Noms curiosos de carrers (1)

Oferim un primer lliurament de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques recollides a Terrassa, Barcelona, Elna, Castelldefels, Tarragona, Sant Joan Despí, les Cabanyes, Gavà i Sant Boi de Llobregat.

El referèndum de l'1-O i la toponímia

Ja s'ha dit i s'ha comprovat infinitat de vegades la influència dels avatars polítics en la toponímia urbana. A més de les evidents tres grans onades de canvis de noms de carrers (durant la república, a l'inici del franquisme i a l'inici de la democràcia), una multitud de petits i grans fets polítics han generat substitucions i batejos arreu.

El referèndum del passat 1 d'octubre a Catalunya ja ha provocat alguns canvis, oficials i no oficials, de signes diversos. Com ja va passar amb el 9-N (quan el petit poble de Montoliu de Lleida va dedicar un carrer a la data de la consulta), el poble de Montoliu de Segarra (quines coincidències, oi?) va ser el primer a batejar una plaça amb la data de l'1 d'octubre.

Montoliu de Segarra

Darrerament també hem vist que altres poblacions, com Tortosa i Sant Julià de Ramis, fortament castigades per les actuacions terroristes policials, han seguit l'exemple de donar el nom d'aquesta efemèride a un espai públic. També Aiguaviva. I a Balsareny es va fer un acte simbòlic, durant l'aturada del 3 d'octubre, de substituir una placa d'una plaça amb aquest nom.

Balsareny

Aiguaviva

A altres llocs, els canvis són d'altra mena, però lligats al referèndum. Cervera canviarà el nom d'un carrer, dedicat al Duque de Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, per un nom encara per decidir (per cert, un carrer on hi havia un col·legi electoral que havia estat la caserna de la "benemèrita"). I de signe contrari, Valladolid retirarà el nom d'un carrer dedicat a Rigoberta Menchú per haver criticat aquesta la repressió policial a Catalunya.

I encara hi ha una fotografia que circula per les xarxes, divertida (potser un mem?):

Que sapiguem, a Vilafranca no hi ha hagut cap moviment oficial en la línia dels casos exposats, però sí que hi va haver una acció espontània, de substituir artesanalment i simbòlica la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de "plaça de la República" (per cert, un nom aquest que ja ha sigut oficial a la vila en tres períodes diferents (1892-1902; 1906-1927; i 1930-1939), aplicat a la plaça de l'Estació).

Vilafranca del Penedès

Calamitats toponímiques

Una de les coses que fan posar més nerviós no només a la gent que ens apassiona l’estudi dels noms de lloc, sinó també a tothom amb un mínim de sensibilitat lingüística és trobar-se un nom de lloc mal escrit en algun llibre, document oficial, cartell, mapa, etc. I a Vilafranca hi ha hagut casos, com a tot arreu, per posar-se les mans al cap, alguns que han acabat desplaçant l’original i després ha costat déu i ajuda d’esmenar (per exemple, Cal Salines).

Jo diria que el rècord de calamitats toponímiques el té el mapa (en realitat una minuta, un esborrany) “Término de Villafranca del Panadés” (Instituto Geográfico Nacional, 1:25 000), del 1914. Noms traduïts, desfigurats, desplaçats... Fixeu-vos: camino del Mallo, camino del Sort del Toro, Espiraiu, Santarina, Calcaña, el Vivet, la Sima del Sabeta...

Un altre focus clàssic d’errors han estat els populars mapes de l’Exèrcit, que malgrat tot tant havíem fet servir en les nostres excursions. Al full corresponent a la vila (ed. 1983, per exemple) apareixen dos turons amb el nom de san Pau [sic], que un dels quals ha de ser, naturalment, el de Sant Jaume. També hi surten els noms el Sallet i la riera de la Doveria (nom aquest també repetit posteriorment a diversos llocs).

Però no sempre el problema recau en el desconeixement de la llengua dels autors dels mapes, origen, creiem, dels errors esmentats fins ara. A l’edició del 1994 del mapa comarcal de l’Alt Penedès escala 1:50 000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya apareixia la capella de Santa Maria dels Morts (!!). I fins fa ben poc, en mapes i moltíssima documentació de l’Ajuntament encara esmentaven el barri de les Salines.

I no cal dir que de vegades, l’error no només és en l’ortografia del nom, sinó també, en el cas dels mapes, en la situació. Per exemple, la creu de la Pelegrina al mapa de l’Exèrcit susdit, situada al camí de Sant Pau.

I no tot són mapes: què me'n dieu d'aquest cartell a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès?

Com dèiem al principi, però, sempre hi ha algú amatent per denunciar els errors. Josep Estalella se’n queixa amargament ja el 1927, en un article dit “Mapes d’aquests encontorns” (que vaig consultar fa temps i ara no trobo: algú em pot ajudar?). I un article signat per “Uns vilafranquins” a les pàgines del Tothom (17/07/1982) denuncia sense pietat nombrosos errors, sobretot de contingut, però també de toponímics al capítol dedicat a Vilafranca de la Geografia Comarcal del Catalunya (1982): Molí [i riera] de la Rovira, palau del Fraret, plaça del Sagrat Cor i plaça de la Verdura, entre altres.

La llista de casos podria ser llarguíssima, però cansa. Oi?

[En el mateix ordre en què han aparegut, ressenyem les formes correctes dels topònims: riera de l’Adoberia, camí de Melió, camí de l’Hort del Tona, l’Espirall, Santa Digna, Cal Cana, el Viver, la sínia del Sabeta, el Celler, riera de l’Adoberia, capella de Santa Maria dels Horts, casa de Font-rodona o Cal Freixedes, Cal Salines, molí i riera d’en Rovira, palau de Cal Fraret, plaça de l’Estació, plaça de Sant Joan.]

Uns quants “hollyweeds” vilafranquins

L’1 de gener d’enguany es va escampar la notícia que un activista havia modificat lleugerament unes famosíssimes lletres gegants d’un turó californià. El paio, coincidint amb l’entrada en vigor d’una llei que legalitzava la venda, el consum i la possessió de marihuana, va canviar dues lletres (les dues O) del conegut cartell “Hollywood” perquè tinguessin l’aspecte de E i, per tant, digués “Hollyweed”, que és com es diu en argot dels Estats Units aquesta herba per fumar.

Ja sabeu que al nostre país (i a tot arreu), ja sia per motius humorístics o per motius reivindicatius, això de pintar rètols i modificar topònims als senyals ha estat un esport bastant practicat.

Per començar l’any, per què no fer una mica el ximple i alterar lleugerament alguns dels noms de lloc vilafranquins? L’objectiu és purament lúdic, no hi busqueu cap mena de connexió amb la realitat (i si en trobeu, no ho dubteu, és interpretació vostra i només vostra). Aplicant diversos jocs i fenòmens com el contrapet, l’anagrama, la metàtesi, l’homofonia, l’assimilació o simples addicions i supressions de lletres han sortit aquests cartells (a imitació del famós “Hollyweed”) que podrien col·locar-se en determinats indrets del terme.* Endevineu a quins? (Solucions, al final de l’apunt**).

En teníem més, però... per què no us hi atreviu també vosaltres? Teniu ganes de fer el brètol? Feu-ho als comentaris. 

-----------------

 *Cal dir que alguns els he sentit tota la vida. 

**Solucions: la rambla, el camp del Cellerot, el Poble Nou, les Clotes, camí de Sant Cugat, el Cementiri, Sant Martí Sarroca, la Casa Nova, l'Era Enrajolada, la riera de Llitrà, la riera dels Vinots i el pati del Gall. 

Colofó dels noms recíprocs

Una mica de vilafranquisme, com a colofó de la toponímia recíproca: totes les plaques de carrers de poblacions de Catalunya i més enllà amb el nom de la nostra vila, on també hi ha un carrer dedicat a elles. Només falten Bühl i Canyelles: s'accepten aportacions per completar la sèrie.

L'Arboç, Barcelona, Sant Jaume dels Domenys, Pontons, Sant Joan Despí, Olèrdola (Can Trabal), Gelida, Igualada, la Llacuna, Vilanova i la Geltrú, Tossa de Mar, Sitges, Melzo, Olèrdola (polígon Sant Pere Molanta), Sant Sadurní, l'Alguer, la Granada, el Vendrell (Coma-ruga) i Puigdàlber.

Últim i curiós cas de toponímia recíproca: Tossa de Mar

L'últim carrer de Vilafranca dedicat a una població en la qual hi ha un carrer dedicat a la nostra vila (topònims recíprocs), i dels quals ens falta publicar la fotografia de les plaques, és el de Tossa de Mar.*  I l'hem deixat per al final atès que la relació entre aquestes dues poblacions és especial. Primerament, les plaques:

A dalt, la placa del carrer vilafranquí; a sota la del carrer de Tossa de Mar.

Però en realitat, sota la placa del carrer de Tossa n'hi ha una altra que explica el motiu de la dedicatòria:

La placa explica l'accident de l'autobús que portava la plantilla del CF Vilafranca. Aquest tràgic episodi l'explica Antoni Massanell al Tothom del 15/07/1972, que a més reprodueix una crònica prou detallada dels fets publicada a la Gaseta de Vilafranca dies després. Posteriorment, també s'ha explicat al llibre de Josep M. Batet F.C. Vilafranca 1904-2004. Crònica de cent anys de futbol (2004) i al blog "El blog de la prèvia" (amb enllaços als breus publicats per El Mundo Deportivo).

*Només ens faltaria la placa de la plaça de Vilafranca a Bühl, fins ara impossible d'aconseguir.

I encara més carrers recíprocs

Penúltim apunt amb toponímia recíproca: Sant Joan Despí i Melzo.

A dalt, la placa vilafranquina; a sota, la italiana.

En primer lloc, la placa a Vilafranca; a sota, la de Sant Joan Despí.