dimecres, 14 d’abril del 2021

La plaça més republicana de Vilafranca

Postal amb la plaça de la República

A Vilafranca hi ha una plaça que ha estat tres vegades republicana: la plaça de l’Estació. Aquesta plaça es va anar configurant des del moment de construir-s’hi l’estació del ferrocarril. L'actual edifici data del 1909, i substituïa el que s'havia construït per a l'arribada del tren a la vila el 1865. Des d’aquest moment, el nom amb què es devia conèixer l’espai devia ser el de plaça de l’Estació, atès que així apareix en documents oficials i a la premsa local com a mínim des del 1871.

Però el 1892 inicia un periple de 85 anys en què ha tingut 4 noms diferents, un dels quals s’ha repetit 3 vegades: el de plaça de la República. Per tant, 7 acords municipals diferents per canviar-li el nom. És un clar exemple de l’aprofitament de la toponímia urbana per a propaganda ideològica.

El primer nom oficial s’estableix el 1892 i és el de plaça de la República (naturalment, una referència a la Primera República Espanyola (1873-1874) o tal vegada al desig de l'adveniment d'una nova república). El 1902, uns veïns de la rambla demanen que aquesta es dediqui al doctor Robert, que havia estat alcalde de Barcelona, però l’Ajuntament posa el nom del polític (que havia mort dies abans) a la plaça de l’Estació, eliminant doncs la referència republicana.

Quatre anys més tard, el 1906, 16 veïns demanen que es torni a recuperar el nom República, cosa que s’aprova l’1 d’agost de 1906. Sembla que l’argument fou que s’havia presentat un recurs al governador civil en contra del bateig del 1902, però com que aquest no havia donat resposta, el ple va votar restituir el nom que tenia.

Aquest nom dura fins al 1927, en què la Comissió Permanent, en motiu del "Cumpleaños y Bodas de Plata de la coronación del Rey Alfonso XIII", a proposta de la Unión Patriótica (partit catòlic i conservador), aprova el nom de plaça de Alfonso XIII. Aquest dura només tres anys, ja que el 3 d’abril de 1930 s’acorda recuperar el nom republicà. Com és obvi, aquests canvis tenen a veure amb el partit dominant a l’Ajuntament.

L’arribada de la Dictadura va comportar l’eliminació de totes les referències republicanes del nomenclàtor. El 9 de febrer de 1939, en un acord en què es canvien 42 noms de carrers (!), per a la plaça s’escull el nom del Sagrado Corazón perquè (segons Arnabat, Ramon; Castillo, Jesús; Sancho, Daniel (2009b). La repressió del primer franquisme a l’Alt Penedès (1939-1948). Cossetània edicions) l’alcalde "Joan Francesch  [...] havia tingut una "aparició" en la qual el Sagrat Cor li demanava de tenir una plaça a la vila".

Finalment, el 19 d’octubre de 1977 torna a canviar de nom i en aquest cas s’escull com a nom oficial el que de ben segur, durant tots aquests anys, era el que els vilafranquins devien utilitzar habitualment: la plaça de l'Estació («plaza que vulgarmente se denomina de la Estación»).

divendres, 2 d’abril del 2021

Curiositats de carrer (II): la placeta del Cep

El 4 d'abril del 2005 es va aprovar el nom «Cep» a un passatge del barri del Molí d’en Rovira, concretament un pas al darrere d’un edifici situat a la cantonada de l’avinguda de Barcelona amb el carrer de Melió. Pels motius que siguin (penso que ja devia estar planificat així), aquest edifici es va enderrocar i la Junta de Govern Local, el 25 de febrer de 2011, va decidir que tot l’espai resultant (incloent el passatge) es reanomenaria placeta del Cep. És un cas ben poc habitual, en què no es canvia el nom específic del carrer, sinó el genèric.

És curiós, però, que allà mateix comença un carrer batejat el 14 de desembre de 1959 (juntament amb altres set carrers) que es diu «carrer de la Vinya» (originalment, «de la Vid»), o sigui, pràcticament un sinònim de l’anterior. De fet, quan aquest es va batejar, en una carta al director publicada a Acció (9/01/1959) es criticava haver escollit aquest nom («Vid») i es suggeria, precisament, «Cep» o «Vinya», noms que no es farien tan estranys als vilafranquins.

M’agrada destacar que aquest cas compleix el somni humit de qualsevol cartògraf: a un espai petit, un nom curt. I això no passa sempre...

Any 1948: es comença a formar el carrer de Melió

Any 2000: el carrer encara sense obrir


Plànol 2010


Any 2020: la placeta del Cep