Cal Pere Pau, un topònim vilafranquí

Els últims mesos s’han intensificat les notícies referides a la possible segregació del nucli de Cal Pere Pau, per integrar-se al municipi d’Olèrdola. Si més no, des del punt de vista administratiu, atès que físicament el carrer principal i els tres adjacents que conformen el barri són una continuïtat del poble de Sant Pere Molanta, sense cap element orogràfic que els separi. Els carrers es diuen carrer de Pere Pau, del Bosc de Ferran, de la Travessia i de Sant Roc, aquest darrer nom compartit amb el municipi d’Olèrdola.

És un bon moment, doncs, per fer algunes consideracions sobre el nom del nucli. La denominació ve de la casa del mateix nom que hi ha. Segons Pere Sadurní (a l’obra inèdita Can Sadurní de Sant Pere Molanta (2005), que també reprodueix el web de la casa rural que és ara), la casa data del 1712, que la converteix en la més antiga del poble de Sant Pere. El motiu que la línia de terme passi just pel lateral se’ns escapa, però que la separació entre pobles sigui tan sols un carrer és un fet freqüent. Passa als carrers del Duero i de la carrerada d’en Ralet, els dos límits de ponent i llevant de Calafell on l’altra banda del carrer són Cunit i el Vendrell, respectivament. En definitiva, les cases que es van anar construint tocant a la masia configuraren un carrer que va prendre el nom de la masia de referència, integrat al terme de Vilafranca.

I de què ve Pere Pau? Joan-Anton Sadurní (Font-tallada, 1/02/2006) explica que és el nom dels membres de tres generacions consecutives que portaven aquest nom de fonts compost. El cognom era "Milà", atès que el primer Pere Pau (de cognoms Milà Oller, mort cap a 1835, veg. Llinatges vilafranquins) era fill del nucli de cases veí de Ferran i oncle avi de Pau i Manuel Milà i Fontanals. Nosaltres trobem al cadastre de 1852 la "Heredad de Pedro Pablo Mila alias a cal Pere Pau", de segur que el fill o net del primer.

Un altre tema és el dilema que encapçala aquesta publicació: quin és el nom exacte del barri? Actualment, el nom oficial és “Pere Pau”, com consta al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Hem comprovat que els habitants també s’identifiquen amb aquest nom, tot i que tant l’ús oficial com l’oral semblen estar induïts pel nom del carrer principal, sense la contracció. Aquesta només l’afegeixen per referir-se a la masia. Tanmateix, tota la documentació que hem trobat, de meitat segle XX enllà, sempre esmenta el barri amb la contracció cal o can. Heus ací uns quants exemples significatius: 

• Nomenclator de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España en 1º de enero de 1888, vol II, pàg. 37: “Can Pere Pau” (inclòs a Olèrdola!) 
• Mapa parcel·lari municipal, 1902 (ACAP): "casas de cal Pera Pau"
• Vilafranca del Penedès, Full 34, Mancomunitat de Catalunya. Servei Geogràfic, 1921: "can Pere Pau". 
• Acció 29/08/1925 (2): “[acord de la Comissió permanent municipal del 26/08] instal·lació de fluid elèctric al llogaret d’aquest terme municipal dit Can Pere Pau”.
• Pere Mas i Perera, Vilafranca del Penedès. Ed. Barcino, 1932, pàg. 18: "Aquest terme, integrat per la vila, Cal Pere Pau i un centenar de cases escampades i grups inferiors...".
• Mapa topogràfic 1:10 000, ICGC: ”Cal Pere Pau”. 

És a partir de mitjans anys 50 que es comença a veure escrit sense la contracció cal amb algunes excepcions (Tothom 17/07/1982:12, per exemple). No deixa de ser una evolució més o menys possible, però no tenim clar que sigui generalitzada. Si la forma Pere Pau s’ha estabilitzat, tard o d’hora, parlant d’evolucions naturals, caldrà anar-ho escrivint Perepau, com ha passat a Masllorenç, Torrebaró, Mascalbó, Castellciutat..., en què el nom deixa de tenir un valor descriptiu, ja que no denomina una casa, sinó un barri?