divendres, 3 de desembre de 2021

Dites geogràfiques

El 29 d’octubre, al programa "La tarda" de Catalunya Ràdio es va fer una crida a aportar dites en què apareguessin noms de pobles, dites que de vegades s’anomenen dites tòpiques o geogràfiques, refranys geogràfics... I en van sortir un fotimer, gràcies a trucades en directe i aportacions en aquest fil de Twitter.

Les dites geogràfiques sorgeixen per alguna anècdota que acaba sent motiu de burla o de record; o producte de la rivalitat entre pobles veïns. De vegades no tenen sentit, simplement fer una rima; d’altres, per ridiculitzar el poble veí.

El programa em va recordar la Paremiologia catalana comparada digital de Víctor Pàmies, un repositori gegantí de dites o parèmies, que es poden cercar gràcies a una senzilla però molt útil eina. Cada dita està documentada i en recull les moltíssimes variants, en alguns casos.

Vaig aprofitar per buscar què en sortia que contingués el nom Vilafranca. I el resultat el teniu a continuació. Al costat de cada dita, hi indico la font més antiga on apareix cadascuna, que posteriorment molts altres després han anat introduint als seus catàlegs.* Dues surten al Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades (1951), dues als Retalls de folklore penedesenc, de Pere Sadurní Vallès (Museu de Vilafranca, 1982), i una al llibre Notes Sobre'l Moviment Intelectual i Artístic de Vilafranca del Penadés Durant el Sigle xix, de Claudi Mas i Jornet (1902). Sobre el significat, consulteu la Paremiologia esmentada. Som-hi.
Personalment, no les he sentit mai, però, com podeu veure, estan documentades. Encara hi podríem afegir aquestes:
  • "A Vilafranca, els mercats a grapats i les fires a piles". Documentada al recull de textos De prop i de lluny, del vilafranquí Antoni Sabaté Mill (1994:pàg. 54)
  • "Vilafranca del Penedès, que molts l’anomenen (o molts en parlen) i ningú sap on és / i no saben on és". L’única de totes que he sentit i que, en realitat, es pot aplicar a qualsevol població que rimi amb «és».
  • "De Vilafranca no tinguis por; ni pluja, ni soldats". (Arasa,* blog personal)
  • "Per gent franca a Vilafranca, per molt luxe a Vilobí, per molt drapaires a Sant Pere i per misèria a Sant Quintí". (Arasa*)
I també aquesta frase feta: "Ésser una cosa de Vilafranca" (no costar res). Documentat al Cançoner d’Amades (pàg. 1221).

Finalment, heus aquí unes quantes frases fetes amb noms de lloc de Vilafranca:
  • "Pujar com els arbres de la Rambla", de significat evident (Pere Grases, Hores de joventut i maduresa, 1975, pàg. 314)
  • "Ves a cobrar a Cal Not", referit, en aquest cas, a una casa  (Sabaté, De prop i de lluny, vol. I, pàg. 204.) Armand Beneyto i Joan Solé Bordes ("Algunes locucions i frases fetes del Penedès" in La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura, IEP, 2019, p 246) expliquen que "s'aplica a un deute impossible de cobrar, de donar-ho tot per perdut. Sembla que un membre de Cal Not va ser un dels administradors d'una festa major, que va acabar amb problemes econòmics.

---
*Vegeu:
  • Millà i Reig, Lluís. Cinc mil refranys catalans (1965). Editorial Millà
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (1999)
  • Viquidites [Consulta: 21 de novembre de 2021]
  • Arasa i Ferrer, Josep. «Paremiologia Tópica Penedesenca». Blog El Barrinaire. 2012. [Consulta: 21 de novembre de 2021].
  • i altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada