dimarts, 28 d’agost de 2018

Noms curiosos de carrers (2)

Continuem amb el recull de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.
Recollides a Perpinyà, Vila-seca, Sabadell, Torredembarra, Amposta, Bellvei del Penedès, Riudoms, el Vendrell i Valls.

dimecres, 22 d’agost de 2018

Toponimets


Els diminutius són paraules creades amb un sufix per donar a la paraula original, segons s’explica als diccionaris, un sentit de petitesa o una connotació afectiva. Obvi: un «cotxet» és un cotxe petit; l’»Albeta» és una nena/noia/dona dita Alba a qui ens estimem molt. Moltes paraules estan formades amb un sufix diminutiu, però en l’actualitat se n’ha perdut consciència i són paraules independents semànticament, que s’han lexicalitzat, com ganivet, pitet, careta, bombeta, maneta, xiquet... Però és clar que de vegades els diminutius s’empren per a altres usos. Per exemple, l’irònic o burleta: el Josep M. Espinàs explica una anècdota d’un antic amic (o no) que una vegada, en retrobar-se, li engegà «I què, ¿encara escrius els teus articlets?». I a ningú li agradaria que li diguessin que és una professoreta o un actoret, diminutius que molesten. I encara, hi ha tots els diminutius del llenguatge parental, com aigüeta, cullereta, sabatetes... (per cert, uns diminutius oficialment perseguits). Finalment, sense acabar de veure amb quin sentit, diem sovint que anem a fer un vermutet amb unes olivetes i unes patatetes... Sigui per un motiu o per un altre, el registre col·loquial (i de forma destacada, segons diuen, en valencià i en tortosí) és ple de diminutius. (No sabem si perquè, com diu Prudenci Bertrana, «La tendència als diminutius és pròpia dels esperits febles, quelcom atuïts».)

El mas de la Torreta, nom incoherent amb la seva majestuositat.

I en toponímia passa el mateix que en la llengua col·loquial: la presència de diminutius és molt elevada, normalment en el sentit de mida «més petita» o de «menor edat», atès que molts deriven de noms propis de persona. A Vilafranca, tots aquests (femenins): la Barceloneta, partida de les Bassetes, ca l’Angeleta, cal Sabeta, partida de la Bagaseta, cal Baleta, era d’en Barqueta, peça de terra de les Figueretes, partida de la Grangeta, partida de la Galereta, partida de la Caseta d’en Not, carrer de les Menoretes, la Muntanyeta, fonda de la Mieta, fonda Cal Panxeta, hort d’en Rovireta, la Creueta, mas de la Torreta, la Serreta, camp de l’Argamasseta...; i de masculins: carrer d’Avinyonet, el Bordellet, el Bosquet, carrer de Castellet, cal Cintet, mas Dolcet, cal Fraret, granja de l’Isidret, partida del Maset, cal Miquelet, carrer de la Muralla dels Vallets, cal Rossellet, camí de l’Om del Peret, el Parquet, cal Pastoret, cal Peret Carrau, carrer del Portalet, correló de Cal Ralet, cal Santó. Caldria afegir el carrer del Moret, si s’acceptés la hipòtesi que vingués del «mur» d’una banda del camí/carrer (i, per tant, «muret»).

També hi ha tots els noms de lloc que porten el cognom d’una persona, amb aspecte de diminutiu, però que desconeixem del cert si en origen ho era: Cal Bolet, Cal Ferret, hort del Miret, carrer de Pere Alagret, carrer d’en Bonet...

Finalment, una característica curiosa és que de vegades els diminutius s’acumulen, com en l’exòtic «reietonet» (rei + et+ ó + (n)et). Tres exemples toponímics vilafranquins: la partida del «Pujolet de Moja» (on pujol ja és, per si mateix, una elevació petita); també «la Torreta Petita» i, potser, «cal Xic Ferret».