On era el gall del carrer del Pati del Gall?

A la cantonada dels carrers del Nord i del Pati del Gall de Vilafranca hi ha un bloc de pisos mastodòntic, que amaga (completament!) l’origen del nom del carrer. En aquesta cantonada, fins al 1972, hi havia una masia amb un pati tancat, un brollador al mig (amb una estàtua d’un pastor o d’un pagès ajagut) i uns corrals. Des del 1960 hi vivia la família Cartró, carnissers amb orígens a Can Cartró, tot i que ja era propietat de la família des del 1930.

Resulta que aquesta masia estava coronada per un gall penell, que, com podeu imaginar, és el que li donava nom, a la masia i a tot el solar o pati (noms que a Vilafranca són sinònims). Quan pel seu davant es va obrir el carrer seguint el projecte d’urbanització de la zona presentat per Pau Valls Ribés, aquest carrer va ser batejat el 26 de maig de 1879 amb el nom de «Quinta del Gallo». (Al mateix temps s'obre el carrer de Valls, ja amb aquest nom, i el carrer del Nord, nom que s’aprova el mateix dia.) Una quinta (en castellà) era una peça de terra, per la qual en teoria el pagès pagava 1/5 part del fruit al propietari.

Abans de l’enderrocament de la masia, el Museu es va interessar per conservar el gall penell, però estava en males condicions. De fet, com hem vist, devia tenir més d’un segle d’antiguitat.

Diversos documents del segle XIX (concretament des del 1863 i en documentació successiva), d'aquest indret en diuen "hort del Rovira" o "del Rovireta". No hem pogut esbrinar si abans que la família Cartró adquirís la masia i la finca pertanyia a algú amb aquest cognom o renom.

En aquest plànol es veu perfectament delimitats el pati i la masia ("Plano industrial y comercial de Vilafranca del Panadés". 1889. IGCC)

Segons un mapa parcel·lari del 1851, en aquest punt confluïen l'antic camí de Barcelona, el camí de Porroig i un camí que enllaçava el camí de l'Espirall amb el pont del Carril. Devia ser, per tant, un lloc de pas important.

Fotografia aèria, encara amb el pati i la masia intactes ("Fotoplano de Vilafranca del Panades". 1948. IGCC)

 
La família Cartró no ha conservat fotografies de la masia i el pati, però sí un quadre, en què es veu clarament el gall al capdamunt:

Fotografia d'un quadre amb el pati i la masia, cedida per la família Cartró (agost 2020)

Molts noms i pocs rius

Els que tenim aquesta rara afició de recopilar i estudiar noms de lloc sabem que una mateixa realitat es pot conèixer amb diferents. És clar que molts indrets s’han dit de manera diferent segons l’època. Mireu, sense anar més lluny, els canvis que pateixen els carrers i les places, com hem explicat diverses vegades en aquest blog (vegeu La plaça més republicana o La travessia d’Àngel Guimerà per Vilafranca).

Però aquesta mirada diacrònica no és l’única per observar la multiplicació de noms. En una mateixa època hi ha llocs que s’anomenen de diverses maneres, en funció de molts factors (per exemple, el nom oficial de plaça de Manuel Milà i Fontanals conviu amb el de plaça dels Porcs). Avui exposem els diferents noms que reben els cursos fluvials.

Tots els rius del món, tot i que sempre hi ha un nom amb què són preferentment coneguts, tenen altres noms, normalment aplicats als seus trams. Per exemple, a l’Amazones els peruans li diuen Marañón fins a Iquitos i els brasilers l’anomenen Solimões des que entra al Brasil fins que se li ajunta el seu afluent Río Negro. Sense anar tan lluny, el riu Foix a Vilafranca és anomenat riera de la Bleda quan frega la línia de terme, ben a prop del nucli de la Bleda.

Exemplifiquem-ho a casa nostra. El terme vilafranquí el travessen dos cursos fluvials principals, a banda i banda del nucli urbà, i alguns afluents seus. El cas més paradigmàtic és el torrent de la Torreta. Abans, tinguem ben present que els rius i rieres sempre tenen un nom relacionat amb el lloc d’on ve o per on passa (mai relacionat amb el lloc on es dirigeix, cosa que és pròpia dels camins). El nom Torreta és el nom del primer tram del torrent, que correspon a la masia de la Torreta, on neix; més avall passa a dir-se de l’Adoberia, en referència a una adoberia que hi havia al marge esquerre, prop del pont Vell; mes avall, del Pont Nou, quan passa per la masia d’aquest nom; tot seguit, de Melió, quan travessa aquesta partida; més avall, del Molí d’en Rovira, en referència a aquest molí; i abans de sortir del terme, de Santa Digna, quan travessa aquesta partida. Ja fora el terme s’anomena riera de Vilafranca.

Afluents del torrent de la Torreta són la riera de les Comes, un indret vora la Granada, on neix, o rasa de Porroig, quan passa pel costat d’aquesta masia. I més avall, se li ajunta el torrent de Sant Cugat, dels Cinc Ponts o de Santa Maria (dels Horts), referències totes elles ben clares, que corresponen a diferents trams.

L’altre curs d’aigua principal del terme és la riera de Llitrà. Aquest és el nom que se li dona a Vilafranca, però més amunt es diu riera de la Maçana, de les Graus o de Vilobí.

En tots els casos, la feina és per al cartògraf, de decidir quin nom retolar al mapa. Si hi caben tots, s’hi posen tots, però quan el mapa té una escala més petita, només n'hi cap un.