diumenge, 11 de novembre de 2018

Uns noms de carrers ben explicats (I)

Abans que publiquéssim el nostre llibre sobre els noms de lloc del terme de Vilafranca, ningú havia tingut la vocació d’aplegar tots els noms del terme, però, en canvi, sí que hi havia hagut iniciatives per recollir i estudiar els noms de carrers de forma més o menys completa. Aquests estudis són desiguals quant a l’exhaustivitat, la metodologia, la profunditat..., però tots han fornit de dades el nostre treball que, al nostre entendre, és el que té un esperit de completesa major sense caure en la sobreinformació. En aquest apunt i el següent, farem un repàs d’aquests treballs, que vol ser també un homenatge als pioners.

El primer a parlar dels noms dels carrers de Vilafranca en conjunt i en detall fou Pere Regull Pagès. Va ser el creador i conservador de l’arxiu bibliogràfic del Museu de Vilafranca que va portar el seu nom durant molts anys (fins a la seva integració al Centre de Documentació VINSEUM), cosa que ja indica que va tenir accés a moltes obres de temàtica vilafranquina. Va publicar una sèrie d’articles a la Gaseta de Vilafranca els anys 1928 i 1929, reeditats el 1970 en una recull de materials en homenatge a Pere Regull, Antoni Massanell i Pere Giró. Regull repassa amb un estil amè i distret els noms que tenien i havien tingut els carrers de la vila, classificant-los pel seu significat: urbanisme, religió, personatges, política, societat... Es queixa del mal costum (en boga fins fa ben poc; vegeu l’apunt «Pobre Rodríguez») d’emprar només el cognom per a denominar carrers, cosa que en més d’una ocasió indueix a error (com ha passat amb els carrers de Vidal, Valls, Llorens, Milà...). Totes les seves observacions són pioneres i és citat per tots els estudiosos posteriors.

Aquest treball de Regull va ser completat poc després per Manuel Trens, a les pàgines dels Quaderns Mensuals d’Acció, amb dos articles publicats entre octubre i desembre del 1928. Mossèn Trens valorava positivament la feina de Regull i aportava tota una sèrie de noms i de dades que havia trobat en documentació antiga (avançant-se a la tasca en què Massanell s’especialitzarà).
Primera pàgina del primer dels dos articles de Trens

Posteriorment, el 1932, Pere Mas i Perera dedica dues pàgines del seu Vilafranca del Penedès a resumir amb una prosa diàfana l’origen de tots els noms de carrers (llevat del de la Paloma, origen incert encara avui).

Del 1949 data la Guía de Vilafranca (amb el topònim en català!), sense firma però que s’atribueix al prolífic i polifacètic Manuel Benach. És un llibret que descriu tot d’aspectes de la vila, de manera molt succinta, entre els quals el nomenclàtor de carrers i places. En dona informació molt bàsica però molt encertada: origen del nom, data de bateig o primera documentació (de vegades, molt antiga) i altres noms (que inclou també els populars). Hi ha dos detalls curiosos: l’un és el comentari sobre el carrer del Parlament, del qual diu «una de las calles menos parlamentarias» (!); i l’altre sobre el carrer de la Soledat, del qual diu que el nom ve de l’existència d’un «fuerte... situado en un rincón de la calle», extrem aquest sobre el qual no hem pogut esbrinar res més.

Portada del llibret de Benach

Continuarà...

------------------------
Bibliografia:
  • Regull, Pere. “Dels carrers de Vilafranca”. Gaseta de Vilafranca, 1928-29, núm. 54 i següents. [reproduïts a: Edició d’homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Museu de Vilafranca, 1970]
  • Trens, Manuel. “Els carrers de Vilafranca”. Quaderns mensuals d’acció, oct. 1928, núm. 34, pàg. 271.
  • Trens, Manuel. “Els carrers de Vilafranca (II)”. Quaderns mensuals d’acció, nov.-des. 1928, núm. 35, pàg. 278.
  • Mas i Perera, Pere. Vilafranca del Penedès. Ed. Barcino, 1932 («Enciclopèdia Catalunya»).
  • Guía de Vilafranca. 1949


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada