En aquest blog ja hem parlat alguna vegada
dels 61 carrers vilafranquins que porten noms de pobles o municipis. D’aquests,
n’hi ha 46 de penedesencs, amb aquesta distribució comarcal “oficial”:
- Alt Penedès: 34 (inclosos 11 noms de pobles)
- Baix Penedès: 8
- Garraf: 4
Alguns d’ells comparteixen el fet de tenir el
determinatiu comarcal:
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- La Bisbal del Penedès
- Llorenç del Penedès
- Pacs del Penedès
- Santa Fe del Penedès
- Vilafranca del Penedès
- Vilobí del Penedès
Des de quan porten aquest additament? No és
pas de sempre. Aquest estiu s’ha complert el centenari d’un d’ells. El 27 de
juny de 1916, un reial decret del Govern espanyol canviava els noms de 566 (no
573, com es diu al preàmbul) municipis d’Espanya. La norma pretenia evitar la
duplicacó de noms de municipi (més de 1.000, segons deien) detectada per l’alma
mater de la reforma: Manuel de Foronda, geògraf, escriptor i historiador. Ell
mateix explica com va començar la feina el 1906 a recer de la Real Sociedad
Geográfica en un article a La Época. Un dels recursos més utilitzats per mirar
que es distingissin els municipis entre si (i així, diguem-ho clar, el control
de l’estat fos més efectiu a tots els nivells) fou afegir un determinatiu, fent
referència a la contrada (les comarques actuals no estaven definides), a una
muntanya, un riu, etc. Així, el decret va afectar els noms de dos pobles del
Penedès: “Santa Fe” va passar a ser “Santa Fe del Panadés” [sic]; i “Santa
Margarita” va passar a “Santa Margarita y Monjos” [sic]. (D’altres canvis del
decret que han portat cua foren de “Roda” a “Roda de Bará” i d’”Horta” a “Horta de San Juan”.)
 |
| Estàtua de Manuel de Foronda |
Els determinatius comarcals dels altres noms
de pobles es van afegir 17 anys més tard. Concretament, el 13 de novembre de 1933 el Govern de la Generalitat decreta la forma oficial dels noms de
municipis catalans en la forma corregida per la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans (personalitzada en Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta i
Joan Coromines). En aquest decret hi apareixen molts noms penedesencs, a la
majoria dels quals només se’ls regularitza l’ortografia ("Fontrubí" passa a "Font-rubí", "Puigdalba" a "Puigdàlber", "Arbos" a "l’Arboç", etc.). L’apel·latiu de què
parlem en aquest apunt s’afegeix als següents:
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- La Bisbal del Penedès
- Llorenç del Penedès
- Vilobí del Penedès
- (i d’altres sense carrer dedicat a la vila, com Bellvei del Penedès)
Finalment, de la llista del principi d’aquest
apunt falten dos noms, dos casos ben diferents. Per una banda, Vilafranca, que porta
el determinatiu des d’antic, com a mínim del 1675, si no més enllà (des de
quan?).
 |
| Méndez, 1675 |
L’altre cas és el de Pacs del Penedès. En
documentació antiga sempre surt el nom tot sol (escrit "Pacs", "Pax", "Pachs"...) i
al decret de 1933 tan sols se’n corregeix l’ortografia, i de “Pachs” passa a
“Pacs”. I encara apareix així al decret del 23 desembre de 1936 sobre l'assignació dels municipis per comarques (ATENCIÓ!: avui, 27 d’agost, fa 80 anys de la divisió comarcal de Catalunya base de l'actual). I així
es devia dir fins al 1980, en què es fa el canvi. El precedeix (per dos dies!)
un informe de la Real Academia de la Historia, signat per Miquel Batllori Munné
i aprovat el 26 de juny de 1980, que aposta, tot i admetent que no hi ha
possibilitat que el nom Pacs es pugui confondre amb cap altre municipi, porti
la cua “del Penedès”. I a La Vanguardia (28/06/1980) trobem aquesta nota sobre
acords del Consell Executiu de la Generalitat: “También se ha aprobado el
cambio de nombres de los municipios de Pach por Pacs del Penedés y Fontcuberta
por Fontcoberta.“ Naturalment, a l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans del 6 de novembre de 1980 sobre la revisió dels noms dels municipis del Principat encarregada
pel Parlament (que es basa en la llista del 1933) ja surt amb l’additament
comarcal.
 |
| La Vanguardia, 28/06/1980 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada