És
ben conegut i està ben explicat que els noms de lloc, pel seu
caràcter fòssil, són una mina per a conèixer l’evolució de la
llengua i tot el seu cabal lèxic. La toponímia històrica, de
creació natural, ens parla del relleu, la flora, la fauna, els
conreus, les persones, els oficis, la religió, el comerç, la
guerra, les creences... Passa que hi ha molts topònims formats amb
paraules que en la parla del carrer ja han caigut en desús, per bé
que en seu el moment devien ser habituals (com ho devia ser la cosa a
què es referien), o que tenen un significat diferent.
Vegem
algunes d’aquestes paraules (i només algunes!) que perviuen a
Vilafranca com a noms de lloc.
 |
| El carril, el pont del Carril i uns quants rolls (Fons ACAP) |
- Riera
de l’Adoberia: una
adoberia és un establiment
on s’adoben les pells. Per
a aquesta activitat es necessita aigua, i per això era a costat de
la riera n’hi havia una, com també n’hi havia prop de la Font.
- Pont
del Carril: antigament del tren se'n solia dir el carril,
vehicle que va damunt de barres de ferro fixades a terra, és a dir,
els carrils (DCVB). Ho testimonia Mercader-Miret (2003b: 64): "...va
ser en tren, amb el carril, que així encara jo l'havia sentit
anomenar pels meus avis".
- Torrent
de les Comes: una coma és una depressió
més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Avui es fa
servir arreu el mot «vall», però, antigament, en la toponímia
penedesenca tot era ple de comes. Actualment, al Penedès es
prefereix «fondo», mot que apareix al diccionari oficial amb el
significat «Vall estreta i de parets espadades» i que no és
exactament el que li donem. Al Pirineu una coma és un prat a gran
alçada.
- Carrer
dels Escudellers: segons el diccionari, un escudeller és una persona
que fa escudelles (és a dir, vas de terrissa, de pisa, etc. de forma
de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa,
l’escudella, el brou), plats i terrissa en general (DIEC).
- Barri
de l’Espirall:
un espirall és un respirador i també un orifici per on s'escola
l'aigua o a través del qual es fa un control del seu curs. Al llarg
de la canalització des de la
 |
| La torre de l'Espirall (Tothom) |
mina de Calandraix hi havia diversos
orificis (espiralls), que devien passar a designar tota l'obra que
els acollia. La torre del repartidor general, també amb un espirall,
es va apropiar del nom i l’ha perpetuat.
- Partida
dels Grecs: un grec era el nom d'una varietat de raïm, vi i cep,
molt documentats en època medieval, probablement importats gràcies
a l'expansió catalana a l'Orient, com la malvasia. Per tant, devia
ser una zona plantada amb grecs.
- Partida
del Joc del Mall: un mall és un martell gros, però també també es
documenta que és la maça amb què antigament es picaven unes botxes
(una barreja de petanca i golf?). És segur que per la zona de Santa
Clara es jugava a aquest joc, com atesta un capbreu del 1703: «devant
Santa Clara y entre al principi de ahont comensan los jugadors ha
picar las bolas quan jugan al Mall».
- Carrer
de la Parellada: l’origen del nom ve de l’extensió de terreny
que un parell de bous podia llaurar en un sol dia.
 |
| Imatge del croquet, un esport germà del joc del mall? (Wikipedia) |
- Partida de la Sort:
una sort és una peça
de terra, una porció de terreny més o menys petita, que no forma
masia (DCVB).
- Rasa
dels Vinots: el vinot és l'aigua bruta que surt de l'alambí després
de destil·lar l'alcohol de la brisa. Sembla que el vinot s’escorria
de les destil·laries situades fora del portal de la Font, anava
pendent avall i formava la rasa dels Vinots, que desguassava a la
riera de Llitrà.
- Camp
dels Rolls: un roll és un tronc
d’un arbre del qual es poden treure bigues i posts (DIEC). Arran de
la via del tren, entre l'estació, el carrer del Bisbe Panyelles i el
carrer de Santa Digna, hi havia un solar on hi apilava rolls una
serradora instal·lada a la cantonada oposada.
- Carrer
de la Sínia del Manescal: una sínia és una màquina per elevar
aigua d’un pou. Per extensió, el nom s’aplica sovint a la finca
on està edificada i sol ser sinònim d’horta. I un manescal és un
facultatiu
que té per professió curar les malalties de les bèsties (DCVB), és
a dir, veterinari.
- Sínia
del Nunci: el nunci era el funcionari
municipal encarregat de fer els pregons (DCVB), o sigui, pregoner.
Gaietà Vidal (1884) ens en parla: "...reunits aquells en la
sala gran de la Casa de la Vila, prèvia una crida feta aquell mateix
matí per boca del Nunci...", que en aquells temps era Salvador
Pareta.
- Carrer
de la Muralla dels Vallets: Devia haver-hi uns valls (unes
rases) de poca entitat del castell i devia seguir el traçat de l'actual carrer del mateix nom.
També
hi ha molts altres noms desconeguts en la parla d’avui dia dels
quals, a diferència dels anteriors, no n’hem tret l’entrellat.
Només podem fer hipòtesis del seu significat (tasca sovint molt
divertida, però només per a amants del risc): carrer del Papiol, el
Catxo, la Bagaseta, carrer de Moret, partida de l’Oca Plomada, etc.
De vegades, davant un nom poc o gens transparent, el parlant s’ho
fa venir venir i l’altera fins que coincideix amb una paraula
coneguda. És el que en diuen falses etimologies. Un dia en parlarem.
----
DIEC.
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
DCVB.
Diccionari català-valencià-balear.
Mercader-Miret,
Jaume (2003b). Fets
i circumstàncies.IEP.
Vidal
i Valenciano, Gaietà (1884). “Narració descriptiva de la Festa
Major de Vilafranca del Penedès” dins del programa de la Festa
Major de 1981.
