Uns quants Antonis als carrers de Vilafranca

Aquesta setmana va ser sant Antoni, un dels noms catalans més populars des de ben antic. Tan popular que, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, actualment és el nom masculí que porten més persones: 89.957 (l'11,54 % de la població). Tanmateix, no surt entre els 25 més posats a nadons el 2021, amb la qual cosa deduïm que està en decreixement. En aquest blog hem parlat dels noms de carrers dedicats a altres sants populars, com sant Jordi i sant Pere. Vegem els carrers que porten el nom Antoni.

En primer lloc, dos sants. El carrer de Sant Antoni Maria Claret, al barri de Sant Julià, es desenvolupa els anys quaranta i cinquanta del segle XX resseguint part de l'antic camí de Sant Julià. Desconeixem la data d'aprovació del nom, però la primera vegada que el documentem és en una acta del ple del 1956 (ha de ser no abans de 1950, any de la canonització). I ben a prop, hi ha el carrer de Sant Antoni, documentat en un mapa del 1863, com a data més antiga. El 1936 es rebateja amb el nom de "Pere Alegret", però el 1939 es recupera el seu nom tradicional.

I en segon lloc, hi ha 5 carrers dedicats a diversos Antonis vilafranquins. El passatge d'Antoni Martorell està dedicat el 19 de maig de 1950 a Antoni Martorell Pañellas (Vilafranca 1870-1947), empresari vinícola, promotor cultural i escriptor. El carrer es va obrir el 1950 per comunicar el centre de la vila amb fora muralla, ja que del carrer Sant Pau al dels Ferrers no hi havia cap pas, tan sols un passadís privat. Antoni Martorell fou qui va cedir gratuïtament el terreny per eixamplar i urbanitzar el passatge (Tothom 27/07/1974).

També hi ha la plaça d'Antoni Massanell i Esclassans (Vilafranca 1924 - 1993), dedicada l'11 d'abril de 1994 a aquest poeta i historiador vilafranquí, quatre mesos i mig després de la seva mort. Va publicar diverses monografies de tema vilafranquí i nombrosos estudis a les publicacions Tothom, Gran Penedès, Olerdulae, Miscel·lània Penedesenca, etc., indispensables per conèixer la història vilafranquina de l'edat mitjana ençà.

Un altre Antoni present al nomenclàtor de carrers és l'Antoni Mestres Jané (Vilafranca 1904 - 1960), químic i enòleg, autor de nombrosos estudis i textos de divulgació al voltant de la vinya i el vi. Com a activista cultural, va ser el primer director de la Secció de Ballet Popular del Casal, col·laborà amb Pere Mas i Perera en els primers temps de la Gaseta de Vilafranca i a Dyonisos i va ser director del Museu del Vi. El carrer es va obrir cap als anys seixanta i està situat en una zona on Antoni Jané, el seu avi, havia tingut diversos magatzems.

També hi ha el passatge d'Antoni  Sabaté Mill, al barri del Centre, obert el mes de maig del 2006 per connectar la plaça de Lluís Via i el carrer dels Ferrers. El nom s'aprova el 2003, abans que s'obri, i un mes després de la mort d'aquest escriptor, poeta i cronista de la vila (Mediona 1915 - Vilafranca 2002).

I finalment, el carrer d'Antonio Acedo de Sopetrán, situat al barri de l'Espirall, dedicat el 1994 a Antonio Acedo de Sopetrán (Valdemorales, Cáceres 1926 - Vilafranca 1989), sindicalista (com diu la placa del carrer), activista veïnal i el primer president de l'Associació de Veïns de l'Espirall, fundada el 1974.

Toponímia blanca

El 2022 vam iniciar una sèrie d’articles que podíem anomenar de toponímia en colors. En aquella ocasió, presentàvem els noms de lloc de Vilafranca relacionats amb el color “roig” (sí, roig i no vermell, un nom aquest ben poc productiu en toponímia). Continuem la sèrie amb un altre color: el blanc.  

Vilafranca nevada (ACAP, Fons l'Abans)

Comencem pels carrers, que contenen aquest color. El carrer i la plaça de l’Abat Blanch (hauria de ser “Blanc”) estan dedicats a Josep Blanch i Graells (Vilafranca 1775 – 1851), abat de Montserrat entre 1824 i 1828 i entre 1832 i 1851. Va ser el responsable de la restauració del monestir i del santuari, després de l'exclaustració del 1835. La plaça es va batejar el 1975, en el bicentenari del seu naixement, i el carrer, el 2003 (aquest desembre ha fet vint anys).

Un altre carrer pertinent en aquest apunt és el carrer de Montblanc, un nom que fa referència a la capital de la Conca de Barberà, originada a recer del promontori que la domina i que a causa de la seva escassa vegetació era dit “montis albis”. El carrer té aquest nom des del 17 de febrer de 1944, gràcies a un extens i minuciós informe de la Comissió de Cultura, de la qual formava part Pere Regull, en què s'argumentava la relació de Vilafranca i Montblanc, a través del llinatge dels Vilafranca (especialment, Pere Berenguer de Vilafranca, fundador de Montblanc el 1155).

Fem entrar pels pels en aquesta llista el carrer de Puigdàlber. L’origen del nom d’aquest carrer és el petit municipi penedesenc situat en aquella banda de la vila, que a la vegada ve del "puig de l’àlber", un arbre que es caracteritza pel color blanc del dors de les fulles. No cal dir que el mot alb, que vol dir blanc, està força en desús, però no en canvi altres derivats ben corrents: albí, albada, àlber, alba.

La vil·la Blanca era una casa tocant al baluard de la fassina del Just. Tenia un jardí i un hort i la van enderrocar per construir el 1997 la rotonda d'intersecció de l'avinguda de Cal Diable i la carretera de Sant Martí. Els últims temps l’habitava una família de cognom Solano. [Sobre aquesta "villa" i d'altres en parlarem en una propera publicació.]

La creu Blanca és un nom documentat una sola vegada: “partida de las Clotas en lo lloch dit la creu de Calandraix, vuy la Creu Blanca” (Capbreu 1779). Aquesta creu és l’actualment coneguda per la Creueta. Era blanca?

Finalment, havia existit l’hospital de Blanca de Cervelló a la pobla de Llobet, un barri antiquíssim en una part de l’actual carrer de Sant Pere. Segons Masachs (2008:106), es va fundar el 1339 amb l'autorització del rei Pere III. Estava administrat per aquesta noble, i es va derruir el segle XV (Bosch, 2008:136).