Toponímia de fires i mercats

Plaça de la Verdura (FONS ACAP20-1024 / Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya)

En plenes Fires de Maig, volem recordar aquí l’apunt que vam dedicar temps enrere sobre carrers batejats durant les fires de maig (Doctor Zamenhof i els noms ja desapareguts de Pau Casals i Jaume Ferrer Cabra), però també volem fer una repassada als noms de lloc vilafranquins relacionats amb fires i mercats.

Vilafranca, situada en plena via Augusta, té l’honor de poder dir que ha pogut organitzar una fira durant quinze dies i un mercat gràcies a un privilegi reial del s. XII, la qual cosa ha estat clau per al seu desenvolupament com a capital del Penedès. La importància de celebrar-s’hi fira i mercat és enorme, pel moviment de persones i de diners que generava, i tot això, com qualsevol altre fet de magnitud similar, ha deixat empremta en la toponímia.

Abans de l’expansió de la vila fora les muralles, l’indret on se celebrava la fira s’anomenava amb l’inequívoc nom de partida de la Fira. Sembla que corresponia a un extens territori avui situat aproximadament entre la plaça del Penedès i el passeig de Rafael Soler. Aquesta situació la donen a entendre, entre altres, les cites següents: "molt cerca los murs de ella [la vila], partida dita la Fira"; "cerca de las murallas... En la partida ant. La Fira detrás lo Convent de St. Francesc" (Capbreu 1850). Els documents també la situen al llarg dels camins de la Pedrera i de Vilanova. Com a partida la documentem des del segle XV i, sense interrupcions, fins al segle XIX. Es comença a urbanitzar a partir del segon terç del segle XIX, gràcies a plans parcials com els de Rafael i Amàlia Soler, Manuel Vidal Rollán i Albert Moliner (Alió, 1986:107). Ja d'abans s'hi havia construït la caserna i la carretera de Tarragona. El camí que hi portava o la travessava es deia camí de la Fira, documentat al Llibre Verd.

Un derivat d’aquest mot també ha tingut un espai a la vila: el Firal és com s’ha conegut també l’actual plaça de Manuel Milà i Fontanals, i fa referència a un espai on es venia el bestiar gros. Potser perquè el comerç de porcs devia destacar, popularment també és coneguda com a plaça dels Porcs. Eduard Vidal i Valenciano deia el 1893: «La plaça de l’Oli i el Firal dels Porcs semblaven llocs a propòsit per jugar a geps...» (Jochs i joguinas, pàg. 176). Oficialment, el nom Firal s’ha traslladat ara al pavelló situat a la Zona Esportiva pensat, precisament, per a fer-hi trobades i exposicions comercials, però també aprofitat per a la pràctica esportiva.

Un mercat no és ben bé una fira, però hi comparteix força característiques. Uns quants racons de Vilafranca són coneguts oficialment o popularment pel producte que s’hi venia cada dia de mercat. La plaça de la Verdura és un nom popular que sobreviu tossudament a l’oficial de Sant Joan, perquè s’hi poden trobar aquests productes no només els dissabtes, sinó també cada dia. La font i la plaça dels Alls reben aquest apel·latiu perquè és on s’establien els venedors d’aquest bulb, que pel que es veu a Vilafranca movia grans quantitats de diners (Martorell, 1902:39). A més d’alls, en aquest espai també s’hi ven i s’hi venia planter i per això l’hem trobat anomenat amb el nom de plaça del Planter (Mas i Perera, 1932:154 i testimonis orals).

I encara: la plaça del Blat (pl. de la Constitució), nom trobat en papers dels segles XV i XVII, es devia perquè s’hi venia aquest cereal. La plaça de la Gallina o del Gallinam, segons l’autor (Bosch o Mas i Perera), havia estat el nom popular de l’espai davant l’actual casal de la Festa Major, ja que en el moment de la construcció d’aquest edifici (1913) va ser destinat a vendre aquest producte. I finalment, s’ha dit unànimement que la plaça de l’Oli es diu així per la venda d’aquest producte.