divendres, 29 de novembre de 2019

Crida a la participació

Ara fa un any vàrem començar a publicar una endevinalla setmanal sobre un nom de lloc vilafranquí als nostres comptes de Twitter i Facebook, marcades amb les etiquetes #endevinaelnomdelloc #toponímia i #vilafranquina. En aquest bloc n’hem publicat algunes, en forma de jeroglífics. Després de 50 endevinalles, la imaginació per crear-ne de noves no decau, sinó que es desboca. Tanmateix, com que una premissa d’aquests comptes i d’aquest blog és compartir coneixements i fomentar la consciència toponímica, per què no convidar-vos a crear-ne vosaltres?

Creeu una endevinalla (entesa com a definició més o menys enginyosa) que amagui un nom de lloc del terme de Vilafranca: carrer, plaça, casa, camí, carretera, partida de terra, pont... La pista ha d’incloure el nombre de lletres.

Envieu les vostres propostes a l’adreça toponimiavilafranca@gmail.com i les anirem publicant als comptes de Twitter i Facebook. Si no dieu el contrari, farem constar l’autor (nom d’usuari). Us hi animeu?

dilluns, 18 de novembre de 2019

El carrer de Pontons, 50 anys de retard

Darrerament hem pogut veure l’obertura d’un carrer que connecta el carrer del Progrés amb el carrer de Ferran. Fins ara, l’espai era una parcel·la sense edificar, però ja des dels anys seixanta es preveia que s’obrís el pas. De fet, des del 1963 ja tenia nom: és el carrer de Pontons. 

El ple del 17 d’abril de 1963 va aprovar tota una tirallonga de noms per a carrers de diverses zones en expansió del nucli urbà. L’acord diu així, literalment:

“[S’acorda] Dar los nombres a las calles de esta villa actualmente innominadas siguientes: a) “Ronda de Santas Creus” a la en proyecto inmediatamente paralela a la actual de Eugenio D’Ors; “Torrellas de Foix” a la que ha de unir las de Santa Magdalena y del Progreso; “Pachs”, a la primera inmediatamente paralela a la actual de Poniente; “Pontons” a la segunda paralela a la actual de Poniente; “Martorell” a la inmediatamente paralela a la actual de Gelida; pasaje de “Cañellas” al inmediatamente paralela al actual pasaje de Ramon de Saavedra; pasaje de “Sitges” al perpendicular al nuevo pasaje de Cañellas; “Olèrdola” a la sita entre la nueva calle de Santa Joaquina de Vedruna y la de la Vid; avenida de “Villanueva y la Geltrú” a la zona de la carretera de Villanueva comprendida después del paso a nivel del ferrocarril a continuacion de la calle de Santa Digna; avenida de “Barcelona” a la zona de la carretera a Barcelona comprendida después del puente sobre el ferrocarril, a continuación de la calle Calvo Sotelo; y avenida de “San Martín Sarroca” a la zona de la carretera de San Martín comprendida a continuación de la calle del Progreso, toda vez que, a pesar de la colindancia, proximidad o relacion con las respectivas poblaciones, no tenían las mismas dedicadas via publica alguna en esta villa.”
Com es pot veure, es tracta en tots els casos de noms de poblacions, majoritàriament penedesenques. A més, s’apliquen a carrers que es troben en una zona de Vilafranca encarada a la població en qüestió. Aquest criteri se seguirà aplicant en altres acords de batejos de carrers: 
  • 18/03/1964: l’Arboç, Castellví de la Marca, la Llacuna i Santa Margarida i els Monjos
  • 21/09/1966: Avinyonet del Penedès, Font-rubí, Santa Fe del Penedès i Vilobí del Penedès
  • 25/04/1988: Calafell, Castellet, Cubelles, la Gornal, la Múnia, la Ràpita i el Vendrell
  • 07/08/1989: Avinyonet del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues i Subirats
  • 27/04/1998: Guardiola, Olesa de Bonesvalls i Olivella
Pel que fa al carrer de Santes Creus, havia de ser un carrer paral·lel al d’Eugeni D’ors, el qual mai s’ha obert, ni mai s’obrirà. 

Com hem vist a l’acord, alguns noms es corresponen a carrers encara no oberts. El més curiós, però, és que el de Pontons hagi trigat més de 50 anys a obrir-se. Té mèrit que s’hagi mantingut el nom a la reserva sense perdre’n el record.

