divendres, 22 de gener del 2021

Noms curiosos de carrers (6)

Sisena entrega de la sèrie #nomscuriosos de carrers caçats voltant per Catalunya. Aquests de Torredembarra, el Francàs (el Vendrell), Alcover, Segur de Calafell i Sant Jaume d'Enveja. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.



dijous, 7 de gener del 2021

Vilafranca del Penedès, Vilafranca, Vila

Fa uns dies, el músic Sanjosex feia una piulada al seu compte de Twitter reivindicant el dret a poder dir la Bisbal, així, a seques, sense l’apel·latiu comarcal oficial d’Empordà. La piulada i el fil posterior contenia altres comentaris, bestieses mig serioses mig de broma, sobre un suposat conflicte entre els del nord i els del sud, que aquí no interessen (i que en el moment de publicar aquest apunt les piulades que els contenien s’han suprimit!). Però pel que fa al primer punt, permís concedit, Sanjosex. És clar que sí.

Com ja hem explicat en altres apunts d’aquest blog (especialment, vegeu «El determinatiu comarcal “del Penedès” d'alguns municipis»), el fet que la repetició de noms de lloc a Catalunya sigui tan habitual (i natural) ha provocat que l’Administració, com a mínim en tres ocasions, a gran escala, hagi volgut modificar-los per evitar-la. La primera vegada fou a nivell espanyol, amb la reforma de Manuel de Foronda del 1916; la segona la impulsà la Generalitat el 1933; i la tercera, també la Generalitat el 1980. En aquests darrers casos, el gruix de canvis consistiren en una regularització ortogràfica, però també destaca l’additament d’un apel·latiu comarcal al darrere. Així és com arribem a Santa Fe del Penedès (1916); Avinyonet del Penedès, Vilobí del Penedès, etc. (1933); Pacs del Penedès (1980). I el 1933, també la Bisbal d’Empordà.

Però que consti que són els noms oficials, que cal diferenciar dels noms populars, els de tota la vida. Tant a la llista del 1933 com a la del 1980, l’additament comarcal s’escriu en cursiva. A la publicació de l’Institut d’Estudis Catalans «Llista dels noms de municipi del Principat» (1980) s’explica clarament que aquest text en cursiva serveix per completar la denominació oficial i així distingir municipis homònims, i defensa l’ús habitual sense l’afegitó. Per tant, és clar que en Sanjosex pot dir tranquil·lament que és de la Bisbal, així com els penedesencs diem simplement Sant Martí, Torrelles, Pacs, Santa Fe, Sant Cugat, Vilafranca... El nostre marc mental natural és la comarca, d’aquí que no calgui especificar quina és.

Si Vilafranca és més natural que Vilafranca del Penedès, el nom Vila encara ho és més? Es tracta d’un nom creat de manera natural per escurçament, com tantes vegades fem amb el lèxic comú (bici, moto, tele...) o amb els noms de persona (Montse, Imma...). Preguntats sobre la vitalitat del nom per mitjà d’una enquesta (doneu-li la validesa que vulgueu), els seguidors del nostre compte de Twitter confirmen un arrelament social important del nom Vila. I vosaltres què dieu?: Vila, Vilafranca o Vilafranca del Penedès
Enquesta a Twitter (4-6 de gener de 2021)

-------
Deixem constància que hi ha una altra mena de noms populars, més aviat producte de modes (Barna, Santsa, Castefa) o de burles (Sant Culgat, Ulldeconya).