dissabte, 28 de novembre de 2020

Noms que no agraden

Aquesta setmana hem llegit que els ciutadans del poble austríac de Fucking, a uns 40 km de Salzburg, han decidit per votació canviar nom del seu poble pel de Fugging. Pel que es veu, tips de les bromes i que els visitants només se sentien atrets pel simple fet de fer-se fotos al costat del cartell indicador de la localitat. Fins i tot més d’un d’aquests cartells havia desaparegut. La paraula fucking en anglès és follar, però en alemany no té ni aquest ni cap altre significat. 

Per altra banda, el mes passat, un altre petit poble però en aquest cas de l’estat de Nova York (EUA), a 52 km de la frontera amb el Canadà, va decidir no canviar el seu nom: «Swastika». Tot i les reminiscències nazis, el nom és anterior a l’aparició del Partit Nazi, que va adoptar la creu gammada com a símbol. Sembla que per batejar el poble van prendre la paraula del sànscrit, que significa 'benestar'. En canvi, un poble homònim de l’estat de Nou Mèxic sí que va canviar el 1954 el seu nom: de «Swastica» va passar a dir-se «Brilliant». 


Els noms malsonants són freqüents en toponímia i passa sovint que els habitants d’una població (o d’un carrer, com veurem), malgrat l’antigor o l’origen del nom (diferent del sentit que li donen) considerin que desmereix la reputació, o no se sentin còmodes amb les burles dels pobles veïns o dels visitants. Al Penedès hi ha hagut els casos de les Cabòries (que ara és Avinyó Nou) i Puigtinyós (ara, Montferri), però encara aguanta la Carronya.

A Vilafranca hi ha hagut un cas de carrer. El carrer de les Mosques és com des de com a mínim el 1649 es coneixia (i encara es coneix avui popularment) el carrer dels Consellers. El 1890 es va presentar una primera sol·licitud per canviar el nom: Jacint Oliver i altres veïns consideraven que el nom induïa a pensar en un carrer dels afores i brut, i per contra era cèntric, amb trànsit i punt d’intersecció del carrer de la Font i la Rambla (18/03/1890). L’Ajuntament ho passa a estudi i a la sessió següent es desestima. Els mateixos sol·licitants ho tornen a provar el 14 de juliol de 1891.
Ple 14/07/1891

I es torna a rebutjar. Amb sorpresa, al cap de dos anys, l’1 d’agost de 1893 s’aprova tot un paquet de 25 renominacions de carrers, entre les quals hi ha aquesta: 
Ple 1/08/1893

Per cert que abans de conèixer-se el carrer amb el nom de les Mosques tenia un altre nom tampoc no gaire agradable: "carrer Claveguera de Sant Joan y vuy de las Moscas" (pel fet que devia ser per on s’escolava l’aigua de l’antiga font de Sant Joan).
Mapa 1889

Més modernament, la voluntat popular ha intervingut en diverses ocasions a demanar el canvi de noms de carrers, però en aquest cas la incomoditat no és pel significat de la paraula, sinó per la connotació política. Em refereixo als canvis de noms en bloc durant la República i l’inici del període democràtic (n’excloc els canvis del primer franquisme, impulsats per la nova autoritat). Un exemple concret és el de la plaça del Penedès, inicialment anomenada «del Ejército Español» (24/01/1971), per una clàusula de l'acord de compravenda de l'antiga caserna. El 1986 dotze entitats demanen el canvi de nom pel de «plaça de la Pau», però al final, com se sap, el nom triat fou el del «Penedès».


Cap comentari:

Publica un comentari