Dos carrers sense placa

Al nomenclàtor oficial de vies públiques de Vilafranca apareixen dos noms de carrers amb noms de poblacions de la comarca que per diferents motius no tenen cap placa. En canvi, als pobles al·ludits sí que hi ha un carrer amb el nom "Vilafranca" i la placa corresponent. Són els següents:

1) carrer de Pontons: el nom es va aprovar el 1963, però encara està per obrir. El carrer anirà des del carrer del Progrés fins al de Ferran, prolongació del carrer de la Llacuna, però actualment és una parcel·la privada. A Pontons sí que hi ha la carretera de Vilafranca, amb aquesta placa:

2) carretera de Sant Jaume dels Domenys: tot i que és nom oficial i que té assignats números de policia, al llarg de la carretera no hi ha col·locada cap placa. Aquesta és la que hi ha a Sant Jaume:

I encara més noms de carrers recíprocs

Un parell de casos de carrers vilafranquins amb nom de població, i les plaques de carrers d'aquestes poblacions (ben diferents!) amb el nom Vilafranca. Reciprocitat toponímica.

A dalt, la placa de carrer vilafranquina, i a sota, la de Barcelona (Gràcia), nom aprovat el 1907 (situa al mapa).

A dalt, la paca de carrer de Vilafranca, i a sota, la del poble de la Llacuna (situa al mapa).

I més noms recíprocs

Afegim dues parelles més de noms de carrers recíprocs: carrers vilafranquins amb noms de poblacions que també tenen un carrer dedicat a Vilafranca.

En primer terme, el carrer a Vilafranca i, en segon terme, el de la Granada (situa al mapa)

A dalt, el carrer vilafranquí i, a sota, el carrer de l'Arboç (situa al mapa)

Més toponímia recíproca

Més fotografies de plaques de carrers vilafranquins i de carrers a altres pobles de la comarca. Avui, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Placa del passatge vilafranquí (batejat el 1963) i, a sota, la del passeig a Sitges (que té aquest nom des de com a mínim el 1939) (situa al mapa)

Placa a Vilafranca (av. batejada el 1963) i, a sota, placa vilanovina (amb aquest nom des del 1989) (situa al mapa)

Toponímia recíproca

A l'últim apunt consignàvem els carrers de Vilafranca que estaven dedicats a una població i les poblacions que tenien una via urbana dedicada a Vilafranca. I dèiem que aniríem publicant una col·lecció de fotografies de plaques de carrers "recíprocs". Aquí en tenim un parell:

Placa del carrer a Vilafranca i, a sota, la sorprenent placa de l'Alguer (veg. aquest apunt) (situa al mapa)

A dalt, la típica placa vilafranquina i, a sota, placa al Vendrell (Coma-ruga) (situa al mapa)

El nom de Vilafranca als carrers de Catalunya

A l’últim apunt d'aquest blog parlàvem dels 61 carrers de Vilafranca que porten el nom d’una població. I acabàvem preguntant-nos si amb aquestes localitats hi havia reciprocitat. Quantes poblacions que a Vilafranca hi tenen un carrer dedicat anomenen alguna via pública amb el nom de la nostra vila? Doncs la resposta és que n’hi ha 20,¹ que hem agrupat de la manera següent. En primer lloc, hi ha les poblacions agermanades:²

• l’Alguer (carrer batejat el 1980)
• Bühl
• Melzo
• Tossa de Mar (carrer batejat el 1979)

Un segon grup són les poblacions on el carrer dedicat a Vilafranca ressegueix (o resseguia) el camí o carretera que hi porta. Són denominacions d’origen natural, però actualment amb rang oficial. Aquestes són les nou localitats on hi ha aquests casos, totes, òbviament, situades al voltant:

• Gelida
• la Granada
• Canyelles
• la Llacuna
• Pontons
• Sant Jaume dels Domenys
• Sant Sadurní d'Anoia
• Sitges (passeig batejat el 1995)
• Vilanova i la Geltrú (avinguda batejada el 1989)

Finalment,  hi ha les poblacions en què el carrer es troba al costat d’altres carrers amb noms de  poblacions. En aquests casos, el nom de Vilafranca forma part d’una selecció arbitrària de noms per batejar tota una zona urbana. N’hi ha set:

• l'Arboç
• Barcelona (carrer batejat el 1907)
• Igualada
• Olèrdola (Can Trabal)
• Puigdàlber (carrer batejat el 1971)
• Sant Joan Despí
• el Vendrell (Coma-ruga)

A partir d'aquest apunt publicarem, periòdicament, les plaques dels carrers de totes aquestes poblacions amb el nom Vilafranca, al costat de les plaques vilafranquines. Fem una crida a ajudar-nos a completar aquesta curiosa col·lecció d’imatges. Comencem amb aquestes:

Placa de Vilafranca

Placa de Puigdàlber (situa al mapa)

Però a Catalunya hi ha altres poblacions que tenen un carrer dedicat a Vilafranca, exactament dotze. Tots els casos, tret d'alguna excepció que especifiquem, els podríem incloure en el tercer grup, és a dir, els carrers "de Vilafranca" són en una zona on hi ha altres noms de viles i pobles:

• Cunit
• la Pobla de Claramunt
• l'Hospitalet de Llobregat (carrer paral·lel a la via del tren que porta a Vilafranca; i paral·lel a la via en direcció a Vilanova hi ha el carrer de Vilanova)
• Lloret de Mar
• Reus
• Sant Cugat del Vallès
• Sant Feliu de Llobregat (batejat el 1973, sense relació amb els noms del voltant)
• Sant Pere de Riudebitlles
• Sant Vicenç dels Horts
• Terrassa
• Tordera
• Tortosa

En total, doncs, entre Catalunya (29), Alemanya (1) i Itàlia (2) hi ha 32 pobles i viles que han dedicat un carrer a Vilafranca. 

-------------------

NOTES

1. Agraïm aquesta informació a Miquel Parella, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2. Com vam dir al darrer apunt, incloem tant els agermanaments clàssics com altres agermanaments implícits.

Carrers de Vilafranca dedicats a una població

Al nomenclàtor de carrers oficial de Vilafranca hi ha 61 carrers dedicats a una població (incloem Olèrdola, Avinyonet del Penedès i Subirats, noms de municipis). Quins són els motius per dedicar un carrer a una població? A Vilafranca n’hi ha tres:

• l’agermanament: hi ha voluntat política d’establiment llaços d’amistat, d’agraïment o d’intercanvi cultural. Dins d’aquesta categoria hi ha els agermanaments clàssics: Vilafranca està agermanada amb Puerto Cabezas (des del 1990), Melzo (1994), Novo Mesto (1994) i Bühl (2002), i d'aquí neixen els carrers amb aquests noms. També hi ha els agermanaments  implícits, per alguna causa: Tossa de Mar (per l’auxili prestat per aquesta població en un accident que hi tingué l’autocar de l’expedició del FC Vilafranca el 1931), l’Alguer (a causa d’un viatge que hi feren els Castellers de Vilafranca) i Arroyomolinos (població de Cáceres d’on provenen molts vilafranquins), tots aquests noms de carrers de la vila.

• la direcció del carrer: la via en qüestió ressegueix el camí o carretera que porta a una determinada població. De vegades el bateig es fa de forma natural i d’altres de forma planificada. Es tracta de les vies següents: 
•  av. de Barcelona
•  c. de Guardiola
• c. d’Igualada
• c. i ctra. de Moja
• ctra. de Sant Jaume dels Domenys
• av. de Sant Martí Sarroca
• av. de Tarragona
• av. de Vilanova 

• l’orientació de la zona on es troba el carrer: la via és en una zona de la vila orientada a la població (moltes vegades de forma aproximada). Aquest sistema es va començar a aplicar el 1963 i encara ara es té en compte. Són la majoria dels casos:
• zona nord-oest de la vila: carrers de Font-rubí, la Llacuna, Pacs del Penedès, Pontons, Torrelles de Foix.
• zona nord-est: carrers d'Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, la Granada,Gelida, Lavern, Martorell, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Subirats, Vilobí del Penedès.
• zona sud-est: Canyelles, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sitges, Vilanova  la Geltrú (plaça).
• zona sud-oest: carrers de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, la Bisbal del Penedès, Calafell, Castellet, Castellví de la Marca, Creixell, Cubelles, la Gornal, Llorenç del Penedès, la Múnia, la Ràpita, Sant Marçal, Santa Margarida i els Monjos, el Vendrell.

No encaixen del tot en aquesta classificació els carrers de les Cabanyes, Montblanc i Sant Miquel d’Olèrdola.

Hi ha tres casos especials: l’un és una avinguda dedicada a la mateixa Vilafranca del Penedès. Aquest fet singular és degut que es tracta d’un tram d’una avinguda que pertany, en la seva major part, al terme d’Olèrdola i que ja portava aquest nom. El 1990 aquest (i dos més) es manté per conservar la continuïtat. El segon és el carrer dedicat a Oviedo, un nom aprovat el 1939, dedicat a aquesta ciutat (segons Martí, 2014:142, per la vinculació que hi tenia el secretari de l’Ajuntament). I finalment, el carrer de Sant Joan Despí, aprovat el 1974 potser com a contrapartida perquè aquesta vila havia batejat un carrer seu amb el nom de Vilafranca.

I amb totes aquestes poblacions, hi ha reciprocitat? Això ho veurem al pròxim apunt.