A l'apunt anterior comentàvem la llista de cases disseminades pel terme de Vilafranca publicada el 1863 dins del
Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España... Seguim.
Cal Silvestre és una casa situada a la confluència del camí de Sant Pau i el camí Ral, a tocar dels Pegats. Al nostre llibre dèiem que venia del nom del seu propietari, Silvestre Mata Bonet (Vilafranca 1870 - Montcada 1936), alcalde de Vilafranca entre 1912 i 1914. Com veieu, és impossible, ja que a la data d’edició del document, el 1863, aquell encara no havia nascut. Potser venia d’un avantpassat seu, com el seu pare, el boter Silvestre Mata?
Altres dades interessants: a l’
ermita de Sant Pau hi havia una casa habitada, la dels ermitans; la Casa Nova és anomenada «
la Casa nova de Penyafel» (també ens havia sortit com a «Casa Nova de Ca l’Alaio»), en referència al camí de Penyafel on està situada. I a
la Serreta hi havia 6 cases i a
Cal Salines, 4 (sense comptar
Can Teixidor, que l’especifica a part): per això consten com a «caserío» (segons el DRAE, «Conjunto formado por un número reducido de casas»).
Com sol passar en documents oficials en castellà, hem de lamentar alguns errors, que s’han anat reproduint posteriorment. El primer és la denominació «les Salines», per al barri situat a tocar dels Monjos. Ja hem explicat moltes vegades que el nom correcte és «
Cal Salines», en referència a la casa del mateix nom propietat d’una família de cognom «Salines». L’altre és la casa de
Cal Roig (de Ratera), que el document anomena «la Ratera»: el nom dona peu a fer tot de suposicions imaginatives sobre el seu origen, però en realitat es tracta d’una casa els habitants de la qual provenien del barri de Ratera de Castellví. Per, tant com a molt s’acceptaria Casa Ratera o Casa Nova de Ratera, com surt en altres documents.
El cognom «Surià» és molt comú entre els habitants de les cases pròximes a Sant Pere Molanta, però la casa de
Cal Surià del document ha de ser l’actual Cal Pau Surià. De fet, a tots els padrons del primer terç del segle XX aquesta és coneguda per Cal Surià.
Finalment,
Cal Llucià ha de ser l’actual Cal Pastoret. Aquest darrer nom es documenta des del padró de 1930, però la casa s'ha conegut des de com a mínim el 1851 fins ben bé el padró de 1924 amb el nom de "sínia del Comte Moy". El nom «Llucià» es deu al cognom dels seus habitants, que el portaven que nosaltres sapiguem com a mínim entre 1892 i 1930, si no més.
Moltes de les altres cases no presenten dubte d’identificació ni de localització (
Cal Cana, Ca l’Alaio, Cal Baleta, Cal Pere Pau, la Casa dels Capellans, etc.), però hi ha alguns misteris per resoldre: on era la
granja del Po-tort? A quina de les dues cases actualment anomenades «
la Torreta» es refereix el document?: a la majestuosa, tancada amb baluard, o a la més petita, situada al seu costat, al límit del terme? I quina és la «
Rajoleria» que documenta? Sobre la sínia del Ganxo, tot i que el renom està documentat des del segle XVIII, també en desconeixem la ubicació.
És un document que ens aproxima a com era el poblament fora vila a mitjan segle XIX. Posteriorment, anirien erigint-se moltes altres masies que s’afegirien a les existents i conformarien un bocí del paisatge característic del Penedès. Tanmateix, algunes d’elles ja no hi són (com totes les de la Girada, per exemple); d’altres estan abandonades...
 |
| Panoràmica del terme (1961) Fons SACE. (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) |
[Nota: no hem fet cap comentari sobre el nombre d’habitants, que ho deixem a qui hi entengui.]
