Aquí hi havia hagut... (i II)

Dèiem a la publicació anterior que hi ha tota una sèrie de noms de vies urbanes que remeten a realitats desaparegudes, però que en el seu moment van ser el referent perquè el carrer on estaven ubicades s’anomenés de tal manera. En aquesta ocasió esmentem alguns carrers amb noms d’institucions o empreses que hi han tingut la seu. 

L'Ateneu (del llibre L'Ateneu Obrer Vilafranquí)

El carrer de l’Ateneu pren el nom de l’entitat Ateneu Obrer Vilafranquí creada el 1885 per Jaume Ferrer  Fabra, Ramon Pujol i Isidre Rius, entre altres, amb la finalitat d’aixecar el nivell cultural dels obrers i defensar els seus interessos professionals. El 1939 desapareix com a entitat i l’edifici s’enderroca el 1972. Però el nom ha quedat perquè en tinguem record. 

El carrer de l’Electra no és un nom oficial, però també escau d’afegir-lo en aquest apunt, atès que fa referència a l’empresa Compañía Electra Villafranquesa. És el nom popular del carrer del Dos de Maig. L’origen és que durant el primer quart de segle XX hi va haver la seu de la companyia Sociedad Anónima Electra Vilafranquesa, la segona companyia d’electricitat de la vila. Va existir del 1901 al 1930, i la seva petjada, a més de l’òbvia electrificació de bona part de Vilafranca, es fa present en la manera amb què els vilafranquins anomenen l’electricitat: l’electra.

I el carrer de Germanor es refereix a aquesta associació mutualista creada el 1928 amb l’objectiu d’atendre situacions de malaltia i internament quirúrgic dels seus associats en una època en què no existia la seguretat social pública. Inicialment era al carrer de la Palma, però el 1929 ja es va posar la primera pedra d’una clínica a l’actual carrer, que no s’inaugura fins al 1953. El nom és oficial des del 1930 (amb el parèntesi 1939-1980, que té el nom de Alcázar de Toledo). 

I també el carrer i la plaça dels Boters, que fan referència a la seu de la Toneleria Mecànica del Penedès, S.C. Cooperativa de Boters, empresa creada el 1932 en aquest indret i tancada cap als anys noranta. La indústria de la bota està sempre molt arrelada a les zones vinícoles, i Vilafranca no n’era una excepció. La cooperativa havia arribat a tenir 150 socis. El carrer es va batejar així el 1980, i la plaça, el 2001. 

Instal·lacions dels boters (Font: ACAP)

Per acabar, hi ha tota una sèrie de noms que fan referència a institucions religioses establertes a la vila, però com que són tan evidents no ens hi estendrem gaire: carrer o plaça del Carme, al convent del mateix nom que hi havia a tocar de l’actual carrer (on ara hi ha l’Escola Estalella); el carrer de Montserrat, pel nom de la casa que el monestir de Montserrat tenia a la vila per administrar les seves terres situades al terme; rambla de Nostra Senyora, en referència a la capella que hi havia al portal de la muralla del principi del carrer de la Parellada; carrer de Sant Bernat, per la casa que hi tenien els monjos de Poblet; carrer de Santa Clara, pel convent que hi havia; carrer de Santa Magdalena, per l’església del mateix nom, etc.