A l'apunt
passat, parlàvem de l'existència inevitable de noms de lloc repetits i, malgrat
tot, dels esforços de l'administració per forçar la distinció, afegint-hi, com
a mal menor, algun especificador. I dèiem que, per nosaltres, aquesta distinció
no s'havia de forçar. L’existència d’unes arrels i realitats geogràfiques,
històriques, culturals i lingüístiques comunes (o molt semblants) faciliten el
naixement d’un mateix nom, el que se’n diupoligènesi.
Hi ha altres causes, no tan naturals, que expliquen l’existència de noms
repetits: per calc (realitats geogràfiques semblants), per recreació (batejos
d’indrets amb noms ja existents) i per transport (topònim > antropònim > topònim)
(vegeu l’article “Toponímia transportada: el cas valencià”, de Xavier Terrado).
Sense sortir de Vilafranca, hi ha dos camins de la Bleda i de
Sant Pau, dues masies amb el nom Cal Ferret, dos camins Fondo, dos camins de la
Pedrera, dos llocs dits els Quatre Camins...
I aquests altres noms es repeteixen al Penedès i a tot
Catalunya: cal Frare (és nom de més masies), la Serreta (nom de cinc nuclis diferents),
les Clotes (com a nom de masies, paratges i urbanitzacions), els Cinc Ponts
(paratges i barris), la Barceloneta (barris i pobles), el Poble Nou (barris),
Vallmoll (poble), Sant Pau (muntanya), etc.
Vegeu-ho en aquest mapa (feu clic al botó a l'esquerra del títol per conèixer
els detalls):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada