Tintin i el carrer del Vol a Vela

Llegint l’àlbum de Tintin El ceptre d’Ottokar, em va sorprendre el nom de carrer que apareix a la primera pàgina. Resulta que en Tintin es troba una cartera en un parc i, amb la intenció de tornar-la al seu propietari, mira el seu interior i llegeix: «Nèstor Halambique. Carrer del Vol a Vela, 24». I dues vinyetes després es veu el protagonista caminant sota la placa del carrer.

 

Avui dia estem acostumats a tota mena de noms de carrers, des dels clàssics carrer Major, carrer de la Font, etc., fins als més asèptics carrer del Clavell, carrer del Vi o carrer 300 (vegeu la sèrie a Twitter #nomscuriosos de carrers. Però el sorprenent del cas que presento és que l’àlbum de què parlem data del 1939. La toponímia urbana d’aquella època i fins ben bé els anys 80 o 90 sempre s’inscrivia en algun d’aquests grups:

• noms naturals. Són els que connecten amb una realitat del carrer: un edifici o un element característic, una persona o nissaga que hi vivia, la forma que té... (carrers de la Font, Sant Joan, Ferran...). La majoria d’aquests noms han nascut de forma natural, però també n’hi ha que, amb bon criteri, s’anomenen modernament per decisió administrativa.
• noms d’homenatge. Dedicats a un personatge eminent (propietari, polític, intel·lectual...: Ramon Freixas, Amàlia Soler...), sants/santes/marededeus (Sant Fèlix, Santa Maria...), entitats (Germanor, Casal...), conceptes polítics (Llibertat, Constitució...), poblacions (Gelida, Martorell, Montblanc...). Tots aquests són aprovats pel plenari dels ajuntaments i això fa que siguin els més susceptibles de canviar segons com bufi el vent de la política.

Posteriorment, van arribar els noms capriciosos (com el que ens ocupa de l'àlbum del Tintin), sense connexió amb el territori, i habitualment lligats a plans urbanístics que necessitaven noms per a diversos carrers. Així, els anys noranta entren al nomenclàtor vilafranquí noms de vents (Terral, Garbí, Migjorn...), del món del vi (Vi, Enologia, Cava, Macabeu...), etc. A altres poblacions la quantitat i l’extravagància dels noms escollits són colossals: noms de flors, d’ocells, de déus grecs, de planetes, rius, números, lletres, etc. Afortunadament, les comissions assessores per al nomenclàtor que funcionen en molts ajuntaments estenen el bon criteri de fer prevaldre els noms naturals per davant de qualsevol altre.

Com és que a Hergé se li va acudir dedicar un carrer a un esport el 1939? I per què concretament al vol a vela, també conegut com a vol sense motor, una disciplina aeronàutica començada a practicar-se el 1920? Hem buscat i no hem trobat cap relació entre l’autor i aquesta especialitat. És una excentricitat o una altra mostra del seu talent visionari?

Per cert, a la versió en castellà també diu "calle del Vuelo a Vela", però la versió anglesa diu "Flyaway road", una adreça que existeix a Castle Rock (EUA), sense relació amb la sèrie de TV.

Fa cent anys...

Abans que acabi aquest horrible 2020, encara tenim temps per recordar algunes efemèrides lligades a la toponímia vilafranquina. 

Fa 100 anys, concretament el 16 de juny de 1920, el ple de l’Ajuntament va acordar de dedicar el carrer de la Parellada a Àngel Guimerà, a proposta de 43 veïns. Aleshores tot anava més ràpid que ara: a l’acta del ple consta que l'endemà arribava l'escriptor vendrellenc i s'acorda anar-lo a rebre i a procedir al descobriment de la nova placa de carrer. El canvi va durar fins al 1926 (vegeu «La travessia d’Àngel Guimerà pels carrers de Vilafranca»).

I aproximadament dos mesos després, el 18 d’agost de 1920, l’Ajuntament va aprovar destinar els noms Menéndez Pelayo, Ramon Freixas i Font-rodona a carrers que s’estaven obrint als nous eixamples de Vilafranca, el Poble Nou i el Molí d’en Rovira. Els noms ja s’havien aprovat anys abans: el primer, el 21 de desembre de 1910; el segon, el 18 de setembre de 1913; i el tercer, l’1 de març de 1914, cinc dies després de la seva mort. A les actes explicita que s’aplicaran a uns carrers futurs. (vegeu "Noms de carrers prematurs (i 2)". Tots ells són noms de persona, vilafranquins de naixement o relacionats directament amb la nostra vila o amb el Penedès:

• Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander 1856 – 1912), historiador de la cultura, va ser deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba i de Manuel Milà i Fontanals (tots dos presents al nomenclàtor vilafranquí). El 1908 va tornar a Vilafranca per posar la primera pedra del monument a Milà i Fontanals, el qual li havia llegat la seva biblioteca i el seu arxiu.
• Ramon Freixas i Miret (Vilafranca 1835 - 1903) va ser advocat, alcalde de Vilafranca (1876-1879) i autor d'estudis locals. Tenia una biblioteca i un arxiu destacats, que es van perdre durant la Guerra Civil. Com a alcalde, edificà la carnisseria, activà l'erecció de la capella del cementiri, començà la reforma de la plaça de la Constitució i del carrer del Vall del Castell, entre altres obres.
• Gaietà Font-rodona Almirall (Barcelona 1864 - 1914), advocat i propietari. Fill d'Ignasi Font-rodona Vila (1812 - 1890) i Francesca Almirall Vidal, aquesta descendent de la família de propietaris penedesencs Almirall de Puigdespí. Va heretar moltes finques a Vilafranca i la comarca, entre les quals la casa núm. 1 del carrer dels Corders (Hermenegild Clascar), que corresponia a l'antiga casa dels Quatre Vents. Reformada, aquesta casa esdevindria la casa Font-rodona, i posteriorment es vendria a Josep Freixedas Miquel i es coneixeria per Can Freixedas (seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, incomprensiblement retolada fins fa poc "Casa de la Font Rodona"). La circumstància curiosa és que el carrer escollit va ser l’actual de Sarriera, el qual ja s’havia batejat així el 1876. Sembla que l’acord no va tenir cap efecte, perquè el carrer es va continuar anomenant «Sarriera» fins a l’actualitat.

Per altra banda, el 1920 va morir Agustí Coy i Cotonat (Sort 1859 - Barcelona 1920), a qui tenim dedicat des de 1944 el carrer de Mossèn Coy, que fou capellà del regiment de Caçadors de Treviño 26 de cavalleria, destacat a la caserna. És autor de diverses obres de tema històric de la vila, alguna de les quals generà una forta controvèrsia amb Claudi Mas i Jornet. Va col·laborar a la premsa de Barcelona, sobretot a La Vanguardia, El Noticiero Universal, Las Noticias i El Día Gráfico.


I fa 200 anys...

El 1820 va néixer Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca 1820 - Barcelona 1872), filòsof, nét de Manuel Barba i Roca. Vilafranca li té dedicada una plaça al centre des del 26 d'abril de 1880. I en canvi, el mateix any va morir el marquès d’Alfarràs, titular del carrer que connecta la plaça de l’Oli i la carretera de Sant Martí. Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona 1740 – 1820), hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari de l'immens edifici que fa cantonada amb el seu carrer i la plaça de l'Oli.