Vell i nou

Sovint, amb la necessitat de distingir dos llocs o més amb una determinada connexió històrica, funcional o de localització, en toponímia recorre als especificadors, paraules que determinen o especifiquen el nom, idèntic, que aquests llocs tenen. Uns mots d’aquests, molt comuns, són els que situen el lloc en una línia de temps: els adjectius «nou» i «vell».

Tota una variada casuística té lloc al voltant d’aquest recurs de creació toponímica: de vegades coexisteixen en el temps la realitat nova i la vella i, amb elles, llurs noms (com per exemple els vilafranquins pont Nou i pont Vell); molt més habitualment el nom de la realitat vella no adopta l’adjectiu, però sí que ho fa la nova (com Mora d’Ebre i Mora la Nova); en altres casos desapareixen tant el nom com la realitat «vells» (coneixem la Sínia Nova però no la «Sínia Vella»); en d’altres hi tenen molt a veure processos colonitzadors (Nova Orleans) o migratoris (casa Nova de Ratera, habitada per gent que venien del barri de Ratera, de Castellví); moltes vegades allò nou no és, actualment, gens nou (com el pont Neuf de París, que actualment és el més antic que creua el Sena), etc.

Aquest procediment s’ha seguit en moltes llengües i països: ja hem esmentat el pont Neuf; als Estats Units trobem Nova York, Nova Jersey, Nova Orleans..., en referència a la metròpoli; i més: Novo Mesto, Nova Delhi, Neumünster, Nouvelles-Hébrides, totes les Villanuevas, etc. N’hi ha menys amb l’adjectiu «vell»: el Ponte Vecchio, la Vilavella...

A Vilafranca hem recollit 48 topònims amb algun d’aquests dos adjectius. D’aquests, només n’hi ha 17 d’actuals. Els altres, o bé s’han substituït per un nom actual o bé ja no existeix l’element al qual es referien i, per tant, han caigut en desús.

Els actuals són aquests:

• la Casa Nova, a més del camí i la partida del mateix nom
• partida, camí i riera de l’Hostal Nou (i també hi havia hagut una mina d’aigua amb el mateix nom)
• barri i parc del Poble Nou
• casa del Pont Nou, a més de la partida i la riera del mateix nom
• el pont Vell, a més de la partida, la riera i el camí (també hi havia hagut una casa amb el mateix nom)
• la Sínia Nova (casa)

És significatiu que domini l’adjectiu «nou», entre aquests noms actuals.

Per altra banda, els noms no actuals són els següents:

• carrer de la Ballesteria Vella (carrer del Campanar)
• la Barquera Nova (casa)
• partida i carrer del Bordell Vell
• casa i partida dels Caputxins Vells
• partida de la Casa Nova de Ratera
• era del Correu Vell
• partida de la Creu Nova
• casa dels Estiradors Vells
• les Forques Velles
• carrer de la Fusteria Vella (carrer del Campanar)
• mina de l'Hostal Nou
• molí, corral i pou Nou
• rasa, carrer i creu del Pont Nou
• el Pou Nou i carrer del mateix nom
• teatre Vell
• muralla Vella
• casa del Pont Vell

En aquests noms pretèrits, hi ha el mateix nombre de casos amb els dos adjectius.

Com hem vist, només en un cas trobem la parella completa al nomenclàtor toponímic de Vilafranca: el pont Vell i el pont Nou. Ambdues construccions, separades per poc més de 200 m i segurament molt modificades, servien per passar el torrent de l’Adoberia, el primer mitjançant la carretera vella de Barcelona i el segon per mitjà de la carretera nova. Devien prendre aquest nom després de fer-se el pont Nou i la carretera actual de Barcelona, a finals del segle XVIII.

Usos comercials dels noms de lloc

Durant el procés de denominació d'un producte, un servei, una marca o una empresa (allò que en anglès en diuen naming), sovint es recorre a la toponímia, no sé si per manca de creativitat o per estratègia que els especialistes en brànding o construcció de marca consideren que condueix a l’èxit de la criatura. N’hi ha molts exemples.*

Un cas molt conegut és la casa de mobles i parament de la llar IKEA. Aquesta marca admet tenir un equip de namers, que gestionen els noms dels seus 12.000 productes sempre basats en la cultura escandinava. Així, els mobles d’exterior porten noms d’illes escandinaves; les catifes, noms de ciutats daneses; articles de bany, noms de llacs suecs; sofàs, cadires, taules, bols, espelmes, caixes..., noms de lloc suecs en general; llits i armaris, noms de lloc noruecs.

Un altre cas, La marca de cotxes SEAT ja fa molts anys que bona part dels seus models porten noms de lloc espanyols. L’últim és el Seat Tarraco [, que va sortir després d’un procés participatiu a través de les xarxes. Noms com Arosa, Ibiza (aquests en castellà, això sí), Toledo, Málaga, Marbella, Ronda, etc. s’han gravat als cotxes de la marca catalana. 

I n’hi ha més: Custo Barcelona, L’Oreal Paris, aigua Santes Creus, vins Raimat, oli Castell de Calafell, cava Rovellats, etc.

Probablement també hi ha productes amb noms que són topònims vilafranquins, però jo m’he fixat en establiments que inclouen un nom de lloc, i n’hi ha una pila. No és una llista exhaustiva, sinó recollida aleatòriament, in situ, de memòria i d’algunes llistes de comerços a Internet. Alguns ja no existeixen.**

Alimentació els Pins
Assessoria la Girada
Autoescola la Girada
Bar la Palma
Bar Pont del Carril
Benzineres de Sant Salvador
Braseria la Pelegrina
Centre Veterinari Poble Nou
Electrodomèstics l’Espirall
Ferreteria Espirall
Forn de pa Sant Jordi
Forn de Sant Joan
Fruiteria Sant Pau
Gelateria Tívoli
Granja el Triangle
La Botiga del Parquet
Les Voltes Decoració
Mercadet Sant Pere
Òptica la Girada
Pastisseria Sant Pau
Pizzeria l’Era
Restaurant el Velòdrom
Restaurant Els 4 Cantons
Restaurant Rambla la Girada
Supermercat Espirall

Ja es veu que els noms de barris i carrers són els que dominen, però m’agrada constatar l’ús de noms no oficials, cosa que demostra i consolida la pervivència d’una toponímia popular, al marge de l’oficial.

Finalment, un cas a part també són els noms compostos amb «Vila-» o «-vila».

Tecnovila
Tendals Vilasol
Univila
Vilabors
Vilachuches
Viladomèstics
Vilamòbil
Vilatrasters
Vilatrònic
Vilavapor
Vilavisió

Si en sabeu més, els podeu afegir en un comentari.

----------------
*Encara que no són marques ni productes, els topònims també s’utilitzen sovint per denominar avions, vaixells, regiments de l’exèrcit... Deixem per a una altra ocasió casos extrems d'utilització de noms de lloc amb interès lucratiu, com el de ciutats nord-americanes que acceptaven canviar el nom pel d'una marca (per exemple "Google") durant un temps determinat... per diners.

**No he afegit la gran quantitat d’establiments i empreses que inclouen els noms Vilafranca o Penedès.

Aquella altra microtoponímia

La setmana passada es va conèixer la decisió del Consell de Ministres de batejar l’Aeroport Barcelona-El Prat amb el nom Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. A Vilafranca no hi ha aeroport, però sí que tenim un carrer dedicat a l'expresident, com també molts altres llocs amb nom de persona. Hi vam dedicar tres apunts en aquest blog, però això m’ha fet pensar en tota una llista d’antrotopònims que a l’hora de publicar Els noms de lloc del terme de Vilafranca vaig ometre. Es tracta, com l’aeroport, d’equipaments, però en aquest cas educatius, cívics i culturals, alguns de públics i d’altres de privats. Pràcticament totes les persones «homenatjades» (que per a això se’ls dedica un espai) són vilafranquines d’origen o d’adopció, 17 homes i 5 dones, algunes amb transcendència pública més enllà la vila. En un proper apunt farem la relació dels llocs similars, però que no s’anomenen amb noms de persona. Aprofito per demanar que si coneixeu algun espai o equipament amb algun nom de persona que no surti en aquesta llista m’ho feu saber. Som-hi!


Centres educatius:

• Llar d’infants Lola Anglada, en referència a Dolors Anglada i Sarriera (Barcelona, 29 d'octubre de 1892 – Tiana, 12 de setembre de 1984), escriptora i il·lustradora.
• Escola Cristòfor Mestre, en referència a Cristòfor Mestre i Artigas (Sant Pere de Ribes, 1879 — Vilafranca,1969), enginyer agrònom i director de l’estació enològica del carrer Amàlia.
• Escola Estalella Graells (de vegades també Dr. Estalella Graells), dedicada a Josep Estalella Graells (Vilafranca, 1879 - Barcelona, 1938), físic i químic, professor de diverses escoles i instituts.
• Escola Dolors Piera, dedicada a Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 20 de gener de 2002), mestra i política. També té un carrer dedicat.
• Escola Josep Baltà Elias (de vegades J. Baltà Elias, Baltà Elias o, simplement, Baltà), corresponent a Josep Baltà i Elies (Vilafranca, 3 d'agost de 1893 - Barcelona, 1 de gener de 1973), físic.
• Escola Mas i Perera, en referència a Pere Mas i Perera (Vilafranca 1901 - Buenos Aires 1977), escriptor. També té un carrer dedicat, al costat de l’escola i a continuació del carrer de Claudi Mas i Jornet, el seu pare.
• Escola Pau Boada, dedicada a Pau Boada i Mercader (Vilafranca 1910 – 1975), artista de producció molt variada. També dona nom a una sala de la casa de la Vila on hi ha un mural seu i a una plaça.
• Institut Eugeni d’Ors, en referència a Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954), escriptor i filòsof. També té un carrer dedicat.
• Institut Milà i Fontanals, corresponent a Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884), filòleg. També té una plaça i un monument dedicats.
• Escola de Música Municipal M. Dolors Calvet, dedicada a Maria Dolors Calvet i Prats (Vilafranca, 19 d'abril del 1907 - Madrid, 6 d'agost del 1988), pianista, compositora, poetessa i pedagoga.

Centres assistencials:

• Residència Inglada Via, en referència a Joaquim i Alberta Inglada Via.
• Residència Assistida Ricard Fortuny, dedicada a Ricard Fortuny (1880-1955), metge i promotor cultural.
• Centre Residencial d’Acció Educativa Toni Inglès (sense dades)

Centres culturals

• Sala Mossèn Vinyeta, als baixos de l’edifici parroquial, en referència a Joan Vinyeta Romeu (1912-1985), capellà de les parròquies de Vilafranca
• Sala Pau Boada, situada a la casa de la vila, en referència a Pau Boada i Mercader (Vilafranca 1910 – 1975), artista polifacètic. També dona nom a una escola i a una plaça.
• Sala Jaume Palau, al local de l’Associació de Veïns de Sant Julià, en referència a Jaume Palau Amell (Moja 1927 – Vilafranca 2012), activista veïnal i cultural.
• Auditori Montserrat Junyent, a l’Ateneu Municipal, en referència Montserrat Junyent Parera, sindicalista. També porta el seu nom una fundació.
• Sala Ramon Cuyàs, a l’edifici principal del Casal Societat La Principal, dedicada a Ramon Cuyàs Parera, primer president de l’entitat (1904-1906) (avui creiem que reanomenada «Sala Zazie»).
• Fòrum Berger Balaguer, a la casa del mateix nom, en referència al seu propietari, Josep M. Berger Balaguer (o als seus pares?).
• Biblioteca Torras i Bages, dedicada al bisbe Josep Torras i Bages (les Cabanyes, 12 de setembre de 1846 - Vic,7 de febrer de 1916)

Centres esportius:

• Pavelló Joan Marquès, a un dels edificis del Casal Societat La Principal, en referència a l’impulsor de la pràctica del bàsquet dins de l’entitat.

Finalment, esmentem també algunes institucions amb nom de persona. És molt subtil la frontera entre si els noms següents són noms només d’organitzacions o també de la la seva seu (que si és estable, visible i coneguda pot ser considerada un topònim):

• Centre de Formació Ocupacional Francesc Layret, polític i advocat.
• Institut d'Aprenentatge Productiu Rodolf Llorens i Jordana, filòsof.
• Fundació Amàlia Soler, en referència a Amàlia Soler Tort, benefactora.

Bon Nadal!

Endevina el nom de lloc

Aquest de mes de novembre posem en marxa un acció participativa sobre els noms de lloc de Vilafranca a les xarxes socials. Amb l'etiqueta #endevinaelnomdelloc penjarem cada setmana al nostre compte de Twitter i pàgina de Facebook una endevinalla que amaga un nom (i la solució, la setmana següent). Els nostres seguidors poden participar-hi responent la piulada o l'apunt amb un comentari. És un experiment per ajudar a difondre i prendre consciència de manera lúdica del patrimoni toponímic de la vila. I una manera de reforçar el vincle amb els seguidors i de fomentar la participació

Les dues primeres endevinalles han fet així:

1) Nom d’una font històrica d’un barri nou de #Vilafranca on no tens ganes de fer-hi res (6 lletres).

2) Nom de diversos indrets del terme de #Vilafranca, amb nom de persona santificada i alta, altiiiíssima (2 mots, 4 + 3 lletres).

Els sabeu?

Uns carrers ben explicats (i II)

Amb tota seguretat, l’autor que més ha estudiat i més dades ha donat sobre els nostres carrers és Antoni Massanell Esclassans. Des de la seva privilegiada posició d’arxiver de la Comunitat de Preveres, ha tingut accés a documents molt antics que ell ha pentinat a consciència i li han permès fer diversos estudis històrics. Tota la informació sobre carrers (origen del nom i altra) l’ha publicada en dues iniciatives extraordinàries. La primera és la sèrie d’articles amb la capçalera «Dels carrers de Vilafranca» al setmanari Tothom. El primer apunt va sortir el 3 de juny de 1972 i l’últim el 27 de juliol de 1974. Cada article versa sobre un o més carrers, dels quals dona molta informació fins aleshores desconeguda.

La segona aportació va ser la bonica Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins els recinte que cloïa la muralla. Hi explica en detall els noms dels carrers del nucli antic i al final inclou un apèndix amb una llista llarguíssima de noms que no ha sabut identificar amb cap dels actuals, probablement perquè eren noms efímers, com ho demostra els escassos registres documentals (en aquest blog ja hem parlat alguna vegada que els llocs reben noms de vegades només coneguts per un grup reduït de persones, com una família, que no traspassen a l’àmbit públic). El llibre conté unes boniques il·lustracions de Josep Ruiz.

 

Després de Massanell, Jaume Bricullé Grases va fer un treball des de l’Ajuntament, inèdit, molt esquemàtic, que recull tots els noms de carrers i inclou els més nous, dels quals aporta la data d’aprovació (i, de força d’ells, transcriu l’acord de ple o de Junta de Govern). Un any després, va publicar un reportatge a El 3 de Vuit, en què resumeix els principals canvis de noms que s’han produït al llarg de la història i repassa també succintament tots els noms que han tingut els carrers, especificant l’any que es documenta cadascun.

Finalment, pocs mesos abans de l’aparició del nostre llibre, Josep Soler Martí publica per sorpresa el llibre Els carrers de Vilafranca del Penedès, un llibre molt ben editat per Andana que només recull els carrers actuals, sense referències de noms pretèrits. Hi ha imatges i informació interessants sobre personatges locals, però també sobreinformació enciclopèdica de personatges, llocs i conceptes coneguts.

Hi ha altres autors que també han ofert dades sobre el nomenclàtor de carrers de la vila, tot i que sense voluntat d’aplegar-los tots. Per exemple, Josep Bosch domina la Vilafranca medieval, inclosa la seva configuració urbanística, i Manuel Benach, al llibre Els vilafranquins del segle XX, col·labora en la causa amb un apartat molt interessant i necessari sobre els noms populars de la vila, i un altre amb un resum de la història de la nomenclatura de carrers.

Bibliografia:

• Massanell Esclassans, Antoni. “Dels carrers de Vilafranca”. Tothom, del núm. 173 (3/06/1972) al núm. 285 (27/07/1974)
• Massanell Esclassans, Antoni. Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins els recinte que cloïa la muralla. Fundació Antoni i Vicenç Mestres Jané, 1985
• Bricullé Grases, Jaume. "Els noms dels carrers de Vilafranca del Penedès. Història i nomenclatures." Ajuntament de Vilafranca, 2003 [inèdit]
• Bricullé Grases, Jaume. “El nom sí que fa la cosa. Els canvis de nom dels carrers”. El 3 de Vuit, 23/04/2004.
• Martí Soler, Josep. Els carrers de Vilafranca del Penedès. Andana, 2014
• Josep Bosch. Blog <http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/>
• Benach, Manuel. Els vilafranquins del segle XX.

Uns noms de carrers ben explicats (I)

Abans que publiquéssim el nostre llibre sobre els noms de lloc del terme de Vilafranca, ningú havia tingut la vocació d’aplegar tots els noms del terme, però, en canvi, sí que hi havia hagut iniciatives per recollir i estudiar els noms de carrers de forma més o menys completa. Aquests estudis són desiguals quant a l’exhaustivitat, la metodologia, la profunditat..., però tots han fornit de dades el nostre treball que, al nostre entendre, és el que té un esperit de completesa major sense caure en la sobreinformació. En aquest apunt i el següent, farem un repàs d’aquests treballs, que vol ser també un homenatge als pioners.

El primer a parlar dels noms dels carrers de Vilafranca en conjunt i en detall fou Pere Regull Pagès. Va ser el creador i conservador de l’arxiu bibliogràfic del Museu de Vilafranca que va portar el seu nom durant molts anys (fins a la seva integració al Centre de Documentació VINSEUM), cosa que ja indica que va tenir accés a moltes obres de temàtica vilafranquina. Va publicar una sèrie d’articles a la Gaseta de Vilafranca els anys 1928 i 1929, reeditats el 1970 en una recull de materials en homenatge a Pere Regull, Antoni Massanell i Pere Giró. Regull repassa amb un estil amè i distret els noms que tenien i havien tingut els carrers de la vila, classificant-los pel seu significat: urbanisme, religió, personatges, política, societat... Es queixa del mal costum (en boga fins fa ben poc; vegeu l’apunt «Pobre Rodríguez») d’emprar només el cognom per a denominar carrers, cosa que en més d’una ocasió indueix a error (com ha passat amb els carrers de Vidal, Valls, Llorens, Milà...). Totes les seves observacions són pioneres i és citat per tots els estudiosos posteriors.

Aquest treball de Regull va ser completat poc després per Manuel Trens, a les pàgines dels Quaderns Mensuals d’Acció, amb dos articles publicats entre octubre i desembre del 1928. Mossèn Trens valorava positivament la feina de Regull i aportava tota una sèrie de noms i de dades que havia trobat en documentació antiga (avançant-se a la tasca en què Massanell s’especialitzarà).

Primera pàgina del primer dels dos articles de Trens

Posteriorment, el 1932, Pere Mas i Perera dedica dues pàgines del seu Vilafranca del Penedès a resumir amb una prosa diàfana l’origen de tots els noms de carrers (llevat del de la Paloma, origen incert encara avui).

Del 1949 data la Guía de Vilafranca (amb el topònim en català!), sense firma però que s’atribueix al prolífic i polifacètic Manuel Benach. És un llibret que descriu tot d’aspectes de la vila, de manera molt succinta, entre els quals el nomenclàtor de carrers i places. En dona informació molt bàsica però molt encertada: origen del nom, data de bateig o primera documentació (de vegades, molt antiga) i altres noms (que inclou també els populars). Hi ha dos detalls curiosos: l’un és el comentari sobre el carrer del Parlament, del qual diu «una de las calles menos parlamentarias» (!); i l’altre sobre el carrer de la Soledat, del qual diu que el nom ve de l’existència d’un «fuerte... situado en un rincón de la calle», extrem aquest sobre el qual no hem pogut esbrinar res més.

Portada del llibret de Benach

Continuarà...

------------------------

Bibliografia:

• Regull, Pere. “Dels carrers de Vilafranca”. Gaseta de Vilafranca, 1928-29, núm. 54 i següents. [reproduïts a: Edició d’homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Museu de Vilafranca, 1970]
• Trens, Manuel. “Els carrers de Vilafranca”. Quaderns mensuals d’acció, oct. 1928, núm. 34, pàg. 271.
• Trens, Manuel. “Els carrers de Vilafranca (II)”. Quaderns mensuals d’acció, nov.-des. 1928, núm. 35, pàg. 278.
• Mas i Perera, Pere. Vilafranca del Penedès. Ed. Barcino, 1932 («Enciclopèdia Catalunya»).
• Guía de Vilafranca. 1949