Una esmena a mitges

A la solapa del llibre, hi ha una llista de treballs sobre toponímia del Penedès. El primer és el de Sant Pere de Riudebitlles. La data d'edició que s'indica és el 1956, reproduint el mateix que sortia als llibres precedents de la col·lecció (Olivella i Vilanova).  Però un company del Grup d'Estudis Toponímics ens fa notar que en realitat el recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles es va publicar el 1936, vint anys enrere. L'error només ho és a mitges.

El recull de noms de Sant Pere es va publicar dues vegades: la primera fou el 1936, al Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, i la segona, el 1956, reeditat per la Societat Catalana de Geografia. L'autor va ser Cristòfor Cardús (Barcelona, 1906 - Sant Pere de Riudebitlles, 2000), membre de la Societat, que tot i néixer, residir i treballar a Barcelona els seus orígens eren al poble, on a més hi feia moltes estades. Aquest treball té el mèrit de ser el primer recull sistemàtic de noms de lloc de Catalunya i havia de ser el primer d'una sèrie de treballs encarregats per l'Institut d'Estudis Catalans per poder elaborar el Mapa de Catalunya a escala 1:100 000 que ja havia començat la Mancomunitat, amb els noms de lloc correctes. L'adveniment de la Guerra va frustrar l'empresa, i el recull de la Riba, el següent, ja acabat, no es va publicar fins al 1953. El treball de Sant Pere anava encapçalat per unes normes redactades per Joan Coromines i Enric Ribas, que pretenien servir de guia per a la recollida de topònims a totes les poblacions de Catalunya.

Per tant, la data del 1956 no és equivocada, però certament és just destacar la de la primera edició, el 1936. I és també un goig que sigui un poble de la nostra comarca el que tingui l'honor de tenir dedicat el primer recull modern de noms de lloc, amb el mateix Joan Coromines al darrere.

Font: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2000, vol. XV, núm. 50.