dissabte, 15 de febrer de 2020

Noms de carrers prematurs (i 2)



En un altre apunt d’aquest blog vam comentar el curiós cas del carrer de Pontons vilafranquí, batejat el 1963 amb aquest nom, sobre plànol, però que no s’havia obert fins aquest 2019. Hi ha hagut altres casos de noms prematurs, carrers batejats abans que aquests nasquessin. Repassem-ne només alguns del primer quart del segle XX.

Carrer de Menéndez Pelayo
. El nom es va aprovar el 1910 perquè s'apliqués a un futur carrer, cosa que es produí al ple del 18 d’agost de 1920. Està dedicat a Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander 1856 – 1912), historiador de la cultura. Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals (1871-73). El 1908 va venir a Vilafranca per posar la primera pedra del monument a Milà i Fontanals, el qual li havia llegat la seva biblioteca i el seu arxiu. El 1980, el tram de carrer del Parlament al carrer d'Amàlia es rebateja amb el nom de "Boters".

Carrer d’Àngel Guimerà
. Va ser el nom del carrer de la Parellada entre 1920 i 1926, quan, sense un motiu conegut, la Comissió Permanent reposa el nom "Parellada" i el nom del dramaturg l'aplica a un "pasaje-calle en proyecto" del Poble Nou entre els carrers de Copons (Germanor) i Menéndez Pelayo, o sigui, l'actual d'Ignasi Iglésias. El 1930 es torna a traslladar a la Parellada i un mes i mig després (28/05/1930), el carrer del Poble Nou projectat i que s'havia quedat sense denominació rep el nom encara actual d'Ignasi Iglésias.

Carrer de Font-rodona. El nom de Gaietà Font-rodona entra al nomenclàtor el 1914, dies després de la seva mort. En aquell moment no s'aplica a cap carrer en concret, sinó per a un que s'hagués d'obrir en el futur. Es concreta el 18 d’agost de 1920 aplicat a un tram del carrer de Sarriera, entre el del Doctor Pasteur i el de Cortina. Gaietà Font-rodona Almirall (Barcelona 1864 - 1914), advocat i propietari, hereu de la família de propietaris penedesencs Almirall de Puigdespí. Segons una escriptura del 1888, una d'aquestes propietats era la casa núm. 1 del carrer dels Corders (Hermenegild Clascar), que corresponia a l'antiga casa dels Quatre Vents. Reformada, aquesta casa esdevindria la casa Font-rodona, i posteriorment es vendria a Josep Freixedas Miquel i es coneixeria per Can Freixedas, l’actual seu del Consell Comarcal.

Carrer de Ramon Freixas. El 1913 s'acordà de donar aquest nom al primer carrer que s'obrís a la vila, "...satisfaciendo con ello la deuda de gratitud a tan esclarecido patricio por sus relevantes servicions prestados a esta villa no solo como alcalde sino que como cronista y abogado asesor del Ayuntamiento" (Ple 28/09/1913). Finalment es concretà el 18 d'agost de 1920. Ramon Freixas i Miret (Vilafranca 1835 - 1903) va ser advocat, alcalde de Vilafranca (1876-1879) i autor d'estudis locals. Tenia una biblioteca i un arxiu destacats, que es van perdre durant la Guerra Civil. Com a alcalde, edificà la carnisseria, activà l'erecció de la capella del cementiri, començà la reforma de la plaça de la Constitució i del carrer del Vall del Castell, entre altres obres (Mas, 1902:77).

Com s’ha pogut comprovar el ple del 18 d’agost de 1920 va ser el triat perquè aquests 3 noms aprovats anys abans s’apliquessin, finalment, a un dels carrers que s’estaven obrint als nous eixamples de Vilafranca, el Poble Nou i el Molí d’en Rovira. Per cert, tots ells noms de persona, vilafranquins de naixement o relacionats directament amb la nostra vila o amb el Penedès. De ben aviat, malgrat aquests bateigs, només la meitat són encara vigents; Font-rodona i Guimerà s’han quedat sense carrer.

Cap comentari:

Publica un comentari