Curiositats de carrer (I)

L’usuari de Twitter @gazofilacium, especialista i col·leccionista en diccionaris catalans, m’ensenyava dies enrere una curiosa cruïlla del Prat de Llobregat, on conflueixen 4 carrers amb 4 noms diferents. Em preguntava si coneixia algun altre cas. Després d’una cerca, a Vilafranca en tenim un cas semblant: hi ha una cruïlla on coincideixen els carrers Joan XXIII, Sant Julià, Oviedo i Jaume Balmes. I per poca distància, no hi arriba també un cinquè, el carrer de Sant Antoni Maria Claret. La cruïlla pratenca és perfecta: quatre escaires rectes (només amb una petita diferència d’amplada); la vilafranquina, no tant: tant l’eix Sant Julià-Jaume Balmes com l’eix Oviedo-Joan XXIII són trams de carrer d’amplades diferents. En aquest darrer cas, l’eix encara s’allarga i té més noms: Paloma i Bisbe Morgades, per una banda, i Assumpta Trens, per l’altra. L’explicació d’aquesta falta de continuïtat dels noms pot ser pel fet de ser carrers urbanitzats en moments diferents i pel fet de tenir amplades del carrer diferents. En altres casos el motiu pot ser per evitar un canvi de numeració.

Cruïlla del Prat

Cruïlla de Vilafranca

Masies amb nom de religiós

Aquí tenim quatre masies del terme de Vilafranca del Penedès amb una característica comuna: tenen nom de religiós. Si algú alguna informació interessant sobre el nom de la masia o sobre la masia mateixa, feu-la arribar en un comentari.

Cal Monjo. Aquesta masia està situada a tocar de la nova carretera C-15 i l'autopista AP-7, ben a prop del polígon Sant Pere Molanta. Amb aquest nom documentada del 1974 ençà. Manuel Benach (1978:225) esmenta un pagès que anomena "Monjo" que es dedica a la cria dels cucs de seda a principis del segle XX, però no sabem si hi té relació. Al padró de 1930 cal Monjo es denomina “cal Salvany”, i és per raó del cognom de la persona que en aquell hi viu, com a mínim des del 1921, en Josep Salvany Miret, casat amb Antònia Folguera Batalla. Diversos treballs sobre arqueologia del Penedès recullen que a «la vinya de Cal Monjo Sud» han localitzat 4 sitges neolítiques. Desconeixem completament el motiu de la denominació, però és fàcil elucubrar: algú de la família que es va fer monjo, algú que hi vivia enclaustrat, hi va anar a viure un antic monjo (?)...

Cal Frare. Es troba al camí de les Cases Noves de Ferran, al costat mateix de Ca l'Isidoro. Documentada des del mapa de 1914 i a altra documentació fins a l'actualitat. Forma part del Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya 2009. Dels padrons de 1900 a 1930 (no apareix als anteriors) podem deduir que la primera casa que hi hagué fou Cal Frare, on vivien el matrimoni Joaquim Solé Morató i Maria Les des del 1898. Una de les seves dues filles, Dolors, es casa amb Jaume Baqués i consta que ambdós matrimonis hi viuen fins com a mínim el 1930, juntament amb els seus tres fills i la mare i oncle de Jaume. L’altra filla, Mercè, es casa amb Isidoro Solé Gili, fill de Sant Martí, i des del padró de 1921, com a mínim, consta que viuen a Cal Frare Petit. Arran d'questa diferenciació entre cal Frare Gran (o Vell) i cal Frare Petit (dos noms provisionals i efímers, fins al 1936), podem suposar que es devia construir una altra casa al costat per a la nova unitat familiar que, poc després, prendria el nom del cap de família, Isidoro. Com en el cas anterior, no sabem el motiu del nom "Frare", però també pot ser algun dels exposats anteriorment.

Cal Frare i Ca l'Isidoro

Casa dels Capellans. Aquesta casa està situada entre la carretera de Tarragona i el polígon Àgora. Actualment està abandonada. Massanell (1990b:16) la documenta en una llibreta de comunió del 1803. Des d’aleshores, s’hi han documentat tota classe fets: els francesos hi col·locaren una bateria, durant el seu avanç pel Penedès el 1808 (Vendrell, 1983); i el Diari de Vilanova (19/09/1862) reporta: "Vora Vilafranca i de la casa de camp dita dels Capellans, junt a la carretera de Tarragona, es va assassinar a un paleta". L’Eco del Panadés (21/05/1865) s’explica una aposta de 280 rals entre un propietari i un botiguer per veure qui anava més ràpid des de la casa dels Capellans fins a la creu de Sant Salvador. Una altra desgràcia ens l'explica La Vanguardia (12/10/1894): "En las inmediaciones de Villafranca del Panadés, ha sido encontrado dentro de una cueva, sita cerca de una casa de campo denominada «Los capellans», el cadáver de un hombre de 35 años de edad, soltero, natural de Torrellas de Foix y vecino de Vilafranca, llamado José Rosel (á) Teyret.". Del 1890 fins al 1936, com a mínim, documentem que hi viuen dues generacions d’una família de cognom «Sonet». Quant al nom, potser era una casa propietat de capellans, de la Comunitat de Preveres de Vilafranca?

Cal Caputxí o els Caputxins Vells. Casa situada a mà dreta del camí de Pacs, just abans del coll dels Pegats. Amb el nom "Caputxins Vells", Massanell (1976; 1990b) la recull a les llibretes de comunió del 1672 i 1803. A diversos mapes del 1900 ençà, la masia apareix alternant les formes "Cal Caputxí", "Cal Caputxins" i, fins i tot (erròniament), "Pegats". El nom al·ludeix al primitiu convent dels Caputxins, instal·lat a la falda de la muntanya de Sant Jaume, abans que el 1626 es traslladessin on hi ha el cementiri actual. El primer terç del segle XX consta que hi viu una família de cognom "Brugal".

----