Per cert, a Pontons existeix la carretera de Vilafranca, i per fi, quan la placa del nou carrer estigui instal·lada, es culminarà la reciprocitat toponímica.

dissabte, 9 de novembre de 2019

Noms curiosos de carrers (4)

Continuem amb el recull de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya (i voltants). Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.
Plaques de carrers de l'Espluga de Francolí, Llinars del Vallès, Andorra la Vella, Ripoll, Mont-roig del Camp i el Perelló.

diumenge, 29 de setembre de 2019

Masies veïnes

Al voltant de Vilafranca, fora el terme, hi ha tot un seguit de masies que, per la seva singularitat, l’extensió de la seva finca i que estan situades a frec de la línia de terme, han donat nom a tota una altra sèrie de llocs que sí que es troben administrativament dins de Vilafranca. Vegem-les.



Porroig. Aquesta casa monumental està situada a l’extrem del terme d’Olèrdola. La seva majestuositat justifica que sigui punt de referència i que doni nom a un camí, una riera i una partida de terra vilafranquins. El nom sembla una deformació de l’original «Puig Roig» i és antiquíssim, com a mínim del 1160: "illam pecie terre que est ante Pugrog in termino de Ferran». La masia és de tipus basilical amb galeries amb arcades a banda i banda i fou construïda el segle XVIII i reformada el XIX (Pérez, 2009:56).

L’Hostal Nou. Molt a prop de l’anterior, integrada dins del polígon industrial de Sant Pere Molanta, aquesta masia té gravada la data de 1722 a la porta. Era un lloc de postes al costat del camí de Barcelona que, després d'un llarg parèntesi de fer de casa de pagès, actualment es torna a dedicar a l'hostaleria com a restaurant. Cap als anys vint, la finca es converteix en una plantació de pins i xiprers i s'hi fan pous, d'on s'extreu aigua per al consum de la vila. Ha donat nom a la partida de terra del voltant, al camí que hi porta, a la riera que passa pels Cinc Ponts i a una mina d'aigua.

Mas Rabassa. Masia extraordinària, situada també al terme d’Olèrdola. La línia divisòria del terme coincideix amb el límit de les vinyes del voltant, amb giragonses capricioses que sembla com si les haguessin esqueixat del terme de Vilafranca. Les terres del voltant, ja en terme vilafranquí, reben el nom de partida de Mas Rabassa i el camí que hi porta, des de Vilafranca mateix, també s’anomena amb aquest nom. Aquest camí actualment surt de l'extrem del carrer del Bisbe Estalella (el qual ressegueix l'antic traçat del camí) i ha estat, sens dubte, un dels importants del terme. Està abastament documentat des del segle XVI fins a l'actualitat. Fa de divisió administrativa entre els barris rurals de Cal Pere Pau i Molí d'en Rovira. Pronunciat "Marrabassa". L'origen del nom pot explicar-se amb aquesta cita del 1386: "quadra vocata de Simó" que afronta amb els "honore Iacobi Rabaça, et ex alia parte cum quadram pecia terre capelle Beate maria de Ortis" (Coll, 1999:112).

Mas Pujó. Mas de Santa Margarida i els Monjos a tocar mateix de la línia de terme. Dona nom a la partida de terra situada cavall dels dos termes. Documentada des del segle XVIII. "Pujó" és el cognom de la família que consta com a propietària de la hisenda com a mínim des de principi del segle XVIII.

La Riba. Un altre gran mas, que pertany al terme de Santa Margarida i els Monjos. El camí que hi porta surt de Cal Frare. El Llibre Verd ja documenta aquesta via: "anant tot camí fins a unas quinsa passas de la cassa de Hiasinti Mascaró de la Riba" (I:314). Durant el segle XV, aquest nom es documenta diverses vegades, però desconeixem si es tractava concretament d'aquest camí: “camí que va del Viver a la Riba”, “camí que va de la Riba al Pas de na Calsada”, “camí que va del camí general a la font del Viver i cases de la Riba” (Bosch, 2009b:18). La Riba és una casa i una hisenda que va pertànyer a la nissaga dels Gual des del segle XIV.

Els Pegats. Està situada en un punt estratègic, al coll que formen les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume. Les seves terres inclouen bona part de la muntanya de Sant Pau, inclosa l’ermita. Pertany al terme de Pacs del Penedès. Dona nom al camí que connecta la vila amb Pacs. La casa té gravada la data de 1788, data en què la construïren Teresa Freixedas i son fill Joan Casanoves, provinents de la casa de Porroig (per aquest motiu, al principi fou anomenada també "casa de Porroig"; el nom "Pegats" vingué posteriorment, i fou degut a l'habilitat de la mestressa a fer cures amb pegats d'herbes) (Sadurní, 2005:77; 2010:13). Així ho reconeix Gaietà Vidal i Valenciano en la narració que fa de la romeria a l'ermita de Sant Pau: "...pues si bién la casa dels Pagats está cerca, contra los pasmos que pueden pillarse [de cansament per la pujada], no valen emplastos ni ungüentos" (El Eco del Panadés28/01/1866).
------------------
  • Bosch, Josep (2009b). Evolució patrimonial d’un llinatge terratinent al Penedès al segle XV: els Gual. IEP.
  • Coll Font, M. Carme (1999). El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona: Fundació Noguera.
  • Pérez Arriaga, Josep Anton (2009). “El patrimoni cultural”. Olèrdola. Bressol del Penedès.
  • Sadurní Vallès, Pere (2005). Can Sadurní de Sant Pere Molanta. Una casa pairal penedesenca. [Inèdit]

dimecres, 7 d’agost de 2019

Nissagues d'èxit

Sempre s’ha entès el fet que un indret sigui denominat amb un nom de persona com un honor per a aquesta persona, pels mèrits obtinguts al llarg de la vida o per algun fet que l’ha marcat. Però si una mateixa família té no només un, sinó més membres que denominen un lloc ja és un privilegi poc usual.

O no. A Vilafranca n’hi ha uns quants. No fa gaire, a la sèrie #endevinalelnomdelloc de Twitter i Facebook preguntàvem per una nissaga que servia per denominar un carrer, un palau i una escola. Es tractava del cognom «Baltà»: carrer de Baltà [Rodríguez] de Cela, l’escola [Josep] Baltà Elies (pare i fill) i el palau Baltà (referit a tots ells). Vegem-ne més. 

Una primera sèrie de pares i fills. L’un a continuació de l’altre hi ha el carrer de Claudi Mas i Jornet i el de Pere Mas i Perera, pare i fill respectivament, al barri de l’Espirall. Aquest darrer, a més, té una escola dedicada, situada precisament al carrer homònim. També tenim el passatge de Román de Saavedra (batejat 12 dies després de la seva mort, el 1959) i el carrer d’Anna M. De Saavedra, la seva filla, batejat el 2001. Finalment, el propietari i polític Rafael Soler, amb el nom del qual es coneix oficialment el popular passeig de la Via, era el pare d’Amàlia Soler, que dona nom a un dels carrers més llargs de Vilafranca. Per cert, tots dos carrers paral·lels entre si.

Uns germans: Pau i Manuel Milà i Fontanals tenen els seus espais a la vila, una plaça per a cadascú, respectivament. Però compte, el Manuel també té un monument i un institut.

I finalment, un lligam de tres generacions: el filòsof Francesc Xavier Llorens i Barba, amb plaça al Centre amb el seu nom, era nét de Manuel Barba i Roca, que té un carrer dedicat a la Barceloneta.

Nissagues d’èxit...
--------------------
Notes:

Sobre els Baltà: vegeu Jaume Baltà Moner "El Dr. Josep Baltà de Cela (1866-1937). Un pedagog prou desconegut a la seva vila" a Del Penedès (2011, pàg. 52). I també «Els Baltà del segle XVIII i el Palau (no reial) de Vilafranca» del blog Històries de Vilafranca i del Penedès, de Pep Bosch

Sobre els Soler: Daniel Sancho París, Amàlia Soler de Tord (1837 – 1918). La família, la seva història i el llegat.





dimarts, 16 de juliol de 2019

Noms de lloc amagats!

Recollim 4 jeroglífics de la sèrie #endevinaelnomdelloc que hem anat oferint a través dels nostres comptes de les xarxes de Facebook i Twitter. Sabeu quins són els topònims vilafranquins amagats?
Una rasa molt esportiva (6 lletres)

Nom de carrer (10 lletres)

Una carretera que surt de Vilafranca (8 lletres)

Un barri vilafranquí (8 lletres)


dilluns, 17 de juny de 2019

Seixanta anys del doctor Zamenhof a Vilafranca

El 17 de maig de 1959 (avui fa seixanta anys i trenta dies) es va descobrir la placa del carrer de Zamenhof, un carrer que ressegueix el camí del Bertran, dit així pel pas a nivell amb aquest nom, i que és un tram de l’antiquíssim camí de Barcelona. No hem trobat cap document municipal (acta de ple o de comissió de govern) que certifiqui el bateig, però hem de creure que en algun moment alguna autoritat devia prendre la decisió, atès el que s'anuncia al setmanari Acción dins de la programació de les Fires de Maig:
Acción, 9/05/1959
I una setmana més tard (23/05/1959), el mateix setmanari explicava:

Esperanto Ligua

El domingo se concentraron en nuestra villa más de 500 esperantistas de toda la provincia. Precedidos de banderas y pancartas, se dirigieron hacia la carretera de Igualada para descubrir la placa que da el nombre del Doctor Zamenhof a una calle sita al final de la misma, en honor del autor de la lengua internacional, y coincidiendo con el centenrario de su nacimiento.


L’acte formava part de la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la província de Barcelona, a la qual assistiren, com hem vist, unes 500 persones.* El creador de l’esperanto va ser Ludwik Lejzer Zamenhof (Białystok, actualment Polònia 1859 - Varsòvia 1917), oftalmòleg jueu. Aquell 1959 se celebrava el centenari del seu naixement i per això, com havia fet Manresa i farien més endavant Terrassa, Sabadell i Moià, entre d’altres, se li dedicarien espais públics en la seva memòria. Però per què a Vilafranca?

La presència d’aquesta llengua a la vila es remunta a la primera dècada del segle XX. Amadeu Martorell, que vivia entre el Vendrell i Vilafranca, i treballava al forn de Sant Magí, va aprendre l’esperanto i va col·laborar a crear el grup Vilafranka Esperantistaro l’abril de 1908, el primer president del qual va ser Aureli Robreño i Güell. El grup va tenir poca activitat, a diferència dels companys del Vendrell. Posteriorment, la figura clau de l’esperantisme vilafranquí va ser Ricard Sans Compte, que regentava un taller de reparació de bicicletes. El 1909, tres mesos després de conèixer la llengua, segons declaracions seves, va assistir al V Congrés Universal d’Esperanto celebrat a Barcelona i va arribar a estrènyer la mà del mateix doctor Zamenhof!

Al voltant de Sans s’hi aplegaren altres entusiastes de la llengua de cognom Sogas, Torner, Domingo, Plans, Sans, Segui Müller, Giralt, Canet...** Tots ells, sota l’aixopluc de la Societat La Principal, el Casal, crearen el 1959 la Secció d’Esperanto (el «Vilafranka Esperanto-grupo»), que s’encarregà d’organitzar, pràcticament simultàniament a la seva fundació com a grup, la III Concentració Provincial d’Esperantistes de la Província de Barcelona a Vilafranca de què hem parlat abans. Ho reconeix el mateix Ricard Sans al Diario de las Ferias de Mayo (núm. 5, 17/05/1959).

Els anys següents, aprofitant l’embranzida, es dedicarien a difondre la llengua amb actes diversos (una exposició al vestíbul del Casal, cursos...) o a través del butlletí del Casal. Encara tindrien temps d’organitzar un altre acte prou sonat el 1961, com la cloenda del III Congrés d’Esperantistes Ferroviaris de Barcelona, també coincidint amb les Fires de Maig. Els 500 congressistes feren una visita a Tarragona i de tornada a Barcelona feren una parada a Vilafranca, on van visitar el Museu del Vi i «altres llocs destacats» i es va celebrar l’acte de clausura del congrés, amenitzat per «una actuación folklórica por grupos vilafranqueses» (La Vanguardia 11/05/1961). 

Pel taller de bicicletes del Sans hi passava el farmacèutic Lluís Hernández Yzal, al qual cap al 1962 va convèncer perquè s’interessés pel moviment esperantista, i ho va fer tant que el 1968 va inaugurar a Sant Pau d’Ordal, on vivia i treballava, el Museu de l’Esperanto, encara avui existent. Sans i Hernández van voltar plegats, des d’aleshores, per tots els congressos internacionals.

Si bé no ho podem certificar, per totes les dades que hem recollit hem de creure, doncs, que en Sans, com a far del moviment esperantista vilatà, i la seva colla de la Secció d’Esperanto del Casal devien intercedir perquè Vilafranca tingués un carrer dedicat al doctor Zamenhof precisament en el centenari del seu naixement, el 1959.

-------------
*Boletín de la Federación Esperantista Española, núm. 116, 1959
**Hejs, butlletí de la secció juvenil de la Federació Hispana d'Esperanto, núm 53, 1967.
-------------

  • Joan Inglada Roig. "De Subirats al món, amb bicicleta, l'ona curta i l'esperanto", Del Penedès, 2010. 
  • Aleida Bertran Salceda. "L’esperanto com a llengua internacional. L’esperanto al Penedès". Treball de recerca de 2n de Batxillerat, 17/10/2010. [inèdit] 
  • Pedro M. Martín Burutxaga. “Història del moviment esperantista del Vendrell”, dins Història de l’esperanto als Països Catalans. Recull d’articles, de Francesc Poblet i Feijoo, coord.
  • Joan Solé Bordes. Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports, La Principal: llibre del centenari. Societat "La Principal", 2004.