Breu viatge per la toponímia bretona

Uns quants comentaris sobre un #ViatgeToponímic per la Bretanya. El bretó i el galó són les llengües autòctones de la regió: la primera treu el cap tímidament en el paisatge; la segona inexistent. Les matrícules dels cotxes inclouen la forma francesa (l’exònim: Bretagne) i la bretona (Breizh).

Des del 1985, està permesa la senyalització bilingüe a les carreteres. Algunes plaques d’alguns pobles també són bilingües, de forma més o menys equilibrada. 

Algunes plaques de carrer inclouen elegantment i exemplarment no només la forma bretona del topònim, sinó també l’origen o el nom antic.

 

A Vannes (en bretó, Gwened), hi ha una plaça dedicada a València, per haver-hi nascut sant Vicent Ferrer (no Ferrier) que morí mentre predicava per la regió. 

I per acabar, una classe de topònim que al qual no estem acostumats a veure gaire o gens per Catalunya: les rotondes tenen nom. 

Quatre noms nous per al nomenclàtor de carrers vilafranquí

Aquestes setmanes hem dedicat dues publicacions per explicar el contingut de l'acord de la Junta de Govern Local sobre toponímia municipal vilafranquina. Hem comentat l'oficialització del genèric correló (vegeu la publicació "A Vilafranca hi ha correlons") i la visibilització de noms populars de carrers i espais urbans. ("Noms populars de carrers i espais de Vilafranca"). Ens falta deixar testimoni de l'aprovació de quatre noms nous per a espais que no en tenien: 

• Passatge dels Pins d’en Moy a l’espai que dona al pati de l’escola Montagut/c. Moja. La denominació permet preservar un topònim de l’indret (els Pins o el bosc del Moy) alhora que fa referència a la família propietària dels terrenys i que va facilitar els inicis de l’escola Montagut. La família Moy tenia moltes propietats a Vilafranca, segurament a causa del matrimoni entre Carlos de Moy Colins (Madrid 1775 - Barcelona 1850) i la vilafranquina Ramona Janer. El seu fill Carlos de Moy Janer (1816-1898) fou "Caballero de la Real y distinguida orden de Carlos Tercero y de los Militares de San Fernando y San Hermenegildo" i tinent coronel d'Infanteria. El fill d'aquest, Carles de Moy Sauri (Barcelona 1847 – 1915), fou enginyer industrial i diputat al Congrés pel districte de Vilafranca l'any 1899. Posteriorment han portat el títol Carles de Moy Calvet (? – 1942 Barcelona), Carles de Moy Prat (Barcelona 1925 – 2007)i, actualment, Carles de Moy Borrull (Barcelona, 1959).

Passatge dels Pins d'en Moy (Google Street View)

• Parc de la Tria, a la zona verda existent al sector Pla del Diable-Ciutat Jardí Sant Julià. Es preserva així un topònim, corresponent a una partida de terra situada entre l'antiga partida de l'Adoberia d'en Jané i la rasa dels Vinots (actualment, entre la Zona Esportiva i mig parc Sant Julià). La travessava la rasa del mateix nom (que és nom oficial des del 2008) i el camí de la Bleda. Està documentada del 1408 fins a l'actualitat. Segons el DCVB, una "tria" (forma dialectal de "trilla") és un "Tancat fet de fullam i brancatge de plantes enfiladisses sostingut per pals ficats en terra" o bé un "Tros de terra prop de poblat, clos i amb casa, generalment regadiu i plantat principalment d'arbres fruiters".
• Placeta de Guillem Agulló a l’espai públic existent a la cantonada dels carrer del General Cortijo amb el passeig de Rafael Soler. Guillem Agulló va ser un jove valencià de dinou anys, militant en moviments independentistes d’esquerres, que el 1993 va ser assassinat per un grup de militants d’extrema dreta feixista. 

Placeta de Guillem Agulló

• Plaça del Clot de Ferran a l’espai públic previst al PAU 20 (barri de Cal Pere Pau). El nom ve del d'una partida de terra a llevant de la vila, a tocar de Sant Pere Molanta. L'esmenten diversos documents dels segles XVIII i XIX. Naturalment, el nom li ve del grup de cases de nom Ferran, prop del nucli de Sant Pere Molanta.

Finalment, es va acordar que s'anomenessin carrer de Josep Tarradellas i avinguda de Lluís Companys a les prolongacions d’aquestes vies públiques per damunt del cobriment de les vies fins a connectar amb el passeig de Rafael Soler.