diumenge, 29 d’octubre de 2017

Noms de lloc repetits (1)


Ja fa uns mesos va sortir en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles, vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”, “es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del 1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes),  o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...

Puc arribar a entendre que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de Llobregat (riu), etc.

Però fora de l’ús administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret, quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...

Al proper apunt presentarem noms de lloc vilafranquins que es repeteixen per tot Catalunya.

[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada