Fa un temps vam fer un apunt sobre el carrer del pati del Gall, on explicàvem l'origen del nom. També dèiem que aquest indret s'havia documentat com a "hort del Rovira" o "del Rovireta", sense saber-ne el motiu. Gràcies a una consulta al Registre de la Propietat (passant per caixa, és clar!), ara podem dir que el nom "Rovira" ve d'un antic propietari, si més no així apareix en una anotació del 1866: Bonaventura Rovira Rigual. Un any després, la finca ja pertanyia a un altre propietari i va anar passant per diverses mans fins que, com dèiem, el 1936 va passar a mans de la família Cartró.
Per cert, que es confirma que davant de la finca hi passava el camí de Porroig (avui, la prolomgació del carrer del Pati del Gall): "Linda por Oriente y Cierzo, o sea por la izquierda y por la espalda con tierras de Don Mariano Miret; por Mediodía, o sea por su frente, con dicho camino de Porroig; i por Poniente, o sea por la derecha, con el camino carretero que de la presente villa dirige a la de San Saturnino de Noya.» (1866).
diumenge, 18 de juliol del 2021
dissabte, 10 de juliol del 2021
On era l’hort d’en Tord?
La gràcia de posar a disposició del públic resultats d’alguna d’investigació, en forma de llibre o article, és que facilites que qui ho llegeixi pugui aportar informació suplementària o corregir algun error. En el cas del lloc vilafranquí «hort d’en Tort» han passat totes dues coses.
La Sra. Montserrat Totosaus, actualment resident a Barcelona però amb casa a Vilafranca, es va posar en contacte amb mi per ampliar la informació sobre aquest indret al llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. Gràcies a la vasta documentació que conserva la Sra. Totosaus, hem pogut refer tota l’explicació que ve a continuació. Nosaltres vam escriure:
Hort d’en Tort. Hort que estava situat al carrer del General Prim: "...la actual calle de los Cordeleros que entonces la cerraban algunas cercas entre ellas las del llamado Hort d'en Tort..." (Apuntes 1887:269). No en tenim més referències.
D’entrada, la rectificació. L’hort susdit era la parcel·la que actualment ocupen els números 19 a 25 del carrer d’Hermenegild Clascar. Per tant, no era al carrer del General Prim. La confusió va venir del fet que l’únic testimoni que en tenia el situava al carrer dels Corders, el qual comprenia des del carrer General Prim fins al d’Hermengild Clascar. I en escriure-ho, el vaig situar al tram de carrer incorrecte. Encara podríem rectificar la grafia: segons li consta a la Sra. Totosaus, a les escriptures el cognom surt escrit amb «d». M’ho confirma Daniel Sancho, autor del llibre sobre Amàlia Soler i de Tord (amb qui més avall veurem la relació amb el tema d’aquest apunt): fins al segle XVII troba el cognom d’aquesta nissaga escrit amb «t», però a partir d’aleshores el documenta amb «d». Atès que desconeixem fefaentment l’origen del cognom, potser sí que cal reescriure l’indret amb la forma més documentada, «hort d’en Tord».
En segon lloc, l’ampliació. Aquest hort era una finca dels Tord d’Olzinelles (la Felisa Tord d’Olzinelles va ser la mare d’Amàlia Soler). Una part (números de carrer 15-19) va ser adquirida per Antoni Via Oliveres, i els seus hereus, Joaquim i Alberta Inglada Via, van fer-hi edificar l'Asil el 1915, inaugurat el 1916.
L'altra part de l'hort, Lluís Cases i de Tord, fill de Brígida de Tord i d'Olzinelles, la va vendre el 1889 a Vicenç Mestres Tauler, que el 1904, a la part tocant al carrer Clascar, hi fa construir un magatzem modernista a l'arquitecte Santiago Güell per acollir un establiment de compravenda de vi. Els seus fills continuen el negoci al mateix lloc fins que el 1915 Concepció Mestres i Juvé l’hereta del seu pare i el 1919 el ven a un altre comerciant de vi, d’origen francès: Hipòlit Cartoux Dumas. Aquest el 1924 ven l’edifici a Josep Martorell Roca, el qual el 1929 encarrega a l'arquitecte Santiago Güell que edifiqui un pis sobre el magatzem que ell mateix havia projectat. Així comença la casa Martorell i pren l’aspecte que encara té actualment. Cal Martorell va ser un establiment de venda de gra, regentat primer per Josep i després per la seva filla Nati, que es casa amb Jaume Totosaus. Posteriorment, a la part que donava al carrer d’Oriol s’hi van edificar pisos, i el magatzem va arribar a ser un local d’esquaix i actualment hi ha un negoci de trasters, regentat pels descendents de la família.
Vista tota aquesta documentació, creiem que ara tocaria una altra rectificació, però no a nosaltres, sinó a l’Ajuntament. A la façana de la casa hi ha una placa que diu “Casa Mestre i Juvé. “Casa Martorell” i en un fullet turístic sobre la ruta modernista a Vilafranca surt com a «Casa Vicens Mestre, 1903». És obvi dir que en primer lloc el cognom ha de ser amb «s» i en segon lloc s’haurien d’unificar el nom a la placa i al fullet, que pensem que hauria de ser «Casa Vicenç Mestres Tauler» [qui la va edificar] i «Casa [o cal] Martorell» [referit a qui la va reformar el 1929 i tal com s’ha conegut durant el segle XX].
La Sra. Montserrat Totosaus, actualment resident a Barcelona però amb casa a Vilafranca, es va posar en contacte amb mi per ampliar la informació sobre aquest indret al llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. Gràcies a la vasta documentació que conserva la Sra. Totosaus, hem pogut refer tota l’explicació que ve a continuació. Nosaltres vam escriure:
Hort d’en Tort. Hort que estava situat al carrer del General Prim: "...la actual calle de los Cordeleros que entonces la cerraban algunas cercas entre ellas las del llamado Hort d'en Tort..." (Apuntes 1887:269). No en tenim més referències.
D’entrada, la rectificació. L’hort susdit era la parcel·la que actualment ocupen els números 19 a 25 del carrer d’Hermenegild Clascar. Per tant, no era al carrer del General Prim. La confusió va venir del fet que l’únic testimoni que en tenia el situava al carrer dels Corders, el qual comprenia des del carrer General Prim fins al d’Hermengild Clascar. I en escriure-ho, el vaig situar al tram de carrer incorrecte. Encara podríem rectificar la grafia: segons li consta a la Sra. Totosaus, a les escriptures el cognom surt escrit amb «d». M’ho confirma Daniel Sancho, autor del llibre sobre Amàlia Soler i de Tord (amb qui més avall veurem la relació amb el tema d’aquest apunt): fins al segle XVII troba el cognom d’aquesta nissaga escrit amb «t», però a partir d’aleshores el documenta amb «d». Atès que desconeixem fefaentment l’origen del cognom, potser sí que cal reescriure l’indret amb la forma més documentada, «hort d’en Tord».
En segon lloc, l’ampliació. Aquest hort era una finca dels Tord d’Olzinelles (la Felisa Tord d’Olzinelles va ser la mare d’Amàlia Soler). Una part (números de carrer 15-19) va ser adquirida per Antoni Via Oliveres, i els seus hereus, Joaquim i Alberta Inglada Via, van fer-hi edificar l'Asil el 1915, inaugurat el 1916.
L'altra part de l'hort, Lluís Cases i de Tord, fill de Brígida de Tord i d'Olzinelles, la va vendre el 1889 a Vicenç Mestres Tauler, que el 1904, a la part tocant al carrer Clascar, hi fa construir un magatzem modernista a l'arquitecte Santiago Güell per acollir un establiment de compravenda de vi. Els seus fills continuen el negoci al mateix lloc fins que el 1915 Concepció Mestres i Juvé l’hereta del seu pare i el 1919 el ven a un altre comerciant de vi, d’origen francès: Hipòlit Cartoux Dumas. Aquest el 1924 ven l’edifici a Josep Martorell Roca, el qual el 1929 encarrega a l'arquitecte Santiago Güell que edifiqui un pis sobre el magatzem que ell mateix havia projectat. Així comença la casa Martorell i pren l’aspecte que encara té actualment. Cal Martorell va ser un establiment de venda de gra, regentat primer per Josep i després per la seva filla Nati, que es casa amb Jaume Totosaus. Posteriorment, a la part que donava al carrer d’Oriol s’hi van edificar pisos, i el magatzem va arribar a ser un local d’esquaix i actualment hi ha un negoci de trasters, regentat pels descendents de la família.
Vista tota aquesta documentació, creiem que ara tocaria una altra rectificació, però no a nosaltres, sinó a l’Ajuntament. A la façana de la casa hi ha una placa que diu “Casa Mestre i Juvé. “Casa Martorell” i en un fullet turístic sobre la ruta modernista a Vilafranca surt com a «Casa Vicens Mestre, 1903». És obvi dir que en primer lloc el cognom ha de ser amb «s» i en segon lloc s’haurien d’unificar el nom a la placa i al fullet, que pensem que hauria de ser «Casa Vicenç Mestres Tauler» [qui la va edificar] i «Casa [o cal] Martorell» [referit a qui la va reformar el 1929 i tal com s’ha conegut durant el segle XX].
Subscriure's a:
Missatges (Atom)