa del matrimoni entre Carlos de Moy Colins (Madrid 1775 - Barcelona 1850) i la vilafranquina Ramona Janer. El seu fill Carlos de Moy Janer (1816-1898) fou "Caballero de la Real y distinguida orden de Carlos Tercero y de los Militares de San Fernando y San Hermenegildo" i tinent coronel d'Infanteria. El fill d'aquest, Carles de Moy Sauri (Barcelona 1847 – 1915), fou enginyer industrial i diputat al Congrés pel districte de Vilafranca l'any 1899. Posteriorment han portat el títol Carles de Moy Calvet (? – 1942 Barcelona), Carles de Moy Prat (Barcelona 1925 – 2007)i, actualment, Carles de Moy Borrull (Barcelona, 1959).

Passatge dels Pins d'en Moy (Google Street View)

• Parc de la Tria, a la zona verda existent al sector Pla del Diable-Ciutat Jardí Sant Julià. Es preserva així un topònim, corresponent a una partida de terra situada entre l'antiga partida de l'Adoberia d'en Jané i la rasa dels Vinots (actualment, entre la Zona Esportiva i mig parc Sant Julià). La travessava la rasa del mateix nom (que és nom oficial des del 2008) i el camí de la Bleda. Està documentada del 1408 fins a l'actualitat. Segons el DCVB, una "tria" (forma dialectal de "trilla") és un "Tancat fet de fullam i brancatge de plantes enfiladisses sostingut per pals ficats en terra" o bé un "Tros de terra prop de poblat, clos i amb casa, generalment regadiu i plantat principalment d'arbres fruiters".
• Placeta de Guillem Agulló a l’espai públic existent a la cantonada dels carrer del General Cortijo amb el passeig de Rafael Soler. Guillem Agulló va ser un jove valencià de dinou anys, militant en moviments independentistes d’esquerres, que el 1993 va ser assassinat per un grup de militants d’extrema dreta feixista. 

Placeta de Guillem Agulló

• Plaça del Clot de Ferran a l’espai públic previst al PAU 20 (barri de Cal Pere Pau). El nom ve del d'una partida de terra a llevant de la vila, a tocar de Sant Pere Molanta. L'esmenten diversos documents dels segles XVIII i XIX. Naturalment, el nom li ve del grup de cases de nom Ferran, prop del nucli de Sant Pere Molanta.

Finalment, es va acordar que s'anomenessin carrer de Josep Tarradellas i avinguda de Lluís Companys a les prolongacions d’aquestes vies públiques per damunt del cobriment de les vies fins a connectar amb el passeig de Rafael Soler.

Noms de lloc repetits (1)

Ja fa uns mesos va sortir en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles, vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”, “es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del 1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes),  o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...

Puc arribar a entendre que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de Llobregat (riu), etc.

Però fora de l’ús administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret, quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...

Al proper apunt presentarem noms de lloc vilafranquins que es repeteixen per tot Catalunya.

[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]

Toponimets

Els diminutius són paraules creades amb un sufix per donar a la paraula original, segons s’explica als diccionaris, un sentit de petitesa o una connotació afectiva. Obvi: un «cotxet» és un cotxe petit; l’»Albeta» és una nena/noia/dona dita Alba a qui ens estimem molt. Moltes paraules estan formades amb un sufix diminutiu, però en l’actualitat se n’ha perdut consciència i són paraules independents semànticament, que s’han lexicalitzat, com ganivet, pitet, careta, bombeta, maneta, xiquet... Però és clar que de vegades els diminutius s’empren per a altres usos. Per exemple, l’irònic o burleta: el Josep M. Espinàs explica una anècdota d’un antic amic (o no) que una vegada, en retrobar-se, li engegà «I què, ¿encara escrius els teus articlets?». I a ningú li agradaria que li diguessin que és una professoreta o un actoret, diminutius que molesten. I encara, hi ha tots els diminutius del llenguatge parental, com aigüeta, cullereta, sabatetes... (per cert, uns diminutius oficialment perseguits). Finalment, sense acabar de veure amb quin sentit, diem sovint que anem a fer un vermutet amb unes olivetes i unes patatetes... Sigui per un motiu o per un altre, el registre col·loquial (i de forma destacada, segons diuen, en valencià i en tortosí) és ple de diminutius. (No sabem si perquè, com diu Prudenci Bertrana, «La tendència als diminutius és pròpia dels esperits febles, quelcom atuïts».)

El mas de la Torreta, nom incoherent amb la seva majestuositat.

I en toponímia passa el mateix que en la llengua col·loquial: la presència de diminutius és molt elevada, normalment en el sentit de mida «més petita» o de «menor edat», atès que molts deriven de noms propis de persona. A Vilafranca, tots aquests (femenins): la Barceloneta, partida de les Bassetes, ca l’Angeleta, cal Sabeta, partida de la Bagaseta, cal Baleta, era d’en Barqueta, peça de terra de les Figueretes, partida de la Grangeta, partida de la Galereta, partida de la Caseta d’en Not, carrer de les Menoretes, la Muntanyeta, fonda de la Mieta, fonda Cal Panxeta, hort d’en Rovireta, la Creueta, mas de la Torreta, la Serreta, camp de l’Argamasseta...; i de masculins: carrer d’Avinyonet, el Bordellet, el Bosquet, carrer de Castellet, cal Cintet, mas Dolcet, cal Fraret, granja de l’Isidret, partida del Maset, cal Miquelet, carrer de la Muralla dels Vallets, cal Rossellet, camí de l’Om del Peret, el Parquet, cal Pastoret, cal Peret Carrau, carrer del Portalet, correló de Cal Ralet, cal Santó. Caldria afegir el carrer del Moret, si s’acceptés la hipòtesi que vingués del «mur» d’una banda del camí/carrer (i, per tant, «muret»).

També hi ha tots els noms de lloc que porten el cognom d’una persona, amb aspecte de diminutiu, però que desconeixem del cert si en origen ho era: Cal Bolet, Cal Ferret, hort del Miret, carrer de Pere Alagret, carrer d’en Bonet...

Finalment, una característica curiosa és que de vegades els diminutius s’acumulen, com en l’exòtic «reietonet» (rei + et+ ó + (n)et). Tres exemples toponímics vilafranquins: la partida del «Pujolet de Moja» (on pujol ja és, per si mateix, una elevació petita); també «la Torreta Petita» i, potser, «cal Xic Ferret».

Noms populars de carrers i d'espais de Vilafranca

El passeig de la Via (ACAP 1982)

A l'apunt anterior explicàvem el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal. En general, s'aprovaven les propostes de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor. La més destacada era la identificació oficial, a partir d`ara, dels carrerons històrics de la vila amb el genèric correló (vegeu la publicació anterior "A Vilafranca hi ha correlons"). Però també hi havia altres decisions importants: per exemple, la revalorització dels noms populars d'alguns indrets dins de la vila. Es partia d'una proposta inicial d'una moció del grup municipal de Junts aprovada pel ple del 24 de novembre de 2024. Al final, els noms populars que s'han determinat n'han estat uns quants més: 

• Plaça dels Porcs-El Firal (actual plaça de Manuel Milà i Fontanals)
• Carrer de les Mosques (actual carrer dels Consellers)
• Carrer de les Senalles (actual carrer dels Escudellers)
• Carrer de les Banyes (actual carrer de Graupera)
• Carrer de les Angúnies (actual carrer de Pere Alagret)
• Carrer de la Cera (actual carrer d’Oviedo)
• Carrer de l’Estació (actual carrer de Misser Rufet)
• Plaça de la Verdura (actual plaça de Sant Joan)
• Plaça del Triangle (actual plaça de Josep Anselm Clavé)
• Passeig de la Via (actual passeig de Rafael Soler)
• Carrer de Sant Francesc (actual carrer de Sant Pere)
• Carretera de Sant Martí (actuals carrers del General Prim, d’Hermenegild Clascar i del Progrés)
• Els Quatre Cantons (actual cruïlla del carrer de la Parellada amb els carrers de la Indústria i de la Font)
• Les Voltes (actuals espais porxats de la plaça de la Constitució i del carrer de la Cort)
• El Vaticà (actual illa de cases de planta baixa del barri de Sant Julià entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret, de Jaume Balmes i de Pau Benach).
• El Velòdrom (actual espai entre els carrers de Tossa de Mar i de Montblanc)
• Pujada de Sant Salvador (actual avinguda de Tarragona, entre el carrer d’Eugeni d’Ors i el carrer de Moja-Francesc Macià)
• Carrer del Cementiri (actual carrer de Santa Magdalena)
• Carretera de Vilanova (actual carrer de Santa Digna)
• Els Pins (actual espai delimitat pel carrer de Moja, el carrer d’Amàlia Soler i el carrer del Camí Fariner)
• Font de la Mandra (actual xamfrà dels carrers d’Amàlia Soler i de la Germanor)
• Cap de Creus (actual cruïlla dels carrers de la Cort, de la Parellada i dels Ferrers i de la plaça de la Constitució).

Com veieu, són noms populars de carrers que tenen un altre nom oficial, i noms d'espais diversos. I què s'ha de fer ara? El que s'ha aprovat és de preservar el nom i podem avançar que les idees que hi ha sobre la taula són afegir una placa identificativa al carrer o a l'espai, o també posar-hi un codi QR per poder obtenir més informació. Veurem com ho soluciona l'Ajuntament. 

Les Voltes, al carrer de la Cort (ACAP 1945)

D'aquesta manera es dona resposta a altres estudiosos que havien reclamat el mateix, com l'Eloi Miralles des de El 3 de Vuit amb l'article "Per un nomenclàtor popular de carrers vilafranquins" (24/12/2015). O com Ramon Marrugat, que ja va fer anys va fer-me arribar una bona arreplega de noms populars històrics i actuals, de dins i de fora la vila. Per tenir-ne més informació, tots els teniu recopilats al llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès.