Entrem en el mes de novembre i s’escau un aniversari que la pena de destacar. El 19 de novembre de 1925, fa cent anys, va aparèixer a la premsa vilafranquina la primera referència escrita del barri del Poble Nou, amb aquest nom. Surt en un poema titulat “La font del carrer Amàlia”, firmat per Pau Lino, publicat a Panadés republicano (núm. 450, 19/11/1925). És un poema de to crític sobre un afer relacionat amb la disponibilitat d’aigua en una font (potser és la que hi ha ara a la cantonada dels carrers Amàlia-General Cortijo?). Parla dels “veïns del ‘Poble Nou’”. Naturalment, des del moment que surt escrit significa que ja d’abans devia ser un nom emprat pels vilafranquins, però nosaltres no n’hem trobat cap altre testimoni anterior. (Si existeix, cosa probable, ens agradaria saber-la!) L’única referència semblant és l’expressió “l’eixample nou de la vila” en una secció d’anuncis classificats, que diu textualment: “VENDES. CASA construïda de fa poc a l’aixample nou de la Vila” (Acció. Núm. 847, 23/05/1925).
Hem de pensar que aquest “Poble Nou” era tot el tram del carrer d’Amàlia, fins al Tívoli. Vegeu: “El [rellotge] que actualment és en ús serà traslladat probablement a l’Estació Enològica per tal que els veïns del Poble nou i d’aquells indrets puguin sentir les hores” (Acció. Núm. 1041, 9/02/1929). Tot i així, ja es preveia l’extensió actual: “Ampliar la construcció de rasants a la totalitat de l’urbanització projectada a la barriada “Poble Nou”, o sigui fins al límit de la via del ferrocarril, camí de Moja i carretera de Tarragona.” (Acció. Núm. 1110, 31/05/1930). Tota aquesta extensió es va desenvolupar amb molta força a partir dels anys posteriors, però sobretot, segons expliquen molts testimonis, a partir que toqués la rifa de Nadal a la vila el 1928: “La rifa va provocar una florida de cases a la banda de solana de la vila, en un “tros de la vila que ha sorgit, gairebé sobtadament, damunt de l’antic camp d’esports” (Gaseta de Vilafranca 2/06/1927); “Per ara i tant creix pel Poble Nou tot cercant el pla i el sol, amb la magnífica injecció de la Rifa de Nadal de l'any passat" (Gaseta de Vilafranca 15/10/1929); “És molt comentada la pressa amb què es construeixen voreres al Poble Nou, contrastant amb la deixadesa amb què es tenen les de la carretera d’Igualada i la Barceloneta” (Acció. Núm. 1115, 5/07/1930). Aquest eixample va ser molt criticat per la premsa de l’època: “el raquitisme de les vies que hom hi traça”; “La barriada novella té, val a dir-ho, l’aspecte d’un campament: els habitacles, en majoria aclaparant de planta baixa, donen la sensació d’interins” (Gaseta de Vilafranca 2/06/1927). I en una entrevista fictícia, l’àngel del campanar respon: “[I del Poble Nou, què em dieu?] No me’n parleu. Em sembla un d’aquells pessebres que tenen tren i tot” (Acció Católica. Núm. 986, 21/01/1928).
Qui devia ser el primer a emprar aquest nom? Tal vegada va ser a imitació del Poblenou de Barcelona o d’algun altre poble nou de Catalunya? El barri barceloní va néixer molt abans, a mitjan segle XIX, cosa que porta a descartar-ne la vinculació. Sembla més aviat un cas de poligènesi, és a dir, un nom que surt espontàniament, simultàniament o no, a diferents poblacions o àrees separades geogràficament i sense relació. Un mecanisme propi de la llengua. En parlàvem a l’apunt “Noms de lloc repetits (i 2)”.
Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada